Vincent, la força dels sentiments. Excel·lent interpretació

L'obra Vincent de L'Últim Toc Teatre s'ha estrenat hui dijous al Teatre Micalet de València i estarà en cartell fins al proper diumenge.

Emili Chaqués ha escrit un text que se centra en la informació extreta de les múltiples cartes, repletes d'il·lustracions, que intercanviaren Vincent i Theo; en l'espectacle, al terra, tanquen la línia entre l'escenari i el públic. El propi Chaqués, en col·laboració amb Joan Miquel Reig, s'encarrega també de codirigir de forma brillant un muntatge atractiu que trau a la llum un viatge cap a la bogeria, amb les dèries i temors que es barregen amb l'entusiasme i obsessió amb què el geni Van Gogh es lliurà al treball creatiu. 

Vincent  és una peça teatral que ens permet abordar la biografia del pintor des d'una perspectiva distinta a com l'hem coneguda a través del cinema. L'obra se centra en la psicologia dels personatges i s'aborda a través de les emocions i els sentiments, de la relació entre dos germans interpretats magistralment per Claudi Ferrer i Emili Chaqués.

   

Vincent i Theo Van Gogh, des de l'estima, mostren la preocupació del qui se sent més fort i ha de cuidar del que se sap més inadaptat i dèbil. La lluita entre ells per ser compresos fa visible la complexitat que han de superar les persones que no compleixen els cànons ni els estàndards establerts en la societat; així com el rol de les que conviuen amb elles. 

En un exercici d'empatia i reflexió importants, durant la representació es fan patents les pressions i la discriminació a què es veu sotmesa la persona que pateix una malaltia mental. Un tema que, malauradament, encara no ha resolt adequadament la nostra societat.

  

L'art de l'equilibri i el màxim rendiment

De vegades menys és més. Amb pocs recursos escènics, però molt ben emprats, se'ns mostra la simbologia i estil, que Vicent emprà, en una obra on es veu l'evolució personal del pintor, la temàtica, les influències, els colors i la força del seu traç sobre el llenç (en aquest sentit, molt interessant l'aportació de la tecnologia en la projecció d'una de les imatges amb un efecte especial). 

Adquireixen també importància en algunes escenes la il·luminació (per exemple per mostrar la presència del pare); el vestuari senzill amb què es caracteritzen els diferents personatges que interpreta Emili Chaqués; el so i la música que reforcen el drama personal d'un dels pintors del segle XIX més importants i reconeguts de la Història de l'Art. 

Una vegada més L'Últim Toc Teatre sorprén gratament amb una actuació carregada de sensibilitat i emocions on la paraula i el bon treball actoral prenen sentit per guanyar-se al públic escena rere escena.

Obra d'imprescindible visió. No us la perdeu!