La visita, de l'EMT de Silla

El públic del Teatre Micalet de València s'ha trobat hui amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions sobre la moral i el poder dels diners com a corruptor dels poders fàctics i del poble pla, que encara valen com  a reflexió sobre l'actualitat. Es tracta, com ja us anunciàvem en la darrera entrada del blog, de La visita, un clàssic modern que potser encara no ha tingut el reconeixement merescut.

L'autor ha ideat l'obra com un conte cruel sobre les misèries de l’ésser humà. Aquesta farsa ens mostra el joc pervers entre manipulador i manipulats i l’enorme poder dels diners, capaços de comprar la moral, la justícia i la vida o la mort. Perquè, encara que molts ciutadans es neguen en principi a acceptar-ho, tot té un preu. Aquesta comèdia tràgica deshumanitza els personatges fins a l'extrem de transformar-los en massa a través, per exemple, d'actituds tan simples com l'adquisició hipotecada d'objectes personals -les sabates noves- o de propietats que assenyalen la millora d'un determinat estatus social -el cotxe o la campana nova de la catedral. 

Entre els encerts de la representació, podem destacar la il·luminació en alguns quadres de gran bellesa plàstica com el que es produeix en obrir el teló amb les figures quietes, el dels arbres del bosc, el dels ciutadans armats o el de l'ajusticiament del botiguer. Aquests elements artístics tan especials -com quadres- estan sempre presents amb molt d'encert en el teatre de Ramon Moreno i d'Amparo Pedregal.

És també significatiu el reforç musical per al moviment de les masses; així com la gestualitat dels personatges corals que, en ocasions, esdevenen una al·legoria de la manipulació i la falta de personalitat.

Aquesta història de venjança, rancúnia i justícia poètica està escrita amb cinisme i, per això, és representada com una caricatura malvada de la societat moderna. El to exagerat, que resulta difícil de mantenir, n'és una prova. L'altra, l'audàcia per donar per satisfetes les ambicions de tot un poble que vivia en la misèria. La tercera, la progressió de les diferents escenes que en formen el conjunt de l'obra per remoure les entranyes del públic en veure com el botiguer, a qui volien fer alcalde, va adquirint consciència del mal que va fer en el passat i de l'abús dels seus conciutadans, que, en primer lloc, semblaven voler protegir-lo a canvi de la seua renúncia als diners i, després, manifesten el contrari amb la seua acceptació que els inclou dins de la massa que el podria executar. 

Paula Santana (la rica Clara Zachanassian), Claudi Ferrer (l'amant casat amb la botiguera) i Emili Chaqués (alcalde) fan un treball interpretatiu impecable en un registre gens còmode pel seu poc realisme i la seua difícil aproximació al que podríem denominar com a farsa expressionista. Però no són només aquests personatges els que destaquen per la seua presència en escena i pel pes dins del relat; també hi ha els secundaris, actors i actrius, que han construït el seu personatge sobre la farsa (la dona de l'alcalde -Enri Sánchez-, la metgessa -Carme Aguado-, el sargent -Rosa Navarro-, la mestra -Paula Úbeda-, el fill dels botiguers -Pau Cerdán- o els múltiples marits de Clara representats per Josep Vicent "Moro" que tenen una gran dificultat que no sempre es pot mantenir al llarg d'una hora i mitja d'espectacle. La resta dels personatges tenen la gràcia i la virtut de funcionar com a grup comparsa en diverses ocasions i mantenir la gestualitat a la manera dels personatges d'una pintura i el moviment harmònic com en una coreografia en la qual no falta detall. El contrapunt, el sentit de l'humor dins de la farsa, el donen elements cridaners com per exemple els dels presos -Robert Alberola i Enric Muñoz- que fan de criats servils de l'estrambòtica, venjativa, minusvàlida, capriciosa i rica Clara.

En definitiva, un espectacle que cal veure per la crítica que conté, per la interpretació, per la direcció artística, per la funcionalitat del decorat i pel lirisme del text. Això sí, s'ha de veure en clau de farsa, com Friedrich Dürrenmatt, l'autor de La visita de la bella dama, el text en què s'ha basat La visita, el va concebre.

L'EMT de Silla estrena 'La visita'

Demà estrena al Teatre Micalet de València la Companyia de l'Escola Municicpal de Teatre de Silla. Enguany ens ofereixen l'espectacle La visita, basat en un text de Friedrich Dürrenmatt: La visita de la bella dama. Es tracta d'una farsa molt interessant que juga amb la foscor i allò grotesc de la condició humana. Només hi estarà en cartell dissabte 7 i diumenge 8 de juliol.

Ramon Moreno i Amparo Pedregal es fan càrrec, una vegada més amb encertada mà, de la dramatúrgia i de la direcció de l'espectacle que posa en escena el treball i l'actuació de Carme Aguado, Amy, Robert Alberola, Isabel Ayala, Inma Contreras, Maite Grancha, Marina Cerdán, Pau Cerdán, Daniel Chanzá, Emili Chaqués, Claudi Ferrer, Sergio Gil, Xavi Giner, Aitana Miralles, Josep Vicent “Moro”, Arianne Muñoz, Enric Muñoz, Rosa Navarro, Sandra Pérez, Gema Peiró, Eva Romaguera, Enri Sánchez, Paula Santana, Jose Sebastiá, Laura Segura, Juan Antonio Tovar i Paula Úbeda. Com ve sent habitual, la Companyia treballa un text amb un transfons social important que tracta sobre la venjança i ens fa reflexionar sobre el poder i sobre la mort. L’espectacle ha aconseguit un inquietant equilibri entre l’humor negre, la sàtira social i la tragèdia que sorprendrà i seduirà l’espectador molt probablement. 

L'argument de l'obra se centra en el conflicte moral que es planteja a Güllen, una ciutat del Centre d’Europa, arruïnada pel tancament progressiu de les seues indústries i que ha vist arrossegats els seus habitants a viure miserablement. 

Els habitants de la ciutat preparen esperançats la visita d’una antiga conciutadana emigrada fa més de quaranta cinc anys, Clara Zachanassian, que ha esdevingut la dona més rica del món. Creuen que ella, amb els seus diners, pot impulsar l’economia i fer prosperar novament la població que l’ha vista nàixer. 

La vella dama està disposada a fer una donació de mil milions amb una condició, que algú de Güllen done mort a l’home que la va abandonar, embarassada, en la seua joventut. Això planteja un conflicte amb els principis morals de la comunitat ja que aquest home és ara un veí molt apreciat del poble i que està a punt de convertir-se en el seu alcalde.

Amb la garantia que ens ofereix el treball d'aquesta companyia i la direcció de Ramon Moreno i d'Amparo Pedregal, només puc recomanar-vos que entreu en el web del teatre i reserveu l'entrada; només seran dos dies i, a ben segur, eixe moviment d'actors que tan bé es resol en escena, haurà mogut també fora del teatre les seues amistats i família perquè, si no els han vist encara, no es perden la representació de demà i del diumenge.