dimecres, 6 de febrer de 2019

'El preu' d'Arthur Miller al Teatre Principal


La directora Sílvia Munt porta al Teatre Principal de València El preu, obra que romandrà en escena entre el 8 i el 17 de febrer. És tracta d'una de les peces teatrals secundàries d'Arthur Miller, però no per això menor. En ella, l'autor ens planteja una situació de conflicte entre dos germans que han portat vides molt diferents, un com a policia i l'altre com a metge de prestigi. La senzillesa amb què comença l'obra sembla anunciar-nos la calma que precedeix qualsevol tronada. I aquesta tronada es va teixint a poc a poc, desvetllant les ombres i llums de cada personatge, per situar l'espectador en el moll del drama que s'esdevingué en aquella família després del Crac del '29. L'amor, el fracàs o l'èxit i les relacions familiars afloren amb força i ens van construint la radiografia interior de cadascun dels quatre personatges: les seues pors, les misèries o les virtuts que acabaran fent-nos el retrat complet de cadascun d'ells i la petjada que la crisi ha deixat en les seues personalitats.


La trama de l'obra, més concretament, se situa davant del futur enderrocament de la vella casa familiar; aquest fet reunirà de nou els dos germans per repartir-se l'herència: els mobles antics de la família. Feia 16 anys que no mantenien cap contacte. Víctor (Pere Arquillué), un humil policia a punt de retirar-se, i la seua dona, Esther (Rosa Renom), són els qui convoquen el germà gran, Walter (Ramon Madaula), cirurgià d'èxit, a una trobada amb el taxador (Lluís Marco) per decidir 'el preu' dels mobles familiars; però 'el preu' més important que allà es dilucidarà serà el dels sentiments i les velles rancúnies. Quan els records acaben imposant-se, els fantasmes del passat en fan de les seues.


Entre els encerts de l'obra, cal destacar la naturalitat amb què cadascun dels actors afronta el seu personatge, fent-lo més creïble per a l'espectador. La interpretació de Lluís Marco en el paper del taxador, molt reexida, va trencant o tensant, de tant en tant, la situació que es genera en l'ambient d'aquelles golfes entre els tres familiars.



Un altre dels encerts del muntatge és l'ús de l'audiovisual en blanc i negre que trenca la uniformitat de l'espai (les golfes d'un edifici que havia sigut la casa familiar) i el temps (16 anys després de la mort del pare de família) en dos moments significatius de l'obra, el començament i gairebé el final. Aquest detall singular li dóna un toc de modernitat al temps que respecta el text i el context en què s'esdevingué per primera vegada la representació d'aquest clàssic del teatre nord-americà.



El tercer encert, i un més dels de Sílvia Munt, és el tractament dels personatges i, en especial, el paper d'Esther, supeditada al marit però amb un cert punt de llibertat pel que fa a la manera de presentar les apreciacions que en té del conflicte entre els germans i a la vida matrimonial que han hagut de portar com a conseqüència de la decisió de cuidar del sogre.




Tenim al davant una magnífica ocasió per a reflexionar sobre el temes del teatre universal que es representa a la ciutat; als ulls de l'espectador de hui en dia no s'escaparà l'actualitat que té aquest text després de la crisi posterior al 2007 i les conseqüències dramàtiques que encara duren per a moltes famílies. 

A més a més, el que se'ns ofereix amb El preu des del Teatre Principal de València és una magnífica ocasió per a veure representat teatre clàssic, fet des de fora de València, de qualitat i en la nostra llengua. No podem renunciar a un dret que, al llarg de molts anys, havia esdevingut una excepció, un luxe o una casualitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.