Teatre musical: 'Qué sabe nadie o les cançons de Penelope'

Al Teatre Micalet, hui, Lara Salvador Peydro, molt ben acompanyada al vibràfon per son pare, Jesús Salvador Chapi, ens ha oferit Qué sabe nadie o les cançons de Penelope, un espectacle de teatre musical intimista que estarà en cartell fins al diumenge 29 de maig i que ve reconegut per multitud de premis i el nomenament als MAX d'enguany com a autora revelació. 

Lara construeix l'obra a partir de cançons, poemes, monòlegs que parteixen de la literatura o de records familiars. Hi està present la intenció d'explorar sobre la memòria familiar, i per tant sobre la pròpia, per trobar la curació de les ferides heretades. És per això que el personatge de Lara ens parla d'un temps d'espera, de solitud, de pèrdua i d'esperança; és a dir, de la tensió comuna a les dones que confiaven en l'arribada de l'home o del fill que havia marxat de casa un dia i mai no hi tornà.

La selecció del format de cabaret per a l'espectacle és apropiat per explicar el drama familiar perquè li permet trencar la tensió acumulada en qualsevol moment, tan sols amb una referència al propi espectacle que es gesta o mitjançant una melodia coneguda o cançó, interpretada en directe, amb la intenció de generar un moment de calma o de contenció de les emocions ofegades i dels records de la pròpia protagonista.

Les cançons, molt ben executades per Lara, són també una manera d'universalitzar una tragèdia que no és només seua, sinó de totes les dones de la família materna. Els records s'entrecreuen amb les lletres seleccionades i l'espectador completa el context i les referències a un temps passat des del primer monòleg, que comença amb la llarga espera de Penélope, qui aguarda Ulises, el seu marit,  que marxà a Ítaca. Aquest primer monòleg li permet entrar de ple, a continuació, en el drama familiar on totes les dones (àvia, mare, ties, cosines i ella mateix) pateixen per la desaparició d'un oncle, el germà major de sa mare.

El personatge comparteix amb el públic una experiència única, íntima, que encara manté aquell dolor al cor de la família, per això cal compartir-lo en públic, manera amb què esdevé un exercici de sanament amb la intenció d'apaivagar definitivament el dolor que ocasiona l'espera i convertir-lo, simplement, en un fet del passat.

Una il·luminació ajustada permet, en ocasions, enfocar el personatge que es mou i canta en un atractiu jardí ple de roses. El decorat, però, el presideix un extraordinari cortinatge de fils que evoca la fàbrica de filatura on treballaven les dones de Vinalesa. 

Només per escoltar les versions que canta Lara de manera desgarrada i segura ja mereix la pena ananr a veure l'espectacle. A més, hi ha el relat, la història i la manera interessant de comunicar-la a l'espectador. Aprofiteu que teniu només uns dies i la companyia i el Teatre Micalet us ofereixen les entrades els primers dies a un preu especial. 

 

Rubén Aparisi tanca la gira de 'L'espill'

 

Rubén Aparisi presenta de nou l'espectacle L'espill, que estrenà al Teatre Micalet durant la temporada 2019. Ara, tanca la gira després d'uns anys on les actuacions de proximitat eren prou complicades de fer per les normes de la pandèmia. De l'espectacle original, Rubén Aparisi ha mantingut la major part dels números. Només uns quants presenten una lleugera variació (per exigències del guió que imposaven les normes esmentades). 

Si us agrada la màgia i el bon humor no podeu deixar passar esta ocasió; com podeu llegir al cartell, es tracta de la "Gira d'acomiadament de l'espectacle" on podreu veure números clàssics i números molt personals d'aquest campió d'apnea.  Rubén es guanya el públic amb la seua "màgia d'autor"; no li fa res exposar els seus defectes, errors i superacions perquè dels errors naixen els millors números. 

La proposta divertida, fruit del diàleg amb l'espectador, trenca amb la imatge elitista del mag "estrella" i acosta la màgia a l'espectador des de la proximitat i la familiaritat més còmplice. L'espectacle t'atrapa des que comença perquè Rubén ho fa de forma quasi personal, com aquells trucs que ens feien els adults de casa quan érem menuts i ens deixaven els ulls com a plats! O com el iaio de Rubén li ensenyà amb les monedes que apareixien i desapareixien en el camí de les mans a la butxaca. 

Com us deia, Rubén mostra de prop els números i distrau amb el diàleg, es mou per l'escenari i va implicant a tort i a dret joves i grans, amics i desconeguts en els diferents números que formen la representació. Superat el número, la persona convidada a participar de prop se sent especial perquè ha estat part de la màgia davant la resta del públic, perquè s'ha sentit més pròxima que la resta per participar en algun dels trucs. 

L'espill, el present en escena i el figurat, és la manera de posar-nos davant una realitat, que saps que no és certa del tot però de la qual no traus on està el truc, quan s'ha produït l'engany. Aneu a veure'l i deixeu-vos atrapar per l'engany; supereu la por de pujar a un escenari i gaudiu, com ho feia Alícia, de l'altra part de l'espill. 

Hui, Rubén Aparisi, no ha generat la por amb la corbella de la foto, però sí amb la vareta d'acer. Què què és això? No vos ho puc explicar, forma part del truc. Aneu a veure'l!

L'espill estarà al Teatre Micalet de València entre el 4 i el 8 de maig.