diumenge, 9 d’octubre de 2022

Música empresonada

Us he de confessar que, quan escric aquestes línies, encara note l'emoció en la pell i em ressona l'ovació del públic en acabar l'obra; ara fa just una hora. Intentaré objectivar els fets i deixaré les emocions per al final. No sóc gens objectiu en aquest tema.


 

Una vegada més, enguany s'ha representat l'obra Música empresonada a sant Miquel dels Reis, un espectacle que poua en la memòria històrica dels valencians i recupera la dignitat d'unes persones que patiren la repressió més cruenta que s'aplicava als 'presoners de guerra' qualsevol dia: la famosa saca era l'amenaça nocturna, l'espasa de Damocles que lluïa sobre els seus caps constantment.


Ai, si les pedres paralaren!


L'espectacle, que narra amb molta sensibilitat la vida d'un grup de músics empresonats, es va crear sota la direcció escènica de Toni Tordera, la direcció musical de Pasqual Pastor i el text de Juanjo Prats i Manuela Ortega. Compta amb la participació d'una banda formada per músics de diferent procedència (especialment de Llíria), dirigits per Pablo marqués, un grup de músics de cambra i la intervenció d'actors (José Montesinos, Daniel Tormo i Josep Valero) i actrius (Amparo Ferrer Báguena, Pilar Martínez i Ainhoa Cebrià) que representen a diferents personatges i posen veu al text.

 


L'obra va més enllà i ret homenatge a compositors oblidats a través d'un exercici de recuperació de les seues composicions musicals; entre d'altres, durant el tercer acte, s'escolten peces de José R. Moreno Gans, Rafael Rodríguez Albert, Felipe Belda Calatayud o Ángel Bernat Beneyto


 


L'escenari recorre part de la planta baixa del monestir a través de les distintes escenes. Per començar, el públic té ocasió d'assistir a una verbena que celebra el sisè aniversari de la II República just davant la façana principal de l'església. Al costat de la portalada, junt al pany de paret de l'esquerra, s'hi assisteix a l'arribada de la guerra civil on el terror es fa patent a través de la paraula, de la poesia i dels sons de sirenes i aviació. L'escena següent s'esdevé al pati nord, el mateix que va ser ocupat com a presó durant molts anys, fins i tot acabada la guerra; allà el públic descobreix la vida d'alguns personatges, la separació d'homes i dones en edificis i presons diferenciades, la falta de comunicació i el contacte limitat amb els familiars de l'exterior, la solidaritat entre els presos o l'actuació represora dels carcellers. A través d'una transició musical on ressona la veu del violoncel i el so metàl·lic de la campana que recorda el toc de mort, l'escena final ens porta a l'interior de l'església on descobrirem el que passà amb els músics que varen sobreviure: exili, persecució, inhabilitació i exclusió de la vida pública per la seua ideologia. És el moment de recordar sobre la pedra els noms, amb una projecció extraordinària. El so dels instruments i les interpretacions destacades dels músics de cambra, completaran el record i la importància d'aquells creadors i del seu llegat, malgrat les penalitats que hagueren de patir. 


De vegades la música ens retorna l'alegria al cor!

Amb un gran treball tècnic de so i il·luminació, amb uns actors i actrius entregats i creïbles, amb unes interpretacions musicals extraordinàries es va teixint la madeixa de la llibertat i desenterrant el que durant la dictadura es va amagar a la societat i que ara, algunes persones, faltades de sentit democràtic, pretenen soterrar de nou.  
 
No us desvetllaré més detalls, però sí us diré que, al llarg de tot el recorregut, les emocions estaven a flor de pell. Ja en la cua, abans d'entrar al monestir, s'escoltaven converses de persones que recordaven algun familiar o persona del veïnat que va estar reclosa en les presons franquistes només per defensar l'ordre legal, democràticament elegit, per formar part d'algun sindicat obrer o, simplement, per la seua manera de pensar. Els qui a casa havíem escoltat part del relat de la llibertat, barrejat amb aquell altre de la por, coneixíem com s'anul·lava a "l'enemic" i com se'l privava de la llibertat malgrat la pau aparent. El relat en temps de dictadura sempre sonava a advertència, a no et compliques més la vida. Per això s'agraeix tant aquest moment, dues hores d'espectacle, de recuperació de la memòria històrica a través de l'art, la música i el teatre. 

Quan es torne a representar, si encara no heu assistit a aquest magnífic espectacle on també parlen les pedres, no us el perdeu. Els aplaudiments finals del públic corroboraren que no era l'emoció que portava de casa, que era la dignitat d'un treball ben interpretat i molt ben fet. 

FITXA TÈCNICA (estrena 2019) En cada edició s'han produït canvis entre els participants. 



Territori sonor els va dedicar un programa que podeu escoltar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.