Ahir s'estrenà Las amistades peligrosas al Teatre Rialto de València, una versió lliure de la novel·la epistolar Les liesons dangereuses (1782) del francés Pierre Choderinos Laclos que no us deixarà indiferents.
*Versionada intel·ligentment i sense trair la idea de la novel·la i estructura originals per Maribel Bayona i Jeronimo Cornelles, la trama de l'obra manté la intriga a través de la relació epistolar, que descriu l'ociositat d'una classe social a través de les accions i relacions entre els quatre personatges que apareixen en escena.
L'obra, una sàtira sobre el comportamnet social d'alguns personatges excessivament dissoluts en costums i la recerca dels propis plaers, té una gran complexitat tècnica en tant que respecta la situació epistolar de l'original, fet superat gratament en el present muntatge gràcies al disseny minimalista de l'espai escènic fet per Luis Crespo, el vestuari de Pasqual Peris que barreja la modernitat actual amb l'aparença clàssica dels materials i formes i, especialment, l'excel·lent treball de direcció de Jeronimo Cornelles i del seu ajudant Santiago Ribelles.
El muntatge, a més a més, progresa pel bon camí deixant-nos perles que ens ajuden a comprendre la complexitat dels personatges i el joc perillós que porten endavant alguns d'ells. Es tracta de detalls i elements subtils, propis de la novel·la psicòlògica, que van dibuixant extraordinàriament les tres actrius i l'actor a través dels seus personatges per mostrar al públic el seu caràcter i personalitats oposades. Són detalls que també desvetllen en escena el funcionament hipòcrita de les relacions de poder, a través del control dels sentiments dels més dèbils, víctimes del seu joc; un joc que en la novel·la es dona entre aristòcrates francesos durant el segle XVIII; uns comportaments que tampoc no estan tan llunyans de les situacions de domini i poder que s'estableixen en el nostre temps entre determinades persones i parelles.
Els personatges creixen en escena en la mesura que augmenten les intrigues i descobrim les armes de seducció, manipulació i domini que, pel que fa als temes amatoris, empren la marquesa i el vescomte per al seu entreteniment i profit. Enfront tenim les estratègies de defensa de madame Toruvel, fidel, virtuosa i amb una alta capacitat d'autorepressió pesonal, o de Cécile de Volanges, jove, ignorant en temes amorosos i innocent per l'edat i pel temps passat en el convent.
Amb una interpretació brillant de Rebeca Valls, que controla els extraordinaris i difícils matissos i arestes que té el personatge de la marquesa de Marteuil, una dona entre àngel i dimoni que se sap poderosa quan mou els fils, entre d'altres, del vescomte de Valmont, un Rafa Alarcón que resol molt bé la dualitat de les dues cares del seu personatge, un captivador "Don Juan" que es presenta com a mestre amatori amb dues cares evidents: en unes ocasions tendre i aparentment enamorat i, en altres, astut i resolt mestre de l'engany per atrapar les seues víctimes. Ell mateix es veurà potser també atrapat pel seu propi joc en la mateixa tela d'aranya que envolta les ànimes de madame de Tourvel i de Cécile de Volanges, ingènues, càndides i fidels a les tradicions, interpretades excel·lentament per Maribel Bayona i Cristina Esteve.
No us despertaré més detalls sobre l'argument, les intrigues i les vinculacions entre els personatges però us assegure que queda molta trama per desvetllar i que la màgia de l'escena us atraparà i sorprendrà amb un final propi del gran nivell de treball de la Companyia, que us he descrit suscintament. Si voleu saber més detalls i passar-ho bé, haureu d'anar al teatre.
Només desitjar-los molts bolos amb l'obra i que, passat un temps prudencial, tinguem una versió en valencià. Enhorabona per la cura en tots els detalls: il·luminació, efectors sonors i producció!
I a qui em llegiu, recoerdar-vos que només es representarà quatre dies, entre el 22 i el 25 de maig, i ja n'ha passat un. Així que, si no us la voleu perdre, entreu al web i compreu les entrades per a un dels tres dies que estarà encara es escena al Teatre Rialto.
* Fotografia de Federico Caraduje per al disseny del Cartell de Miguel Hache
