17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme', una faula satírica sobre la societat

Al Teatre Micalet de València s'ha estrenat hui 17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme, un espectacle fet amb ironia i molt de sarcasme per la Cia Casa Real i Tarantana Teatre que us farà riure en alguns moments i us sorprendrà en altres.

L'espectacle 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme es presenta com una paròdia dels manuals d'autoajuda. Al més pur estil de Teletienda s'intenta aconseguir la venda del mètode per acabar amb el capitalisme de 17 maneres diferents. La publicitat audiovisual abusarà de les imatges de personatges polítics i mediàtics internacionals que llancen les seues consignes sobre l'èxit del producte. Aquestes imatges projectades es complementen amb l'actuació de quatre angoixades dones (una empleada de banca, una traductora, una publicista i una professora de ioga) amb conflictes morals que no acaben de resoldre. Les quatre acabaran confluint per treball en la cloenda del congrés del Fons Monetari Internacional i, prèviament, ens explicaran -a manera d'esquetx- quatre petits actes aïllats de rebel·lió personal que, combinats, podrien comportar la caiguda de multinacionals, entitats financeres i potències polítiques del món. 

Amb aquest esbojarrat plantejament, l'espectador és convidat, entre d'altres, a qüestionar-se, a partir del tòpic, per què la roba que portem és tan barata, què hi ha darrere de les dietes macrobiòtiques miracle i de les teràpies naturals, com cal actuar davant d'una entrevista de treball o com aconseguir un ascens laboral no desitjat... En el fons, sense aprofundir en excés ni en tecnicismes economicistes, se'ns plantegen dubtes com els elements sobre els quals se cimenta la societat occidental actual o els efectes que provoca el capitalisme feroç en les nostres vides quotidianes. En ocasions les actrius llueixen una màscara de corder per provocar-nos el pensament de per què les persones actuem 'com a borregos', deixant-nos portar o imitant els altres sense pensar; o per què no ens rebotem i actuem 'com a corders' fortament dòcils i fàcils d'enganyar.

La senzilla però efectista posada en escena està formada per un faristol des d'on parla un dels personatges, una estora roja on se centren algunes de les escenes, 4 pufs on s'amaguen alguns dels objectes que formen l'atrezzo i la pantalla on es projecten els testimonis de personatges internacionals. Això obliga les 4 protagonistes a omplir l'escenari pràcticament nu amb l'acció i la paraula i a defensar el seu paper amb energia i passió.

Animeu-vos a passar poc més d'una hora amb aquestes 4 'terroristes' de l'humor negre i l'absurd més provocador.

Fitxa artística

Dramatúrgia: Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez
Direcció: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos
Intèrprets: Rocío Manzano, Sara Sansuan, Anna Tamayo, Laura Vila Kremer
Veus: Sara Loscos, Lola Sans.
Dobladors: Montse Barcón, Xavi Bundó, Òscar Dalmau, Alba Forés, Jordi Graupera, Lídia Heredia, Mònica Roca, Montse Llussà
Escenografia i il·luminació: Alberto Merino i Gerard Orobitg
Audiovisuals: Ramón Frías (Lapso Films)
Vestuari: Cinta Moreno
Himne: Modesto Lai i Laura García
Construcció d’escenografia: Nacho Ullua
Assessoria de moviment: Marta Filella
Fotografia: Jara Diotima i Quim Garcia Turon
Vídeos promocionals: Adrián Erre i Gerardo del Castillo