dimecres, 11 d’abril de 2018

D'imprescindible visió: El nom al Teatre Micalet


El nom, de l'11 d'abril al 6 de maig al TEATRE MICALET de València

El nom és una obra teatral creada pels francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière que, en el nostre context, ha estat també adaptada, primer per al teatre i després per a la televisió (TV3), per Jordi Galceran. L'adaptació que es representa al Teatre Micalet és de Miquel Aparisi i inclou alguns detalls puntuals que ens remeten a l'actualitat política del moment. 

L'escena se situa en l'ampli menjador d'un pis on prestatges amb llibres i records de viatge ens donen pistes sobre la professió i la classe social dels amfitrions d'un sopar. En aquest cas, a més, el decorat té de fons una gran fotografia que situa el menjador en un pis del centre de la ciutat de València.



UNA COMÈDIA ÀCIDA QUE ET FARÀ RIURE

Un sopar familiar i una conversa quotidiana, en aparença sense importància, acabarà destapant tot un seguit de contradiccions, inseguretats, frustracions i misèries que us faran riure i reflexionar sobre el comportament humà i les relacions d'amistat i familiars. La disputa que es genera entre els convidats a un sopar pel nom del futur fill d'un d'ells acabarà posant damunt la taula els vells rancors i alguns sentiments soterrats.

Malgrat la vehemència amb què els personatges arriben a defensar les seues idees, estem davant d'una comèdia que us farà riure; la clau, potser, està en la interpretació realista del text que s'allunya de buscar l'acudit i la gracieta fàcils. És en aquest punt on rau la importància del treball actoral, tan ben defensat per la Companyia Teatre Micalet, entre la contenció i la naturalitat. Ningú no es fa el graciós sinó que tendeix a reproduir el seu caràcter natural, i el geni amagat que apareixerà a poc a poc, creïble dins d'una relació familiar i d'amistat de tota la vida. L'espectador riurà de les situacions, però els temes que apareixen en els diàlegs, aparentment insignificants, porten una gran càrrega de profunditat que acaba fent mal als personatges que trauen, finalment, allò que se'ls ha fet agre al llarg del temps. Els retrets d'uns i altres durant la reunió acabaran per eixir de la pitjor de les maneres o en moments poc apropiats. I ja sabeu com és de fàcil riure dels demés, però com és de delicat si riuen d'un mateix i no es té prou cotna per suportar-ho.



Estem davant d'una comèdia imprescindible, amb una magnífica direcció de Joan Peris, que no us decebrà.
A més, l'actuació excel·lent de Pilar Almeria (Isabel, una dona entregada als altres que un bon dia no podrà més), Josep Manuel Casany (Vicent, el germà, llest, triomfador en els negocis i provocador a qui li agrada ser sempre el centre d'atenció), Ferran Gadea (Carles, l'amic de tota la vida, músic de professió, reservat, correcte i bonàs), Cristina Garcia (Anna, la cunyada embarassada, espontània, sincera, independent i sofisticada, que sempre arriba tard, fins i tot als sopars familiars) i Ximo Solano (Pere, el marit, un home queixós que no agraeix prou tot el treball que fa la seua dona) us mantindran atents al que passa en aquell menjador. Cadascun dels personatges té el seu moment de glòria per manifestar el millor i el pitjor d'una 'classe mitjana' ben preparada que trau a passejar els seus prejudicis. Però, potser, és Isabel qui, amb el seu monòleg final, aconsegueix traure la ràbia que té dins pel paper injust que li ha tocat defensar en la vida. És ella que acaba guanyant-se la simpatia del públic per la seua rebel·lió -molt aplaudida el dia de l'estrena.

En resum, aquest text, aquesta comèdia agredolça sobre la família i l’amistat, us farà reflexionar sobre les converses intranscendents que s'empren en sopars d'amics o familiars i prendre bon exemple per si, en alguna ocasió, no voleu caure en els mateixos paranys que els protagonistes de l'obra, tot i que el temps ho acabe curant tot.

Aquest muntatge sobre la sinceritat i les seues conseqüències es fa imprescindible hui en dia i ens ofereix una bona ocasió per veure bon teatre i en valencià; una ocasió que no us podeu perdre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.