Espectacle: La comèdia de les quivocacions de William Shakespeare en versió de l'Escola Municipal de Teatre de Silla
Lloc: Teatre Micalet de València
Dates: Del 29 de juny al 2 de juliol.
Horaris: consulteu-los ací.
Sinopsi: La ciutat d’Efes està en guerra comercial amb la de Siracusa. Una parella de siracusans desembarca a Efes en contra de les lleis que ho prohibeixen. Encara que coneixen la llegenda que diu que “la ciutat està plena de consumats desvergonyits, d’estafadors, de mags tenebrosos, de bruixes que et fan perdre l’ànima i et deformen el cos”, es quedaran un dia sencer en aquest port màgic en busca dels seus orígens.
Després de quatre dies d'omplir el teatre de la Plaça de Silla, l'EMT de Silla presenta, a València, el seu darrer espectacle: La comèdia de les equivocacions, una de les primeres comèdies de William Shakespeare que basa el seu argument en els embolics que es produeixen quan dos parelles de bessons, Antífol i Dromia de Siracusa, roden per la mateixa ciutat sense que, ni els uns ni els altres, tinguen coneixement de l'existència dels propis germans. Confosos -per error- amb els respectius bessons, acumulen un seguit d'equivocacions que provocaran les rialles i generaran un ritme in crescendo al vodevil que esdevé una festa de música, màscares i color. Però, de tot el que es representa en el sainet sobre la farsa de les equivocacions, el que més m'ha interessat és el que deixen entreveure les relacions personals i socials que s'estableixen en els moments de conflicte; és aleshores quan podem endevinar quines relacions s'establien entre homes i dones, amos i esclaus, pobladors i forasters, administrador de justícia i administrats que no s'allunyen tant de les actuals.
Centrant-nos ja en la gènesi de l'espectacle no vull passar per alt que, des de 1985, Ramon Moreno i Amparo Pedregal han demostrat al públic que es pot fer bon teatre i divertir-lo amb representacions de qualitat. Es tracta d'un teatre no professional però amb molta qualitat, i aquest és un dels seus principals mèrits perquè el nombrós grup d'actors i actrius que conformen els espectacles ho fan amb entrega absoluta i gaudint del seu treball com si foren professionals i això es trasllada al pati de butaques. Ramon i Amparo saben crear escenes de gran plasticitat amb el mínim de decorats i aconsegueixen sempre un moviment escènic atractiu, tot i que, en ocasions, s'han de fer veritables filigranes per posar sobre l'escenari grups tan nombrosos com el que participa en aquesta obra i en un escenari tan menut com el de Silla.
Les vint-i-quatre persones, alumnes de l'EMT, aficionades al teatre o en vies de la seua professionalització, aprenen cada curs noves tècniques i llenguatges que traslladen a l'espectacle i ens sorprenen als que seguim la seua trajectòria. En aquesta ocasió, hi ha darrere d'aquesta meritòria representació un treball que ens recorda les tècniques de la Comèdia de l'Art i les accions còmiques dels millors espectacles de pallassos, representats pels dos inspiradíssims criats bessons, Sergio Escolano Mata i Claudi Ferrer. Així mateix, no podem deixar de banda el treball de cant i dansa, que no té res que envejar a l'estil de Bollywood, amb veus tan interessants com la de Marina Cerdán.
Es fa difícil destacar algun dels actors o actrius, fora dels papers principals, ben defensats per Paula Santana, José Vicent Morales i Emili Chaqués, En tractar-se d'un espectacle coral tots tenen un protagonisme semblant i breus moments presencials. No obstant això, Rosa Navarro està molt bé en el paper de meretriu, així com la parella de germanes, Teresa Llàcer i Enri Sánchez, que completen el trio.
En la part tècnica, cal destacar el treball d'il·luminació de Víctor Antón i el disseny dels 4 telons dobles i a dues cares amb què Gerard Mínguez ha simplificat els decorats.
Felicitats a l'EMT de Silla per oferir-nos un espectacle entretingut i divertit amb la qualitat a què sempre ens tenen acostumats i, en espacial, a Ramon Moreno, que també representà una versió de la farsa l'any 1987 a la Sala Escalante, i Amparo Pedregal per l'encertada dramatúrgia i la direcció de l'espectacle.
Les vint-i-quatre persones, alumnes de l'EMT, aficionades al teatre o en vies de la seua professionalització, aprenen cada curs noves tècniques i llenguatges que traslladen a l'espectacle i ens sorprenen als que seguim la seua trajectòria. En aquesta ocasió, hi ha darrere d'aquesta meritòria representació un treball que ens recorda les tècniques de la Comèdia de l'Art i les accions còmiques dels millors espectacles de pallassos, representats pels dos inspiradíssims criats bessons, Sergio Escolano Mata i Claudi Ferrer. Així mateix, no podem deixar de banda el treball de cant i dansa, que no té res que envejar a l'estil de Bollywood, amb veus tan interessants com la de Marina Cerdán.
Es fa difícil destacar algun dels actors o actrius, fora dels papers principals, ben defensats per Paula Santana, José Vicent Morales i Emili Chaqués, En tractar-se d'un espectacle coral tots tenen un protagonisme semblant i breus moments presencials. No obstant això, Rosa Navarro està molt bé en el paper de meretriu, així com la parella de germanes, Teresa Llàcer i Enri Sánchez, que completen el trio.
En la part tècnica, cal destacar el treball d'il·luminació de Víctor Antón i el disseny dels 4 telons dobles i a dues cares amb què Gerard Mínguez ha simplificat els decorats.
Felicitats a l'EMT de Silla per oferir-nos un espectacle entretingut i divertit amb la qualitat a què sempre ens tenen acostumats i, en espacial, a Ramon Moreno, que també representà una versió de la farsa l'any 1987 a la Sala Escalante, i Amparo Pedregal per l'encertada dramatúrgia i la direcció de l'espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.