dimecres, 21 de desembre del 2022

La màgia del teatre: la paraula. Nadal a casa els Cupiello

Enguany torna al Teatre Micalet de València l'obra Nadal a casa els Cupiello, una comèdia que us entretindrà i us farà començar les festes amb diversió i alegria; és per això que us deixe l'escrit publicat el 2017 amb motiu de la reestrena de l'obra. Enguany s'estaran des del dimecres 21 de desembre fins al diumenge 8 de gener de 2023. En el repartiment intervindran Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster, Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.


Publicat anteriorment el 14 de desembre de 2017

Podeu descarregar-vos el programa de mà.


_______________________________________

Anit, al Teatre Micalet de València, amb l'estrena de Nadal a casa els Cupiello vaig assistir a una estrena màgica, una d'aquelles experiències en què et deixes portar perquè els actors i el text et proposen, des del primer minut de l'obra, un entreteniment tan gran que t'encisa per la vitalitat i l'alegria que traspua l'espectacle. Tot això és gràcies a l'excel·lent proposta de direcció de Joan Peris i a una interpretació magnífica que fa més atractiu encara aquest text que ha cobrat vida una vegada més.

Com ja us deia en l'apunt anterior, es tracta d'una obra escrita el 1931 que va ser ampliada amb el primer acte el 1933 i amb el tercer el 1934; un text escrit amb intel·ligència i molt d'humor que anticipa el neorealisme italià tan propi del cinema de Rosellini, Fellini o Pasolini; un text que, mal representat, podria resultar ranci, antic i costumista o un simple divertiment, com un acudit sense més pretensions. Però aquest no és el cas del muntatge de la Companyia Teatre Micalet que ha cuidat tots els detalls (el vestit, el decorat, la traducció del text i, especialment, el saber fer, la intel·ligència i la versatilitat dels actors i les actrius) per traslladar-nos un cant a la vida. La festa de Nadal és l'excusa perfecta de què se serveix Eduardo de Filippo per difuminar la línia que separa el món real de la ficció, la vida i el teatre, i presentar-nos difuminat, a través dels Cupiello, el conflicte social que s'esdevingué com a conseqüència de la crisi del 1929. A més, hi és present el conflicte generacional entre les formes d'entendre la vida dels pares i la dels fills, la solidaritat entre els veïns, la precarietat en què malviuen els uns mentre altres en van sobrats...



Al pati de butaques es notava la inquietud i la incertesa que una estrena requereix abans de començar; però, durant les primeres notes de la presentació, aquests sentiments ja es tornaren en emoció, una emoció que contagiava la rialla, el bon humor i la humanitat d'uns personatges que, de la precarietat en fan virtut en algunes ocasions i astúcia o pilleria en altres.

L'argument de l'obra és senzill: Luca Cupiello (interpretat magistralment per Josep Manel Casany) està preocupat per acabar de muntar el pessebre i posa tota la il·lusió en eixe acte al temps que, Concetta (una extraordinària Pilar Almeria), la seua dona ha de fer-se càrrec de posar ordre a la casa i al desgavell que enfronta uns i altres per aparents minúcies. Amb ells viuen el fill, Tommassino (Bruno Tamarit), que empra la pilleria per sobreviure i el tiet Pasqualí (Dani Machancoses), un hipocondríac que viu amb la família del germà però es queixa constantment. L'arribada a casa de la filla, Ninuccia (Paula Braguinsky), destapa un altre dels problemes a resoldre: vol deixar un marit gelós, Nicolino (Ximo Solano), i amb qui no està bé per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio (Ciro Maró). Els esdeveniments obligaran en algun moment a demanar l'ajuda de la veïna (Isabel Requena, que també ha dissenyat l'encertat vestuari de l'obra) i els serveis d'un metge (Héctor Fuster, que en fa també d'ajudant de direcció).

Si busqueu diversió per tancar i obrir l'any, no podeu desaprofitar l'ocasió que us ofereix la Companyia de Teatre Micalet amb Nadal a casa els Cupiello al Teatre Micalet de València fins al 14 de gener. No sempre es troben estímuls per riure i passar-ho bé com aquest muntatge intel·ligent i valent.

I no direu que uns reis com aquests no es mereixen una visita, ni que siga per portar-los la carta per al 2018. N'estic segur que, en acabar l'obra, eixireu de la sala amb el gran regal del gaudi compartit i un gran somriure a la cara. 

No us la perdeu!

dimarts, 20 de desembre del 2022

Torna 'Nadal a casa els Cupiello'

 DEL 21 DE DESEMBRE DE 2022 
AL 8 DE GENER DE 2023

Un moment de diversió assegurada amb Eduardo de Filippo al Teatre Micalet


Per tancar i obrir l'any, la Companyia Teatre Micalet torna a divertir-nos, com des del 2017, amb "Nadal a casa Els Cupiello" al Teatre Micalet de València. Es tracta d'una comèdia d'Eduardo de Filippo dirigida per Joan Peris i protagonitzada enguany per Pilar Almeria, Carla Almeria, Josep Manel Casany, Héctor Fuster,  Diego Ramírez, Laura Sanchis, Miguel Seguí, Ximo Solano i Bruno Tamarit.

Prengueu nota dels horaris: 
Dimecres, dijous i divendres a les 20:00 hores / Dissabtes i diumenges a les 19:00 hores / *Dia 24 desembre no hi ha funció / *Dia 25 de desembre la funció serà a les 20:00h / *Dimarts 27 de desembre funció a les 20:00h / *Dia 31 desembre ‘Especial nit de Cap d’Any’ a les 23:00h.


Publicat anteriorment el 4 de desembre de 2017



Eduardo de Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià que va créixer en un ambient teatral molt familiar. Des de molt jove va destacar per les seues qualitats còmiques tant en la comèdia com en la revista i les varietats en general, fet que, des de 1920, marcarà les seues obres que tenen, generalment, un caràcter còmic.

Natale in Casa Cupiello és un clàssic dels dies de Nadal que ens garanteix la diversió en aquestes festes. Aquesta comèdia, escrita l’any 1931, és una mena de sainet costumista, un divertiment que ens mostra la quotidianitat d'una família napolitana. De Filippo ens parla de la importància de la família i no hi exclou els moments de tensió, d'enuig o d'estima que solen regnar en el dia a dia d'una família i, especialment, en les ocasions extraordinàries, com és el cas del sopar de la Nit de Nadal. 



Mentre Luca Cupiello, un home vell i despistat, munta amb il·lusió el seu pessebre, la seua dona Concetta, una persona consumida pel patiment, fa el menjar i intenta posar un poc d’ordre en aquell desgavell de casa. Amb ells viuen un fill curt de gambals, Tommassino, que es nega a créixer i no para de fer-ne de les seues i l'oncle Pasqualí, un hipocondríac que es queixa per tot. Durant la nit arriba a casa la filla, Ninuccia, que acaba de tenir una nova discussió amb el marit, Nicolino, un home gelós i avorrit; aquesta vegada Ninuccia està disposada a deixar-lo per fugir amb el seu vertader amor, Vittorio

Com és típic en el teatre d'Eduardo di Filippo, els malentesos i els embolics que sorgeixen entre tots els membres de la peculiar família seran la clau que mourà la comèdia. 

L'espectacle estarà en la cartellera fins al diumenge 8 de gener i, coneixent l'èxit en temporades anteriors i el bon treball de la Companyia Teatre Micalet, us avançaria que serà una ocasió per a passar-ho bé i veure bon teatre.

Amplieu informació.

dilluns, 19 de desembre del 2022

'Aforismats', l'entusiasme pels aforismes de Joan Fuster

Si heu passat per la Plaça de l'Ajuntament de València i, més en concret, per davant de l'edifici Rialto, haureu vist que, a la façana principal, llueix un provocador, divertit i canavalesc cartell amb la caricatura de Joan Fuster, rialler i irònic, lluint unes particulars ulleres per anunciar l'obra Aforismats




Si us atreviu a passar-ho bé, aneu a la Sala Rialto; contemplareu danses urbanes i escoltareu els textos, el dispositiu sonor i la música electrònica a càrrec del DJ Tusfer i cinc intèrprets extraordinaris. Irreverents, irònics, provocatius, encertats com Fuster? Comproveu-ho vosaltres.


*


L'obra estarà en cartell del 19 fins al 29 de desembre de 2022. Al teatre Rialto gaudireu de l'interessant treball col·lectiu de l'equip de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) que promociona textos, intèrprets i muntatges per arribar a tots els públics. En aquest cas, a bon segur que atraurà també el públic juvenil (de 12 a 99 anys) i li descobrirà detalls divertits i intel·ligents de l'intel·lectual valencià més reconegut per la seua poesia, els seus assajos i, especialment, pels seus aforismes punyents i certers que us faran rascar-vos la closca.


*

Fa goig veure ballar, dir i moure's per l'escenari amb energia al grup de 5 intèrprets (Álvaro D. Río "Tidra", Ángel Lara, Victoria Mínguez, Inka Romaní i Sílvia Sahuquillo) tan ben coordinats i auxiliats per DJ Tusfer, que posa música a la dansa i al text. Dóna gust veure gent jove amb codis i llenguatges actuals que transmet amb senzillesa i gràcia els textos de Fuster. 

No ens sorprén gens que la proposta de l'IVC siga trencadora i que, fins i tot, puga colpir d'entrada els espectadors menys joves. No ens sorprén que els alumnes de Secundària i Batxillerat puguen gaudir del muntatge i, divertint-se, aprenguen de nou o repassen -ara a través d'un codi teatral- allò que ja sabien: quatre notes biogràfiques sobre Joan Fuster, uns pocs aforismes i les preferències més quotidianes de l'autor suecà. 

Sigueu grans o joves, aprofiteu els pocs dies que s'hi representarà a la 7a. planta del Teatre Rialto l'espectacle Aforismats, us divertirà i sorprendrà el mestissatge del treball en conjunt. Les coses senzilles són les més complicades d'aconseguir i Aforismats ho encerta amb la seua efectista i, aparentment, senzilla proposta que sap a poc; un treball brillant que convida a llegir Fuster o a rellegir-lo i conéixer millor la seua obra; un treball que et despabila amb la paraula i els seus bons ritmes. 

__________________________


Consulta la proposta didàctica.

* Fotografies: IVC

divendres, 16 de desembre del 2022

Sensacional 'Big Drums': pura energia, ritme, força, sensibilitat i bon humor!

Big Drums, de Camut Band, es presenta al Teatre Micalet  de València el proper cap de setmana. 



Amb una molt bona il·luminació per crear art sobre el clar obscur que genera el negre del fons i del propi vestuari (escena de l'arena en blaus o el roig per als ritmes africans) i un so extraordinari, comença l'espectacle a to de xiulet i creix en comunicació, sensibilitat, energia i força, tant pel que fa als intèrprets de dansa com als que els acompanyen amb la música. La coordinació del grup, la compenetració en la realització simètrica del ball, l'harmonia i complicitat entre els músics i els ballarins i la ballarina fan d'aquest espectacle un goig que genera pura adrenalina quan notes que els peus et comencen a ballar assegut a la cadira. Sort que, en algun moment, et conviden a participar amb les mans o la veu en el propi espectacle i se te'n va eixa necessitat de compartir els ritmes de percussió tan potents que generen. 

 
Aquest ritme , aparentment tan tranquil, va in crescendo al llarg de l'espectacle fins atrapar-te els sentits!



Crec que val la pena mirar algun vídeo de fragments de l'espectacle perquè és un bon convit per a passar-ho bé. Però no ho haureu de pensar massa, només tindreu ocasió de gaudir de l'espectacle, basat en el ball, el ritme i la veu, dissabte 17 i diumenge 18 de desembre. 

Jo no m'ho pensaria, Camut Band són bon ritme, percussió africana, tap dance, veu i ball sobre sorra, bon humor. Els intèrprets juguen amb els seus papers, intercanvien habilitats i ritmes per a aconseguir un espectacle sorprenent i ple d’energia.


 


Si hi aneu, com us he dit abans, segur que us entraran ganes de moure els peus i seguir els ritmes amb les mans. Accepteu les propostes que us faran per participar en l'espectacle i en gaudireu doblement; Camut Band ha rodat Big Drums amb el reconeixement de tots els públics d'arreu del món on s'ha presentat i és perquè connecten amb tot tipus de públic que s'estime la música i el ball.

NO US EL PERDEU aquest espectacle per a tots els públics!


FITXA TÈCNICA

Producció: Kiting Kita S.L. 
Creació i direcció: Camut Band 
Intèrprets: Lluís Méndez, Toni Español, Estefanía Porqueras, Guillem Alonso, Sharon Lavi, Néstor Busquets 
Música i coreografia: Lluís Méndez, Toni Español, Guillem Alonso, Jordi Satorra 
Instruments: Tap Agut, Tap Mig, Tap Greu, Djembe, Thioungs, Udú Calaix, Bongos, Muxutxs, veu, Sorra 
Vestuari: Uli Maciel
Tècnic so: Pau Bosch 
Tècnic llums: Evarist Valera
Durada: 1 hora aproximadament.

diumenge, 27 de novembre del 2022

CONTRAllums, contes de Víctor Català

Com és important recuperar la màgia dels contes en la veu d'altres persones que posen la intenció i l'emoció en cada paraula i et fan gaudir de les històries del passat, sentir-te com quan eres una persona menuda que, embadalida, escoltaves relats de la boca d'algun familiar i et quedaves en ganes de més. Això em passà ahir al Teatre Micalet on vaig fruir d'escoltar la literatura i les narracions d'una dona que les signava sota el pseudònim de Víctor Català. 

 *



La dicció i el calor de les veus de Tània Banús i d'Anna Güell, una contrapunt de l'altra, et feien sentir la lectura i seguir la pròpia narració des del començament, malgrat certa dificultat que es podria observar per la riquesa lèxica d'un món rural i muntanyenc quasi desaparegut (i allunyat de l'Horta valenciana) que inunda algunes parts dels textos originals de la Caterina Albert i Paradís. Una sensació que et desapareix en breu quan la màgia del teatre, el treball de les dues actrius, et fan entendre cada personatge i cada gest de les tres històries amb la simplicitat d'uns cossos que prenen forma a través de la paraula. 



Contrallums és un espectacle creat a partir de les narracions breus** de na Caterina Albert "La pua de rampí", "Carnestoltes" i "Dionissos", dels prefacis dels seus llibres i d’algun poema seu. Ahir, 1 de desembre, es va estrenar l'obra al Teatre Micalet de València i estarà en cartell només fins al proper diumenge, 4 de desembre.


Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, una escriptora catalana que, entre d'altres obres, va escriure Solitud, una de les novel·les més característiques del modernisme. És per això que Q-Ars Teatre, al cartell de la seua obra, ho especifica amb l'article LA: Contes de LA Víctor Català. 


Sobre el seu treball i l'obra de Caterina AlbertQ-ars ha dit: "Ens hem centrat bàsicament en els seus contes i n'hem fet una tria que s'ajustés als temes que ens interessaven: Parlem de la part fosca dels éssers humans, de la violència, dels febles que la reben i de qui, com i perquè s'exerceix. Conèixer, rellegir i redescobrir els contes i l'obra completa de la Víctor Català ens empeny en la seva lluita per posar en peu textos literaris de qualitat, escrits per dones i en llengua catalana, a fer-ne un espectacle elaborat amb profunditat i perspectiva que ens permet, encara avui, enfrontar-nos a fets d'una actualitat que posa els pèls de punta".


*


Teniu una ocasió extraordinària d'acostar-vos als textos de la Caterina Albert per gaudir d'un llenguatge ric en les descripcions i en la construcció psicològica dels personatges; una narració molt cuidada que, teatralment, en alguns moments, ens acosta a l'actualitat els fets narrats també a través de la música i dels sons que embolcallen la veu de les actrius que, com ja he dit al començament, et fan sentir tan bé com quan de menuts escoltaven els contes de boca d'algun familiar al caliu de la llar. Cada conte permet entrar a través d'un canal del temps on la riquesa lèxica et fa l'efecte de ser una complicació que les dues actrius resolen magníficament en carregar d'intencions i gestos subtils eixes paraules i fer-nos comprensibles uns textos literaris de finals del segle XIX i començaments del s. XX. 


Amb un escenari basat en la caixa negra, dos seients, dos faristols, una tauleta, una jaqueta roja (com la de la Caputxeta del conte), dos textos per llegir i quatre llibres que inclouen l'obra de la Víctor Català, les dues actrius ens captiven amb la seua lectura que rep només una il·luminació senzilla i una banda sonora que permet generar certs paral·lelismes entre el paisatge feréstec que descriu la Caterina Albert i el trànsit que colapsa les ciutats.

FITXA TÈCNICA 

Autoria: Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) 
Dramatúrgia: Associació Q-ars Teatre 
Direcció conjunta: Anna Güell i Daniela Feixas 
Actrius: Tània Banús, Tilda Espluga i Anna Güell 
Assistent a la direcció: Marta Amat 
Assessorament lingüístic: Roser Güell 
Espai escènic i Vestuari: Associació Q-ars teatre 
Espai sonor: Bárbara Granados 
Realització Vídeo: Albert Miret 
Il·luminació: Xavi Valls 
Cap Tècnic: Xavi Valls

___________________________________________________

Més informació a la revista Mirall
 

* Fotografies d'Anna Gascon 

** Si teniu interés en la seua obra, el Club Editor ha publicat en tres volums Tots els contes i Edicions Vitel·la el Llibre blanc. Poesies.

dimecres, 23 de novembre del 2022

Cent de Fuster, una gala excel·lent!

 Cent de Fuster és l'homenatge que ahir, dimecres 23 de novembre, se li reté a Joan Fuster al teatre Principal de València. El motiu, la commemoració del centenari del seu naixement durant la celebració de l'Any Joan Fuster. El contingut, entrevistes de persones que conegueren Joan Fuster, la interpretació de versions musicades de textos de Fuster (aforismes, poemes, declaracions...) i la teatralització d'una breu biografia de l'autor de Sueca.



 La direcció escènica i el guió de l’homenatge van ser d'Emili Chaqués, qui ha mesurat molt bé temps i emocions per oferir un espectacle equilibrat i sentit. Se li suma l'excel·lent direcció musical de Borja Penalba que ha mantingut l'equilibri en la tria i qualitat de les veus i de nou extraordinaris músics de diferents generacions. La direcció audiovisual de Rafa Piqueras inclou el grafisme, la cançó de Lluís Llach i les entrevistes que, a través d'anècdotes personals, perfilen la biografia d'un generós Joan Fuster. 


 L'espectacle començà amb una fabulosa obertura a càrrec de Sandra Monfort Oliver a la qual seguiren l'actuació reeixida d'Andreu Valor, l'aparició excepcional i emotiva de Toti Soler, acompanyat de les actrius Victòria Salvador i Núria Herrero, i la de l'extraordinària Maria del Mar Bonet, sovint acompanyats per un poderós Borja Penalba a la veu i la guitarra. 



El paper de Joan Fuster corre a càrrec de l’actor Alfred Picó, qui s'ha convertit enguany en la imatge viva de Fuster als escenaris; en aquesta ocasió està acompanyat pels magnífics actriu i actor (també cantants) Noèlia Pérez i Josep Zapater en el paper de presentadors i ànimes dels records aforístics i biogràfics fusterians.




En resum, un espectacle que, supose, podrem contemplar a la televisió valenciana per tornar-lo a gaudir.

dilluns, 7 de novembre del 2022

CORDÈLIA, una proposta interessant

 


Cordèlia és una proposta, un muntatge molt interessant, on es repassen les limitacions i entrebancs que s'esdevenen en el món de la producció teatral, la programació dels teatres públics, el paper rellevant i entrebancador dels tripijocs dels polítics, les dificultats de la creació literària i els problemes de gestionar bé el límit entre les relacions laborals, les personals i les sentimentals. 

L'espectacle s'ha representat, entre el 4 i el 6 de novembre, al Teatre de Patraix de València, on potser ha mancat una difusió més rellevant perquè una obra tan interessant arribara a més públic.




L'escenografia, aparentment senzilla, ens mostra el despatx d'un gestor teatral on, a través dels cartells exposats en una de les parets es fa un homenatge al teatre d'autor (William Shakespeare, Carlo Goldoni, August Strindberg, Harold Pinter, Bertold Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Josep Maria de Sagarra, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal i Alcover, Pere Capellà, Alexandre Ballester...) i un repàs a representacions significatives en la història teatral d'una ciutat mallorquina que podria ser Manacor pel cartell de El regne enmig del mar del grup Capcigranys que ocupa la part inferior dreta (Joan Gomila, autor i actor de Cordèlia i gestor de La Fornal, formà part d'aquest grup en els seus inicis).



La hipocresia de la societat, les pors al que diran, la temor que retornen els fantasmes que turmentaren la vida dels protagonistes en el passat, la memòria interessada i adormida... estan presents a través de les accions i diàlegs: referències a l'homosexualitat i a l'abús de poder... L'autor/actor de Cor dè lia es veié obligat a migrar després d'una projecció de porno homosexual en què hi havia presents algunes persones que, en el moment i vint-i-cinc anys més tard, ocupaven càrrecs i podien seguir bloquejant aquell projecte teatral; l'ascens de l'ultra dreta al govern local podria comportar canvis significatius i conseqüències en el món de la cultura, fins i tot, l'acomiadament del gestor principal dels teatres; l'estima manifestada per l'actriu uns anys abans, quan encara era menor, no justifica de cap manera els abusos comesos aprofitant-se del poder seductor del càrrec de director. És per tot això que projectes interessants com el de Cordèlia o el que, anteriorment, havia presentat l'actriu sobre els abusos pengen sempre del fil de temor o de venjança.



L'obra es també un extraordinari tribut a Shakespeare i un homenatge al teatre que comparteix modernitat i tradició a través de la interrelació textual entre el teatre de Shakespeare i el de Gomila, qui estableix una ficció que parteix del final de l'obra de El rei Lear i que centra la seua atenció en el personatge de Cordèlia (Cor de Lia), la filla del rei que esdevindrà un dia reina davant la ingratitud dels germans amb el pare, una relació paterno-filial epistolar plantejada en termes de distància i de retrobament/perdó entre un pare i una filla (una actriu que necessita el treball i l'autor que li regala el personatge). 




Tres actors dalt l'escenari van desfent els nucs que té la madeixa i descobrint-nos les tensions del cor de cada personatge al mes pur estil del dramaturg americà David Mamet. Tres personatges que retornen als orígens després del relatiu fracàs laboral de la seua aventura i de la seua vida. Tres forces oposades (la del gestor/buròcrata que ha deixat enrere els seus somnis, molt més freda i distant, i la dels creadors/artistes que s'impliquen en la finalització del text i en la construcció dels personatges) que deixen el cor en la interpretació per atrapar l'espectador, especialment quan Joan Gomila i Núria Fiol s'aproximen al públic durant els assajos de l'obra que es va gestant a poc a poc.

En Cordèlia trobareu sensibilitat, estima pel teatre i saber fer. L'obra es representarà el proper cap de setmana a Granollers. Els desitgem molts èxits en el que queda de gira fora de Mallorca!

I, si voleu més informació, després de veure l'obra, podeu descarregar-vos el fitxer amb un dossier sobre l'obra on hi podreu llegir els interessants comentaris de Carles Cabrera al Temps de les Arts i Caterina Veny a IB3 Cultura.

dijous, 27 d’octubre del 2022

'Estimats pares', la comèdia d'aquesta tardor

 Per Nadal torna la divertida comèdia "Estimats pares" al Teatre Micalet​
Des del 20 de desembre fins al 21 de gener


________________________________



 La Companyia de Teatre Micalet estrenà el passat dimecres, 26 d'octubre, l'obra Estimats pares, una adaptació encertada, feta per Ximo Solano, de la divertida comèdia d'Emmanuel Patron i Armelle Patron que ha triomfat a París. Es tracta d'una comèdia agredolça amb un ritme ràpid que té a l'espectador en suspens davant el canvi de posició dels personatges segons van produint-se nous esdeveniments. Els germans Patron, acostumats a treballar en guions per a cinema i televisió, generen un seguit de situacions amb diàlegs àgils on manifesten un gran sentit de la forma i del ritme per posar en joc la importància que tenen els diners en relació als sentiments; i aquesta agilitat i bon ritme també s'ha traslladat al guió en la versió valenciana.

 
 Estimats pares
 parla de la família, de l'educació dels fills, de la relació entre germans, de les obligacions entre pares i fills, dels sentiments de les persones i de com canvien els principis morals quan hi ha interessos personals de per mig.

 Quan Pere, Juli i Lluïsa, els tres fills d'Anna i de Vicent, arriben al domicili familiar es nota l'estima pels pares i la preocupació que els provoca la precipitació de la convocatòria tan urgent que els havien fet els pares. La seua preocupació els fa pensar en el pitjor. 

 Encara que la cosa no anirà, en principi, per on ells es pensaven, la notícia que rebran trastocarà completament la situació familiar dels Gomis-Gomar, una família d'esquerres i molt unida, i destaparà certes tensions que estaven soterrades sota les formes políticament correctes de persones que s'estimen. La gelosia, les formes de pensar, el plantejament de vida, la situació laboral i, fins i tot, l'avarícia, poden obrir la caixa dels trons. Tan sols la unió familiar i l'estima podrien evitar-ho. Sabran resoldre el conflicte? 


 

 La comèdia té uns girs molt interessants que requereixen d'una gran precisió dramàtica per mantenir l'espectador atent al llarg de tota l'obra. En una situació aparentment senzilla, calia una posada en escena molt arrelada al context valencià com la de la Companyia de Teatre Micalet tan dinàmica com discreta, intel·ligent i divertida. Tota informació, aparentment decorativa, ens aporta també detalls sobre l'actitud i el pensament dels pares i dels fils de la família: el menjador és un espai ampli on podem trobar elements moderns i productes heretats, familiars o d'antiquari, com el bagul, l'aparador art decó o els cortinatges de randa que ens remeten a la comoditat i a l'estima per les tradicions; el quadre de "Salvem l'Horta" o la cançó de Lluís Llach, ens aporten la preocupació social i la lluita per unes determinades causes justes; les botelles de vi car o l'escopeta de caçar, a una determinada forma de vida burguesa o snob que quadra molt bé amb un vestuari que ens dona pistes del model de vida de cada personatge. 

Com podreu comprovar, els elements tècnics i la il·luminació i distribució de la casa també juguen un paper important que permet a l'espectador establir el contrast entre el que passa al menjador i el que passa a la resta de la casa, fora d'escena. Per tant, entre d'altres tasques que fan que el producte acabe de lluir per tots els costats, és destacable el disseny de decorat de La Reina o el vestuari d'Isabel Requena.

 Estem davant d'una obra molt ben tramada que requereix d'una interpretació sublim, com és el cas, per portar al públic del drama cap a la comèdia, un espai difícil que requereix de la bona direcció, a càrrec de Joan Peris, i de la naturalitat dels actors i les actrius, que fan que l'argument siga creïble. Toni Agustí, Manuel Canchal i Laura Romero, els fills dels extraordinaris Anna (Pilar Almeria) i Vicent (Enric Juezas), passen per diferents estats: del temor a l'exaltació, de la preocupació a la ràbia, de la calma a l'enveja o de l'alegria a l'egoisme, actituds que estaven ben lluny del que havien aprés en família al llarg de la seua infantesa i joventut. Res no feia pensar que aquells tres joves educats i preocupats pels pares passarien en tan poc de temps per tants estats d'ànim contradictoris, fet que permet mantenir en suspens els espectadors. Per on m'eixiran ara?




 Gaudiu de l'entreteniment, la diversió i el saber fer que ens garanteix la Companyia de Teatre Micalet, tot un regal que, a més a més, comporta una reflexió sobre la hipocresia, sobre l'amor i l'estima familiars, sobre els diners i, entre rialles i tensions, ens mostra la fragilitat de l'ésser humà i les contradiccions en que pot navegar eixe "discret encant de la burgesia" del que parlava Buñuel.

Recordeu: estarà en cartell entre el 26 d'octubre i el 27 de novembre al Teatre Micalet de València. 

No us la perdeu!

Entrevista a Enric Juezas i Manu Canchal del programa Hoy por Hoy Locos por Valencia de la Cadena SER.


divendres, 14 d’octubre del 2022

Sergio Baos, el control del gest i la paraula en 'Paradís'




Sergio Baos puja a escena amb cinc personatges diferents al sarró. Ho fa, carregat d'energia, al Teatre Micalet de València on representa Paradís. L'obra, que podria formar part de la trama d'una novel·la de sèrie negra, estarà en cartell fins al diumenge 16 d'octubre. 

L'argument ens mostra el camí de confluència, casual o no, entre quatre dels personatges (un sacerdot i tres membres de la mateixa família) a través d'un monòleg aparent que es va entreteixint des de 4 punts de vista diferents. El relat, la història, acaba sent una marató d'interpretació extraordinària, que transita del drama a la comèdia amb molta facilitat, proporcionant-nos moments de tensió, accions per a riure, disbarats propis d'un tebeo i un relat brillant representat en clau d'humor negre. 

L'acció s'esdevé en forma d'un thriller que transcorre per les carreteres secundàries de l'interior de Mallorca, allunyades de la mar i del món idíl·lic que gaudeixen rics i turistes. Per aconseguir uns pocs diners una parella intentarà aprofitar-se d'un capellà, estafar-lo, en la recerca comuna d'un 'paradís' temporal. Però res no els resultarà tan fàcil com ho havien pensat a priori a cap d'ells.




 
Paradís no fa referència al paisatge mallorquí, ni a les seues platges privilegiades que tan bones vacances proporcionen als visitants; tot al contrari se centra en un desig, en l'obsessió d'uns personatges marginals (com veiem pels decorats) que voldrien medrar, trobar el mitjà per aconseguir arribar a algun 'paradís perdut', lluny del seu món. Però per arribar-hi només troben entrebancs; són persones que sempre han estat al marge dels privilegis i han vist com els rics mantenen vides més còmodes perquè el seu camí no té ni pedres amb què topar-se.

Aneu al teatre, a més del que us he avançat, tindreu la sort d'escoltar la parla d'aquests personatges que formen part d'un món que no ens toca tan de prop i que té els seus propis codis: la mare mallorquina, l'adolescent sense massa formació, l'emigrant que no s'ha adaptat plenament a la terra que l'acull, el rector que ha assolit una formació al seminari o el pagès que treballa la terra. I totes les veus i les mirades d'eixos personatges són cosa d'un sol actor, Sergio Baos, que tant domina l'escena com la paraula de forma impressionant.

No ho deixeu passar.


diumenge, 9 d’octubre del 2022

Música empresonada

Us he de confessar que, quan escric aquestes línies, encara note l'emoció en la pell i em ressona l'ovació del públic en acabar l'obra; ara fa just una hora. Intentaré objectivar els fets i deixaré les emocions per al final. No sóc gens objectiu en aquest tema.


 

Una vegada més, enguany s'ha representat l'obra Música empresonada a sant Miquel dels Reis, un espectacle que poua en la memòria històrica dels valencians i recupera la dignitat d'unes persones que patiren la repressió més cruenta que s'aplicava als 'presoners de guerra' qualsevol dia: la famosa saca era l'amenaça nocturna, l'espasa de Damocles que lluïa sobre els seus caps constantment.


Ai, si les pedres paralaren!


L'espectacle, que narra amb molta sensibilitat la vida d'un grup de músics empresonats, es va crear sota la direcció escènica de Toni Tordera, la direcció musical de Pasqual Pastor i el text de Juanjo Prats i Manuela Ortega. Compta amb la participació d'una banda formada per músics de diferent procedència (especialment de Llíria), dirigits per Pablo marqués, un grup de músics de cambra i la intervenció d'actors (José Montesinos, Daniel Tormo i Josep Valero) i actrius (Amparo Ferrer Báguena, Pilar Martínez i Ainhoa Cebrià) que representen a diferents personatges i posen veu al text.

 


L'obra va més enllà i ret homenatge a compositors oblidats a través d'un exercici de recuperació de les seues composicions musicals; entre d'altres, durant el tercer acte, s'escolten peces de José R. Moreno Gans, Rafael Rodríguez Albert, Felipe Belda Calatayud o Ángel Bernat Beneyto


 


L'escenari recorre part de la planta baixa del monestir a través de les distintes escenes. Per començar, el públic té ocasió d'assistir a una verbena que celebra el sisè aniversari de la II República just davant la façana principal de l'església. Al costat de la portalada, junt al pany de paret de l'esquerra, s'hi assisteix a l'arribada de la guerra civil on el terror es fa patent a través de la paraula, de la poesia i dels sons de sirenes i aviació. L'escena següent s'esdevé al pati nord, el mateix que va ser ocupat com a presó durant molts anys, fins i tot acabada la guerra; allà el públic descobreix la vida d'alguns personatges, la separació d'homes i dones en edificis i presons diferenciades, la falta de comunicació i el contacte limitat amb els familiars de l'exterior, la solidaritat entre els presos o l'actuació represora dels carcellers. A través d'una transició musical on ressona la veu del violoncel i el so metàl·lic de la campana que recorda el toc de mort, l'escena final ens porta a l'interior de l'església on descobrirem el que passà amb els músics que varen sobreviure: exili, persecució, inhabilitació i exclusió de la vida pública per la seua ideologia. És el moment de recordar sobre la pedra els noms, amb una projecció extraordinària. El so dels instruments i les interpretacions destacades dels músics de cambra, completaran el record i la importància d'aquells creadors i del seu llegat, malgrat les penalitats que hagueren de patir. 


De vegades la música ens retorna l'alegria al cor!

Amb un gran treball tècnic de so i il·luminació, amb uns actors i actrius entregats i creïbles, amb unes interpretacions musicals extraordinàries es va teixint la madeixa de la llibertat i desenterrant el que durant la dictadura es va amagar a la societat i que ara, algunes persones, faltades de sentit democràtic, pretenen soterrar de nou.  
 
No us desvetllaré més detalls, però sí us diré que, al llarg de tot el recorregut, les emocions estaven a flor de pell. Ja en la cua, abans d'entrar al monestir, s'escoltaven converses de persones que recordaven algun familiar o persona del veïnat que va estar reclosa en les presons franquistes només per defensar l'ordre legal, democràticament elegit, per formar part d'algun sindicat obrer o, simplement, per la seua manera de pensar. Els qui a casa havíem escoltat part del relat de la llibertat, barrejat amb aquell altre de la por, coneixíem com s'anul·lava a "l'enemic" i com se'l privava de la llibertat malgrat la pau aparent. El relat en temps de dictadura sempre sonava a advertència, a no et compliques més la vida. Per això s'agraeix tant aquest moment, dues hores d'espectacle, de recuperació de la memòria històrica a través de l'art, la música i el teatre. 

Quan es torne a representar, si encara no heu assistit a aquest magnífic espectacle on també parlen les pedres, no us el perdeu. Els aplaudiments finals del públic corroboraren que no era l'emoció que portava de casa, que era la dignitat d'un treball ben interpretat i molt ben fet. 

FITXA TÈCNICA (estrena 2019) En cada edició s'han produït canvis entre els participants. 



Territori sonor els va dedicar un programa que podeu escoltar. 

dimecres, 5 d’octubre del 2022

'El Publico', a l'ombra de Lorca


Avui s'ha estrenat, al Teatre Principal de València, la nova producció de dansa de  l'Institut Valencià de Cultura creada a Alacant. L'obra, El Público, és un espectacle basat en el text de Federico García Lorca que ha estat adaptat per Gustavo Ramírez Sansano. Adaptar un text ja complicat, on la paraula és l'element essencial i pertorbador, al llenguatge gestual i la dansa no és gens fàcil. La companyia ha hagut de treballar el text dramàtic i múltiples interpretacions per crear els diferents personatges i els temes que preocupaven Lorca en un moment de la seua vida i de la seua obra on buscava l'essència del teatre, les arrels soterrades (allò que anomenava teatre arena); és a dir, allò que conformen els budells i l'essència de la veu de la persona dins del gènere. I és ahí on aflora l'onirisme en relació a l'homosexualitat del poeta, present a través de la dansa en escenes on el morbo, la sexualitat furtiva, l'odi al diferent, el rebuig, l'angoixa i, en ocasions, la passió i l'amor estan presents. I és en eixe punt d'honestedat on es troben els dos creadors (F. G. Lorca i Gustavo R.S.) plantejant els seus treballs per a un públic que pot ser l'element més castrador o l'incentiu més apropiat per al treball en directe d'actors i actrius que estan en procés creatiu. 



Amb uns decorats que potencien la idea de treballar sota l'arena, per baix de les arrels del teatre, imatge present en escena a través de les files de butaques que omplen l'escenari durant la primera part (especialment quan les butaques es mantenen elevades i mostren les arrels), amb uns cortinatges que deixen veure el que passa en l'interior d'alguns espais personals i tancats, amb unes imatges que ens remeten al pensament del protagonista... l'espectador pot anar fent-se una idea de les tensions que afloren des del propi pensament a través de la tensió que es viu en algunes escenes i reconéixer detalls des les entranyes surrealites de Lorca, allò que crearà el revulsiu necessari en el públic perquè la representació esdevinga reflexió, rebuig o complaença. Aquestes emocions, que afloren també des dels elements plàstics dels decorats, es reforcen amb una partitura musical que recrea o provoca eixos sentiments i emocions que ballen i mimen els actors per mostrar-nos allò que oculta la foscor, sota la mirada en ocasions morbosa, i la complicitat, en ocasions desfogada, d'altres personatges com el seu. 

En paraules del propi Lorca, citades en la seua obra: "cal destruir el teatre des de dins o viure en ell". La representació és una oportunitat per descobrir la passió d'un Lorca surrealista vista des d'un punt de vista diferent, el de la dansa.

 I el públic, com s'ho mira?

Al programa de mà pot llegir la fitxa tècnica i el text, que clarifica intencions i finalitats. Diu el següent: 

"En aquesta obra considerada una de les més important del segle XX, el poeta granadí es va desprendre de les màscares i va parlar de si mateix com a minoria per la seua condició homosexual. El seu és un viatge literari sense èxit, on s'exposa l'existència d'un teatre a l'aire lliure o comercial, i un altre sota l'arena, en el qual tracta temes personals, dels quals no se sol parlar, perquè incomoden. 

El coreògraf alacantí exposa aqueixes inquietuds en el seu ball, que és un cant a la llibertat des de la coerció que exerceixen els espectadors, tant del teatre, com del carrer". 

FITXA TÈCNICA

Direcció: Gustavo Ramírez Sansano 

Coreografia: Gustavo Ramírez Sansano en col·laboració amb els ballarins i Melodía García 

Intèrprets: Javier De La Asunción, Seth Buckley, Giulia Cenni, Diana Huertas Cegarra, Javier Pérez Pérez, Eduard Turull Montells, Itxa Sai Mediavilla, Eduardo Zuñiga, József Forró (cover), Cristina Reolid (cover). 

Producció: INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA 

Durada: 1 h i 25 min aprox. (més un descans de 10 minuts).

Edat +16 anys 


Fotos del col·loqui: