dilluns, 23 d’octubre de 2017

Hamlet canalla, un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral

Com passa amb les obres literàries de qualitat, els protagonistes creixen amb el relat i cobren vida per al lector. Si parlem de teatre, a més a més, la materialització del personatge, per part d'un actor o actriu, li proporciona un cos, un físic, una energia que, quan es fa bé, el fan créixer encara més als ulls de l'espectador; sembla com si l'ànima, que ja havíem descobert al text, prenguera força per enganxar al públic amb l'art de la paraula, amb la vitalitat del relat, amb la vilesa o gentilesa del personatge.


De tant en tant, algun d'aquests personatges traspassa la barrera de la quarta paret i la del text per esdevenir un arquetip independent de l'obra a la qual pertany. Hamlet és un d'aquests personatges que, més enllà de la creació de William Shakespeare, ha esdevingut un mite. I aquest és el punt de partida, amb un text formidable, de l'obra de Manolo Molins que ens aporta l'essencial del Hamlet de Shakespeare i fa que el seu personatge transcendisca la barrera del temps per criticar allò que troba indecent del seu món i de l'actual (la corrupció del poder, el masclisme, les formes del teatre, el mal govern). Hamlet lluita, des de les pròpies contradiccions i a la seua particular manera, contra les injustícies del nostre temps i ens va mostrant els clarobscurs del personatge, les múltiples arestes que el conformen.
La direcció de Joan Peris i les aportacions escenogràfiques de Pilar Almeria parteixen de la simplicitat d'una escenografia rectangular, nua i disposada a la manera del teatre renaixentista isabel·lí (on l'escenari se situava en el centre de la sala i el espectadors al seu voltant). Aquesta idea reforça al valor mitològic del personatge i destaca la força de la paraula i la mesura amb què els actors defensen un text difícil on els canvis de personatge i registre són importants. A més a més, en disposar l'espai inferior de l'entaulat com a magatzem, l'espectador és conscient en tot moment del contrast entre el temps de la representació dramàtica pròpiament i el de la preparació de l'actor que representarà, en cadascuna de les escenes en què es divideix l'obra, els diferents personatges que també formen part de l'obra original de Shakespeare (l'espectre del pare; Ofèlia; Gertrudis, la mare; i Horaci). Contribueixen igualment al seu aspecte minimalista, però molt efectista, el treball de vestuari d'Isabel Requena i la il·luminació de Toni Sancho.


El Hamlet canalla que s'ha estrenat avui al teatre Micalet de València ha comptat, a més, amb l'aportació de dos grans actors valencians, Josep Manuel Casany i Ximo Solano, que li han proporcionat l'ànima al mite. Malgrat les dificultats que comporta no disposar del teatre a la italiana: auditives (parlar d'esquena a una part dels espectadors) i representatives (haver de donar la cara als espectadors que estan situats pels quatre costats de l'escenari), el treball dels actors és excepcional i contribueix a donar transcendència a una obra que, esperem, puga ser vista en molts més teatres perquè el text, la direcció, el muntatge i el seu treball s'ho mereixen i l'espectador en gaudirà molt i intel·lectualment.


Publicat per primera vegada el 14/10/2016

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Aprofiteu aquesta oferta, no us en penedireu

Si encara no has vist Hamlet canalla, El verí del teatre o Nadal en casa els Cupiello, si ja els has vist però en vols tornar a gaudir de nou, si penses fer un  regal a alguna persona especial a qui li agrada el teatre, aquesta és la teua oportunitat. El tetatre Micalet ens brinda una oportunitat i ens diu:


PER QUÈ NO T'HAS DE PERDRE 
els tres espectacles que tornen al teatre Micalet?

- HAMLET CANALLA • Un dels personatges més clàssics de SHAKESPEARE qüestionat i observat des d'un punt de vista nou. • Una interpretació excepcional de Josep Manel Casany i Ximo Solano. • Una nominació a Josep Manel Casany als Premis MAX, els premis més importants de teatre al nostre país, com a millor actor protagonista.

- EL VERÍ DEL TEATRE • Una de les poques versions del text més conegut de Rodolf Sirera on les intèrprets són dos dones: Pilar Almeria i Cristina Garcia. • Una escenografia i un vestuari exquisits • Unes crítiques i opinions que van des de "Cita ineludible", "impressionant representació", "brillant treball" fins a "molt recomanable", "espectacular" i "fantàstica" 

- NADAL EN CASA ELS CUPIELLO • Una divertidísima comèdia del gran dramaturg italià Eduardo de Filippo. • Nou dels millors actors valencians actuals en escena: Pilar Almeria, Paula Braguinsky, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Dani Machancoses, Isabel Requena, Roberto Roig, Ximo Solano i Bruno Tamarit. • Un text ple d'humor però al mateix temps, emotiu, profund, sincer i tendre.



La persona interessada en aquesta oferta pot clicar en el següent enllaç: 3 espectacles amb el segell de qualitat de la COMPANYIA DE TEATRE EL MICALET ARA A UN PREU ESPACIAL on podrà trobar més informació.

A més a més, el Teatre Micalet va un poc més enllà i ens ofereix una alternativa, gaudir d'algunes obres amb subtítols en anglés. Si voleu més informació sobre aquesta opció, cliqueu ací.

dissabte, 30 de setembre de 2017

FUITA I MARTIRI DE SANT ANDREU MILÀ al Micalet

El Teatre Micalet ja ha començat una temporada interessant i ha posat en cartell a Maria Juan i Eugeni Alemany; a Patrícia Pardo que compleix enguany els seus 20 anys dalt l'escenari (en destaque especialment el seu "Cos mortal"), i la representació de l'obra "Els darrers dies de la Catalunya republicana", adaptació del text original de Rovira i Virgili.



Dijous, 5 d'octubre, s'estrenà FUITA I MARTIRI DE SANT ANDREU MILÀ, espectacle basat en un text de Miquel Àngel Riera, dirigit per Frederic Roda i representat per la companyia La Fornal amb Joan Gomila i Sebastià Adrover.



Andreu Milà i dues persones més han comès un crim. Fugen amb un cotxe a tota velocitat. Hi duen segrestada la filla de la dona assassinada. En un revolt del camí el cotxe es despenya per un barranc i els ocupants s'hi queden atrapats durant dos dies. Andreu sobreviu a l'accident, encara que tenia les cames atrapades pel cotxe; els altres van morint. A Milà li suposarà una caiguda als inferns mentre recorda la seua vida anterior: la manca d'estima dels pares, l'aridesa de la geografia de la Mallorca on vivia, la coneixença dels plaers solitaris del cos i la primera vegada que va conèixer dona, la decisió de fer-se frare i entrar al convent i el descobriment de la seua veritable sexualitat. És així com coneixerem, en una fugida desesperada, com abandona el convent i s'entrega a la maldat del delicte. I des d'aquest record surt, immensa, la bellesa de la seua ànima fins al punt d'immolar-se, per no perjudicar ningú més. 

Joan Gomila és un entusiasta del teatre que connecta amb el públic perquè creu en allò que fa i posa tot el lleu perquè resulte un espectacle estètic, interessant i ben fet. El seu compromís passa per la direcció i la producció d'espectacles i, fins i tot, per la gestió d'una sala de teatre a Manacor. Des del seu començament i, com a membre fundador del grup Capcigranys allà pels anys huitanta, ha estat un veritable promotor de les obres d'autors mallorquins i, especialment, de Miquel Àngel Riera.

No és massa freqüent comptar amb les produccions dels grups mallorquins entre nosaltres i és també per això que us recomane acostar-vos al Teatre Micalet. Deixeu-vos portar per una obra intimista, a partir d'un escenari senzill i efectista, ben il·luminat i que aconsegueix fer creïbles, gràcies també a la pantalla que ens recorda el cinema, la multiplicitat d'espais a què fa referència el relat de l'Andreu Milà.

La recreació de la Mallorca rural del 1960 ens trasllada a una visió ben allunyada del tòpic tan idíl·lic que el turisme ha potenciat durant dècades: existia una altra Mallorca. Ací se'ns mostra en cru l'aridesa del terreny, el Pedregar, i com aquest va configurant el caràcter introvertit i tosc dels seus personatges.

Els intèrprets són uns grans professionals, tant Gomila com Adrover representen magistralment el seu paper. El de Sebastià A. li permet acaparar majorment el protagonisme i riquesa de registres perquè interpreta a l'Andreu Milà. Però és Joan G. qui n'ofereix el contrapunt que permet que l'obra avance a la manera d'un thriller clàssic o d'una novel·la policíaca on la intriga està relacionada amb la investigació d'un fet delictiu, del propi assassinat. És ací també on l'obra de Miquel Àngel Riera reïx i esdevé extraordinària perquè harmonitza el format del thriller i el caràcter més intimista del teatre on cap la reflexió del paper que juga el destí d'una persona marcada pels actes i les circumstàncies de la seua vida anterior.

No m'estranya que, com podeu llegir a la pàgina del Micalet, públic i crítica coincidisquen amb la següent opinió: "Obra mestra per la qualitat literària de l'obra del manacorí Miquel Àngel Riera, per les interpretacions i les imatges que visualitzes en tant que espectador, com si estiguessis al cine però, són pura narració."

No us la perdeu!





FITXA TÈCNICA
Disseny escenografia: Teatre de Ponent Espai de So: Xavier Gelabert Projecció: Domènec Boronat Il·luminació: Pep Pérez i Salvador Miralles Escenografia: Felip Forteza Ajudant de direcció: Cristina Brunet Fotografia i grafisme: Marina Cànaves Producció executiva: Joana Serra Producció: La Fornal d’espectacles 

diumenge, 9 de juliol de 2017

Enquesta teatral

A l'estiu, el TEATRE MICALET tanca... però les seues produccions se'n van de gira!!

Podreu veure:

1. HAMLET CANALLA:
- Al Festival de Teatre Clàssic de L'Alcúdia d'Elx. Jaciment arqueològic. El 28 de juliol.
- Al Festival Sagunt a Escena. Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. El 2 d'agost.

2. EL VERÍ DEL TEATRE:
- Al Festival Sagunt a Escena. Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. El 9 d'agost.

___________________________

 A més a més, abans de marxar de vacances, volen conéixer l'opinió dels espectadors. T'animes a respondre'ls l'enquesta?

enquesta

I perquè veieu que no paren i que ja estan treballant en la propera temporada, ací teniu un AVANÇAMENT que ens han passat.


Temporada 1718

Aneu reservant-vos dates a l'agenda; les propostes s'ho mereixen.

Bon estiu!

dilluns, 3 de juliol de 2017

NIT DE REIS del 4 al 7 de juliol


Acte: Representació teatral de "Nit de reis"
Lloc: Teatre Micalet de València
Dates: del 4 al 7 de juliol
Horari: a les 20,30 h.


Nit de Reis és l’espectacle que sorgeix del treball realitzat pels alumnes del taller de creació escènica que el director i dramaturg Paco Zarzoso imparteix des del passat mes de maig al Teatre Micalet. 

Aquest taller, sota el títol de Cap a un teatre ebri, prenia com a punt de partida els textos de reines i reis, prínceps i princeses escrits per dramaturgs de totes les èpoques: William Shakesperare, George Büchner, Eugène Ionesco, Calderón de la Barca, Samuel Beckett, Valle Inclán, Sòfocles, Albert Camus, Alfred Jarry, etc. 

A partir d'ací, entre tots els participants han creat una tragèdia monàrquica... o una comèdia republicana que no us podeu perdre!

Amplia la informació.

dissabte, 24 de juny de 2017

Equilibri i diversió en 'La comèdia de les equivocacions' de l'EMT de Silla

 

Espectacle: La comèdia de les quivocacions de William Shakespeare en versió de l'Escola Municipal de Teatre de Silla
Lloc: Teatre Micalet de València
Dates: Del 29 de juny al 2 de juliol.
Horaris: consulteu-los ací.
Sinopsi: La ciutat d’Efes està en guerra comercial amb la de Siracusa. Una parella de siracusans desembarca a Efes en contra de les lleis que ho prohibeixen. Encara que coneixen la llegenda que diu que “la ciutat està plena de consumats desvergonyits, d’estafadors, de mags tenebrosos, de bruixes que et fan perdre l’ànima i et deformen el cos”, es quedaran un dia sencer en aquest port màgic en busca dels seus orígens.

Després de quatre dies d'omplir el teatre de la Plaça de Silla, l'EMT de Silla presenta, a València, el seu darrer espectacle: La comèdia de les equivocacions, una de les primeres comèdies de William Shakespeare que basa el seu argument en els embolics que es produeixen quan dos parelles de bessons, Antífol i Dromia de Siracusa, roden per la mateixa ciutat sense que, ni els uns ni els altres, tinguen coneixement de l'existència dels propis germans. Confosos -per error- amb els respectius bessons, acumulen un seguit d'equivocacions que provocaran les rialles i generaran un ritme in crescendo al vodevil que esdevé una festa de música, màscares i color. Però, de tot el que es representa en el sainet sobre la farsa de les equivocacions, el que més m'ha interessat és el que deixen entreveure les relacions personals i socials que s'estableixen en els moments de conflicte; és aleshores quan podem endevinar quines relacions s'establien entre homes i dones, amos i esclaus, pobladors i forasters, administrador de justícia i administrats que no s'allunyen tant de les actuals.

Centrant-nos ja en la gènesi de l'espectacle no vull passar per alt que, des de 1985, Ramon Moreno i Amparo Pedregal han demostrat al públic que es pot fer bon teatre i divertir-lo amb representacions de qualitat. Es tracta d'un teatre no professional però amb molta qualitat, i aquest és un dels seus principals mèrits perquè el nombrós grup d'actors i actrius que conformen els espectacles ho fan amb entrega absoluta i gaudint del seu treball com si foren professionals i això es trasllada al pati de butaques. Ramon i Amparo saben crear escenes de gran plasticitat amb el mínim de decorats i aconsegueixen sempre un moviment escènic atractiu, tot i que, en ocasions, s'han de fer veritables filigranes per posar sobre l'escenari grups tan nombrosos com el que participa en aquesta obra i en un escenari tan menut com el de Silla.




Les vint-i-quatre persones, alumnes de l'EMT, aficionades al teatre o en vies de la seua professionalització, aprenen cada curs noves tècniques i llenguatges que traslladen a l'espectacle i ens sorprenen als que seguim la seua trajectòria. En aquesta ocasió, hi ha darrere d'aquesta meritòria representació un treball que ens recorda les tècniques de la Comèdia de l'Art i les accions còmiques dels millors espectacles de pallassos, representats pels dos inspiradíssims criats bessons, Sergio Escolano Mata i Claudi Ferrer. Així mateix, no podem deixar de banda el treball de cant i dansa, que no té res que envejar a l'estil de Bollywood, amb veus tan interessants com la de Marina Cerdán.




Es fa difícil destacar algun dels actors o actrius, fora dels papers principals, ben defensats per Paula Santana, José Vicent Morales i Emili Chaqués, En tractar-se d'un espectacle coral tots tenen un protagonisme semblant i breus moments presencials. No obstant això, Rosa Navarro està molt bé en el paper de meretriu, així com la parella de germanes, Teresa Llàcer i Enri Sánchez, que completen el trio.

En la part tècnica, cal destacar el treball d'il·luminació de Víctor Antón i el disseny dels 4 telons dobles i a dues cares amb què Gerard Mínguez ha simplificat els decorats.

Felicitats a l'EMT de Silla per oferir-nos un espectacle entretingut i divertit amb la qualitat a què sempre ens tenen acostumats i, en espacial, a Ramon Moreno, que també representà una versió de la farsa l'any 1987 a la Sala Escalante, i Amparo Pedregal per l'encertada dramatúrgia i la direcció de l'espectacle.

dimecres, 21 de juny de 2017

Últimes funcions de la temporada del Teatre Micalet amb...

1. Xavi Castillo, News!! 

Els dies 23 i 24 de juny de 2017 
Xavi Castillo torna al Teatre Micalet per celebrar Sant Joan i acomiadar la temporada fent-vos riure de nou amb el seu espectacle XAVI CASTILLO, NEWS!! Amb l’humor habitual de la companyia, Xavi explicarà sobre l’escenari les seues reflexions al voltant de les últimes notícies. Un espectacle canviant i amb grans dosi d’improvisació per tal de riure del que ens conten els diaris dia a dia.


MÉS INFORMACIÓ





2. CONCERT Granell: de mà en mà 

El 25 de juny a les 20 h 
Després de l'èxit de l'espectacle Estellés: de mà en mà, Francesc Anyó i Borja Penalba tornen a pujar la poesia als escenaris. «Volem compartir amb vosaltres a Marc Granell, la dignitat i la bellesa de la seua obra. Cantant, parlant, rient, plorant: vivint.» Els versos emotius i senzills de Marc Granell són el fil conductor d'un espectacle poètic al qual Francesc Anyó posa veu i Borja Penalba els sons de la guitarra, la percussió i l’acordió.

MÉS INFORMACIÓ


3. La comèdia de les equivocacions

Del 29 de juny al 2 de juliol 

La comèdia de les equivocacions és una de les primeres comèdies de William Shakespeare. L’Escola Municipal de Teatre de Silla la porta a escena en un muntatge teatral colorit i molt mediterrani.

La ciutat d’Efes està en guerra comercial amb la ciutat de Siracusa. Una parella de siracusans han desembarcat a Efes en contra de les lleis que ho prohibeixen. Encara que coneixen la llegenda que diu que “la ciutat està plena d’estafadors, de mags tenebrosos, de bruixes que et fan perdre l’ànima i et deformen el cos, i d’altres consumats desvergonyits”, es quedaran un dia sencer en aquest port màgic en busca dels seus orígens…



MÉS INFORMACIÓ

dimecres, 24 de maig de 2017

L’EXCLUSIVA DIMITRI al Teatre Micalet



En una fictícia Rússia, la dels Dimitri, el temps no ha passat de bades; moltes coses han evolucionat; no totes per a bé: a la redacció, hi han hagut retallades de plantilla, la màquina d'escriure Olympia ha deixat pas a les noves tecnologies i el paper imprés ha donat pas a les piulades i la rapidesa d'internet. No obstant això, hi ha coses que no han canviat en aquest estat totalitari, com tampoc han canviat en el món de la informació: si no hi ha notícia, se la fabrica o, fins i tot, hom la provoca. 


Tres personatges d'un mitjà de comunicació van a la cacera de l'exclusiva i, mentre ens expliquen el passat i el present, aniran deixant-nos les píndoles necessàries que desperten la crítica per repassar una certa actualitat i fer-ne una valoració sobre el paper de la premsa.

Obra: L'exclusiva Dimitri
Lloc: Teatre Micalet de València
Dates: del 24 al 28 de maig de 2017
Funcions: dimecres, dijous i divendres a les 20.30 h | dissabte i diumenge a les 20 h
Text i direcció: Xavo Giménez
Actors: Xavo Giménez, Dani Machancoses i Pau Blanco
Companyia: Purnateatre

Xavo Giménez ens presenta, en aquesta ocasió, un text més redó que els anteriors representats per Purna Teatre, una comèdia absurda on està ben present l'humor negre, però amb una dramatúrgia molt més cuidada. Ells en diuen: “Els nostres espectacles anteriors (Yes we Camps, Star farts, Trifàsic, Spaña) irradiaven velocitat, tocs d’impertinència i tons alts de teatre popular i grotesc. Ara ens hem tornat més fins però igual de cabrons. Això esperem.” 



I en eixe paper "cabró" es mouen els tres actors: més mesurats i formals aparentment per donar cos als personatges que representen, però igual d'àcids amb la crítica del que diuen. Dic "aparentment" perquè, durant la representació, hi ha algun moment en què veiem que no s'ha deixat completament de banda la marca que caracteritza Purna Teatre: l'humor basat en la rapidesa, la repetició i el canvi de to en la dicció de la paraula, l'humor negre centrat en gags intel·ligents com el de la comparació de les notícies en diaris d'encuny tan distint com El País, l'ABC i El Mundo, o l'humor generat amb el travestisme dels personatges per deixar a la vista el pallasso, el còmic exagerat, malparlat si cal, i estrafolari que porten dins. La finalitat primordial de l'ús d'aquests elements és aconseguir la rialla del públic, al temps que s'evidencia la dictadura de l'exclusiva i la venda de notícies que s'allunyen de la veritat.



La vitalitat dels actors, Pau Blanco, Xavo Giménez i David Machancoses, és clau per a l'èxit de l'obra. Tres personatges grisos, amb els seus moments de llum, construeixen un thriller on l’èxit va lligat a la mort... Però això, quasi millor, ho descobriu vosaltres si aneu al teatre abans de diumenge. A bon segur que gaudireu del treball d'aquests tres grans còmics i amb “L’exclusiva Dimitri”.

dimecres, 26 d’abril de 2017

Els esperantistes de Paco Zarzoso al teatre Micalet

Amb una actuació brillant de Cristina Garcia, Ferran Gadea i de Josep Manel Casany (que torna a justificar amb el seu treball el seu recent nomenament als premis Max d'enguany pel Hamlet canalla) i una defensa d'un text complicat, la tragicomèdia Els esperantistes, estrenada avui al Teatre Micalet de València, no us deixarà indiferents. Una obra sobre les relacions socials, un drama de tres persones que només poden subsistir, sense naufragar completament, amb l'ajuda dels altres dos.




Es tracta d'una obra sobre l'aparença de les bondats humanes, un text sobre els enganys i la maldat que pot amagar l'enveja, la guerra per posseir allò desitjat, per mantenir l'estatus aconseguit i que ningú no altere les pròpies condicions de vida. Un viatge cara al mar, sense moure's de casa, en què tot no és idíl·lic; una taula de salvació en què ningú no és prescindible; una aproximació a la comunicació en què el respecte i l'estima es fan més imprescindibles dins d'un missatge universal i humanista que subjau en la filosofia dels esperantistes que pretenen fomentar la comprensió igualitària entre persones de diverses llengües; un intent de recerca de la llibertat, el punt en què se centrarà l'esperança.

El títol de l'obra juga amb el doble sentit: els qui tenen esperança de subsistir sense alterar massa el seu modus vivendi o els que parlen esperanto. I sota aquesta idea d'esperança Paco Zarzoso planteja a l'espectador una comèdia àcida i dura de pair si no fora per la comicitat que manté en alguns moments, l'enfrontament entre tres navegants que miren la mar amb l'esperança de viatjar a un món idíl·lic, imaginari, perquè només existeix en el desig de llibertat, en els plans, tan diferents, que té cadascun dels personatges: contemplar la mar des de la finestra de l'habitació gran, la que fou del pare, serà el començament de la lluita que manifesta Marta davant del seu germà Llàtzer.

Els nom dels personatges no és casualitat, els tres fan referència a personatges bíblics: Llàtzer de Betània, el qui hagué de ser recuperat de la mort per Jesucrist; Marta, la germana qui rep Jesús a casa i fa la feina mentre l'altra germana, Maria, s'emporta la millor part: escoltar la paraula divina; i Àngel, un ser meravellós que actua aparentment com l'àngel de la guarda de Marta. No és casualitat, per tant, que Marta siga la que s'encarrega de la feina, la qui porta els diners a casa i manté l'amant i el germà, pràcticament mort en vida perquè no ix de la seua habitació i es dedica a traduir eternament Moby Dick a l'esperanto, així com havia intentat fer son pare amb El Quixot fins tornar-se boig.


Llàtzer és defensat intel·ligentment per Ferran Gadea des de la parsimònia que exigeix la guerra soterrada davant Marta pel dormitori del pare i l'enfrontament amb Àngel, ocasionat per la gelosia i la por a perdre-la de nou.


Marta, el personatge femení que defensa magistralment Cristina Garcia, exigeix versatilitat i uns canvis de registre constants en funció del moment i de l'estat d'ànim dels personatges masculins a qui s'estima i de qui rep la mentida que genera la necessitat de subsistència, la gelosia que destrueix l'afecte i certes desatencions.


Àngel, l'amant amb una aparent vida organitzada i saludable, un agent immobiliari fracassat que encara manté l'esperança de renàixer de les seues pròpies cendres amb la venda de l'edifici on viuen llogats els dos germans i a qui dóna credibilitat Josep Manel Casany de forma excepcional amb un monòleg final intens amb el qual busca una certa redempció i el perdó de Marta. 

La música i els decorats contribueixen a crear el clímax necessari per a l'obra i les escenes de major tensió o intriga. Una paret senzilla però carregada de simbologia (la bandera de l'esperanto) i de tristor (un color fosc, el verd botella sobre el que destaca una fotografia antiga, la del pare fracassat), un globus terraqüi que oculta una licorera i un llit vell, contribueixen a donar la sensació de tancament en què viu cadascun dels personatges que aspira a la llibertat.

Eixe regust amarg que acumulem com a espectadors al llarg de l'obra sobre els personatges només se superarà amb les notes i la lletra de la cançó "Libre" de Nino Bravo en versió esperanto. El desig de viure en llibertat, de poder ser.

No us perdeu l'obra!

divendres, 21 d’abril de 2017

Felicitats, Josep Manel Casany

El Micalet Teatre ens facilita la següent notícia que ens omple de joia perquè Josep Manuel i l'espectacle s'ho mereixen. Moltes felicitats per eixe nomenament als Premis Max, el treball ben fet no sempre té recompenses, però de tant en tant dóna alegries!


JOSEP MANEL CASANY, FINALISTA ALS PREMIS MAX DE LES ARTS ESCÈNIQUES COM A MILLOR ACTOR PROTAGONISTA PEL SEU PAPER A HAMLET CANALLA 


A Hamlet Canalla, Josep Manel Casany es multiplica en els personatges d'Ofèlia, l’actor, Gertrudis, Horaci i l’Espectre en una interpretació que la crítica ha qualificat de magistral i que li ha valgut ser finalista als Premis MAX de les Arts Escèniques, en la categoria de millor actor protagonista. 

Hamlet Canalla, un text del valencià Manuel Molins, mostra una nova visió de Hamlet que resalta la complexitat de la tragèdia i la inutilitat de la venjança. En aquest espectacle, dirigit per Joan Peris i amb els actors Josep Manel Casany i Ximo Solano com a protagonistes absoluts, veiem un Hamlet maltractador de dones, assassí, que s’aprofita dels febles i que lliura el seu poble a l’enemic. Un “heroi” que sacrifica tots i totes els que té al voltant per la seua “missió”. 

Després de la seua estrena el passat 14 d'octubre, aquesta coproducció de la Companyia Teatre Micalet i l'Institut Valencià de Cultura tornarà al Teatre Micalet en la tardor del 2017. No us el pergau! 

A més, Josep Manel Casany estarà al Teatre Micalet a partir del proper 26 d'abril amb l'espectacle Els Esperantistes, on comparteix repartiment amb Cristina Garcia i amb Ferran Gadea, guardonat com a millor actor als Premis AAPV 2017. Una ocasió única per veure tres grans actors en escena.

HAMLET CANALLA. La crítica ha dit:
"El discurs es val d'un duel interpretatiu d'alçada. Dos colossos" J. V Peiró, Las Provincias
"Des del primer moment fins al darrer assistim, sense treva, a un espectacle d'alt voltatge intel·lectual i teatral" F. Foguet, El Temps
"Un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral" F. López, de teatre i altres arts
"Un text potent per a uns actors més que bons, excel·lents, dirigits per una mà estesa, càlida i experta" V.Martínez, Afán de plan

dimecres, 12 d’abril de 2017

Vida de la Compañía Improvisada al Micalet



Després de l'espectacle A los pies d'Europa, la Compañía Improvisada presenta Vida al Teatre Micalet de València.

Idea original, coreografia i intèrprets: Henar Fuentetaja i Miguel Tornero
Música: Rafel Arnal, Thaïs Morell i David Antolín
Companyia: Improvisada
Obra: Vida



L'equip que programa els espectacles del Teatre Micalet de València segueix oferint-nos regals de gran qualitat. Si fa uns dies ens mostrava la força de la dansa de la Companyia Fil d'Arena, hui ens ha mostrat la sensibilitat del moviment, el preciosisme del cos i dels seus moviments estètics amb Vida, el darrer treball de la Compañía Improvisada.

La dansa contemporània es fusiona, en aquest cas, amb els ritmes brasilers i el ressò de la Mediterrània per celebrar la vida amb l'aportació d'una música que transmet energia i alegria, una il·luminació molt cuidada i un vestuari senzill que reforça amb els colors la idea de llibertat i naturalitat que predomina en la primera part front a la passió de l'estima i la festa de la segona. 

L'espectacle comença amb un poema de Marc Granell mentre el ballarí Miquel Tornero construeix amb el ball la idea de transitar per un bosc que es va formant i acaba aclarint-se per arribar a una possible llar, representada amb dues taules i dues cadires que adquireixen major protagonisme amb l'entrada de la ballarina Henar Fuentetaja.



Del producte natural (natura agrest) a la seua manofactura (geografia transformada), arbre i llenya, fusta i moble van convertint-se en els elements del decorat amb què interactuen els dos ballarins que recreen, amb les seues accions, un acostament entre el que representa l'home, tot allò masculí que no es desapega massa del terra, i la dona, tot allò femení que es presenta més vaporós, aeri i lleuger. Les lletres de les cançons van donant peu a la progressió i el tòtem o figura moai, que representa el masculí format per l'home amb els fragments del tronc de l'arbre que hi havia al terra, romandrà a l'escenari fins que la força de l'element femení creix i el tomba per superar el domini del mascle en benefici d'una desitjada igualtat, allunyada de les marques de gènere. És aleshores quan els compassos de la bossa-nova, el jazz i els diferents ritmes brasilers de la cantant  Thaïs Morell s'alternen amb les cançons del mestissatge mediterrani del cantautor Rafel Arnal i els arranjament musicals de David Antolín cobren més sentit per començar la festa, per recrear el viatge de la Vida; és llavors quan l'energia dels cossos i les notes es fonen per despertar tots els sentits en l'espectador.

Estem davant d'un viatge de les emocions, d'un cant a la vida i al diàleg, de l'esperança del rencontre quotidià que pot generar alegria o dolor, tendresa, solitud, dubtes... EMOCIONS! Una proposta interessant que us permetrà deixar que els sentits us guien pel gaudi del ball, dels moviments a l'escenari:  la celebració de la vida amb totes les seues manifestacions.

_____________________________________

Difusió en Twitter:
1. Quan la música, el vers de Marc Granell i la dansa es fusionen per crear espectacle. Hui al Vida de la Compañía Improvisada.

2. Vida al El domini de la tècnica i el control del moviment per crear el ritme de l'art que brolla entre el terra i l'aeri i acosta masculí i femení a persona.

3. Amb Vida al , l'art del moviment barreja la força de la paraula, la vitalitat de la música i la sensibilitat de la dansa.

dijous, 6 d’abril de 2017

Paradís pintat, l'aposta del Micalet per al cap de setmana

Com eixida d'un quadre angelical, farta de la immobilitat i del plaer de la contemplació eterna se'ns presenta una angelical pallassa, barreja de criatura innocent i personatge entremaliat que ens fa riure al més pur estil de Tortell Poltrona: tendra i amb la contundència d'una criatura que pot dir les coses més ferotges sense immutar-se. Les seues onomatopeies, les frases entretallades, les triples repeticions... van construint imatges poètiques i gags que deixen una ració interessant d'ironia i de crítica vetllada. És Pepa Plana que presenta el seu Paradís pintat al Teatre Micalet de València.




I no és d'estranyar la reacció de l'angeleta Pepa; heu pensat alguna vegada com deu ser l'eternitat contemplativa? Com pot ser d'agradós o d'anodí cantar i escoltar només música celestial? Com d'injust pot arribar a ser allò del lliure albir? Quin tipus de Déu totpoderós la caga en alguns aspectes de la seua creació? Paradís pintat és un espectacle interessant i divertit, un joc on Pepa Plana ens planteja dubtes des de la més aparent ingenuïtat, des de la naturalitat amb què s'expressaria una xiqueta, una aspirant a àngel de la guarda que no es resigna al paper d'angeleta que li toca fer en el quadre. 

Però la seua ingenuïtat potser la porte allà on no s'esperava mai i el treball li jugue una mala passada en descobrir que no tot és tan perfecte i agradós com s'esperava. Potser Pepa no té la fusta dels àngels de revista que admira o rebutja; potser tampoc no és un dels herois amb qui compara els arcàngels... Però això sí, té dret a no resignar-se del tot, a viure la seua eternitat amb la llibertat d'una criatura diferent, una angeleta vital i juganera que ja ha experimentat en més d'una ocasió la fura del llamp diví i té dret a pensar que ha estat Ell (present mitjançant la veu en off de David Verdaguer) qui també l'ha cagat en algunes ocasions. 




Tot i la bellesa poètica de les imatges, coincidint amb unes bones amigues i per posar alguna pega (que no ho és), s'haguera pogut traure més punta a l'escena on s'escenifica el drama de les migracions, el de les pasteres que solquen la mar; però això, potser, ja seria un altre gènere i l'espectacle està adreçat a un públic familiar. 

Ens quedem, doncs, amb els moments màgics i poètics, especialment quan entren en acció els efectes especials o el vídeo; és a dir, quan la màgia del cinema es fusiona completament amb la professionalitat i saber fer d'aquesta gran pallassa que és Pepa Plana, ben dirigida per Ferruccio Cainero i amb una escenografia de Lali Canosa i un vestuari de Rosa Solé molt apropiats.

Així que aprofiteu aquesta ocasió i no us perdeu l'espectacle!

dilluns, 27 de març de 2017

La sal que ens ha partit, fins al 2 d'abril al teatre Micalet

Estrena el 30 de març a les 20.30h 

al 

Teatre Micalet 

  • Divendres, 31 de març: 20,30 h. 
  • Dissabte, 1 d'abril: 19,00 h. 
  • Diumenge, 2 d'abril: 19,00 h. 
 Duració: 55 minuts

Una vegada més el Teatre Micalet de València ens sorprén amb un nou espectacle; es tracta de La sal que ens ha partit de la Companyia Fil d'Arena. 

Construir un bon relat amb la paraula ja és difícil, construir-lo amb el llenguatge corporal i el moviment i arribar a qui el contempla, crec que encara ho és més. Per això us recomane aquest espectacle on el text es va construint a partir de la creació d'imatges, simbòliques, dures o poètiques, a partir de la música, les cançons i el moviment del cos: des de les onades d'una mar que ha esdevingut el camí de milers d'emigrants que lluiten per la seua llibertat, o moren per ella, fins a la construcció del relat de la por que genera la falta de seguretat, l'aïllament, la necessitat d'aixopluc, l'alçada de murs o la seua destrucció...


Des que l'espectador entra a la sala, té la sensació que el so d'ambient i la imatge d'Isabel Abril, Irene Ballester, Clara Crespo i Roseta Plasencia ens mostren una pastera que s'acosta a la nostra costa. Tot seguit, en apagar-se els llums, comença a prendre cos l'energia d'aquestes quatre dones que es transformen en una mar on rodolen també els còdols i el pedrís en companyia dels quatre cossos que dibuixen el moviment d'una mar de vegades calmada, d'altres embravida. És ací on comença la màgia de l'espectacle on deu panells de policarbonat esdevenen el mur on escriure els missatges que clamen llibertat i justícia, el lloc on aixoplugar-se o els camins de l'esperança.

Si t'agrada la dansa, ara tens una ocasió única de veure en directe l'energia en moviment; si penses que no, ara és el moment de canviar de parer; hi descobriràs l'art, el llenguatge plàstic imprescindible per a construir un relat de la sensibilitat i la lluita des de la reflexió i la modernitat del ball.

Felicitats al Teatre Micalet per oferir-nos, ni que siga només per uns dies, la possibilitat de veure espectacles tan diferents però sempre interessants. Moltes felicitats i gràcies pel vostre esforç i treball.  

FITXA DE L'ESPECTACLE

SINOPSI

L’imparable cicle de construir i destruir, la vulnerabilitat i la força de l'ésser humà. Persones que es troben amb fronteres i límits al seu pas en un joc en què la imaginació naix de la necessitat per sobreviure. Una proposta en la qual s’uneixen dansa, teatre i escenografia practicable. 10 panells de policarbonat que suporten a la vegada que són suportats, transformen l'espai i generen imatges evocadores.

FITXA ARTÍSTICA

  Creació col·lectiva: FIL D’ARENA
  Co-Direcció: LUIS MELIÁ i FIL D’ARENA
  Intèrprets: ISABEL ABRIL, IRENE BALLESTER, CLARA CRESPO, ROSETA PLASENCIA.
  Composició musical: MEI
  Disseny d’il·luminació: XIMO ROJO
  Vestuari: ROSETA PLASENCIA
  Textos: CLARA CRESPO




dijous, 12 de gener de 2017

Creix el cartell al Teatre Micalet

Al Teatre Micalet de València, en breu, es representarà:


No som ningú

Del 19 al 22 de gener

4 ÚNIQUES FUNCIONS! 


NO SOM NINGÚ conta la història de la propagació d’una pandèmia arran d’una intoxicació alimentària. La falta de mesures per part de l’administració pública i el fet de col·locar els interessos econòmics per sobre de la salut pública i el benestar social, provocaran una crisi difícil de controlar.

No som ningú, una comèdia àcida per passar una bona estona, amb un treball interessant que posa sobre l'escenari un seguit d'estereotips esperpèntics i histriònics. Un treball de Els Indecents que no vos deixarà indiferents.


___________________

La propera setmana:


Ricard 3 

Del 27 al 29 de gener de 2017

3 ÚNIQUES FUNCIONS! 

Iguana Teatre torna als escenaris amb RICARD 3, una versió lliure del text de William Shakespeare.

Pere Fullana dirigeix una posada en escena que pretén anar més enllà de la tragèdia històrica i esquivar els llocs comuns. Tres actors seran els encarregats de donar vida a tots els personatges de l’obra incorporant, a més, elements com el teatre d’objectes, les màscares, el teatre d’ombres, els elements circenses o la ventrilòquia.

 El resultat és un cabaret escènic que reflecteix les conseqüències de la set de poder, un tema de màxima actualitat a la realitat contemporània.