dimecres, 15 de novembre de 2017

El verí del teatre de Rodolf Sirera




La Companyia Teatre Micalet tornà anit amb El verí del teatre al Teatre Micalet de València on estarà en cartell fins al diumenge 3 de desembre. Aquesta obra, que va ser escrita al començament de l'any 1978, ja  va ser representada per a la televisió per Ovidi Montllor i Carles Velat a l’octubre d'aquell mateix any (Arxiu RTVE de Catalunya, «Lletres Catalanes»). Des d'aleshores, l'obra ha estat representada en 24 països i traduïda a més de 16 idiomes; és per això que està considerada l'obra més reconeguda de Rodolf Sirera. En aquesta ocasió són dues actrius les que la defensen.

La versió actual, escrita inicialment per a dos papers masculins, és pràcticament la mateixa; els canvis fets per Sireral'autor teatral valencià més internacionalment conegut des de la democràcia, han estat mínims perquè dos magnífiques actrius, Pilar Almeria i Cristina García, facen seu aquest text on l’autor reflexiona 'sobre l’art i la vida, sobre la ficció i la veritat, sobre la llibertat de l’artista o la seua submissió al poder'. 

La direcció intel·ligent de Joan Peris aconsegueix que l'interés de l'espectador progresse al temps que ho fa un text sense actes ni escenes però que ens presenta cinc episodis ben diferenciats que marquen la progressió dramàtica necessària per dur endavant el joc de suspense que es crea des que la marquesa empra la disfressa de criada i l'artifici de la paraula per manipular l'actriu Gabrielle de Beaumont i també el públic.

L'espai escènic, insuperable, és un altre dels encerts que contribueix a generar eixe doble engany: en primer pla, una plataforma circular permet la representació dins i fora del cercle: l'afectació i la realitat; en segon pla i sobre la paret del fons, un espill reflecteix la imatge desdibuixada i invertida del que es representa a escena on també està present el públic, que passa a formar part com a testimoni de la tortura que pateix la famosa actriu a qui la marquesa ha oferit representar la realitat que conté la seua obra sobre l'agonia del filòsof Sòcrates. El públic es veu, per tant, doblement implicat durant la representació: n'és testimoni i espectadoral mateix temps, d'un gran engany que va tramant, a manera de thriller, una delicada tela d'aranya que l'enganxa en cada nova passa que fa la marquesa.

I si voleu saber de quin engany parlem i com acaba l'obra, no us perdeu aquest èxit de crítica i públic de la temporada passada perquè l'actuació de Pilar Almeria, la marquesa d’aficions extravagants, i de Cristina García, l'actriu sotmesa al cruel experiment de la marquesa, aconseguirà atrapar-vos per la màgia que traspuen a l'escenari aquestes dues dones i perquè es tracta d'un muntatge molt cuidat que, després d'aquesta segona represa, potser no us repetirà més.

No us ho penseu i tragueu la vostra entrada!


         

Article breument retocat respecte al que es va publicar anteriorment, en aquest mateix blog, el 16/02/2017 amb motiu de l'estrena de l'espectacle al Teatre Micalet de València.

1 comentari:

  1. Moltes ganes de veure-les interpretant un text que m'ha marcat des de fa molts anys... Jo a rice marqués me l'he tronar tantes vegades que pràcticament el veig com a l'arquetip del plaer a través de la violència del poder!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.