dimarts, 28 de gener de 2020

'Faust', una proposta enigmàtica i interessant

TORNA Faust des del de 31 gener fins al 9 de febrer

Faust és un personatge creat per Johan Wolfgang von Goethe durant la confrontació entre la Il·lustració i el Romanticisme, en el marc de la lluita entre el fracàs de la raó i l'atracció constant de l'irracional. És un dels texts més representats de l'escriptor alemany que tracta sobre el mite de l'ambició desmesurada que porta al protagonista a vendre la seua ànima al dimoni a canvi de la joventut eterna, els plaers i el coneixement il·limitat.


Aquests dies, entre el 5 i el 23 de desembre, es representarà l'obra al Teatre Rialto de València. El Faust dirigit per Jaume Policarpo està basat en un text d'Arturo Sánchez Velasco i del propi J. Policarpo. L'obra produïda per l'Institut Valencià de Cultura (IVC) ens situa en la lluita personal entre el que és, o no, immoral per aconseguir els plaers mundans, entre el que ens dicta el cor o construeix la ment; aquesta és una idea que està latent al llarg de tot el text en els diàlegs del propi Faust i que es manifesta en escena també per un gran titella al qual veurem com, en algun moment, se li il·lumina la ment i, en algun altre, el cor. Malgrat que no deixa de ser un titella mogut pels fils del poder, és el símbol de la persistent lluita entre el bé i el mal, entre Déu i el Dimoni, entre la raó (la ment) i els sentiments (el cor), entre la ciència i la religiositat. I en mig d'eixa lluita hi ha l'home, el científic amb les seues vanitats i desitjos.

 


En aquest cas el personatge, resolt amb mestria per Enric Benavent, manifesta la necessitat de l'home d'allunyar-se de Déu i agafar-se a la ciència. Enfront té una Empar Canet que representa magistralment Mefistòfil, el dimoni que persistentment i implacable acompanya Faust, el provoca i deslloriga el motor dels seus desigs més ocults, li fa reconèixer els seus instints més baixos i el camí més ràpid per aconseguir tots els plaers encara que haja d'arrossegar moltes víctimes indefenses per aconseguir-ho. Aquest és el cas de Margalida, la jove de qui s'enamora Faust i que pateix les circumstàncies més amargues de l'argúcia tramada pel dimoni i executada per Faust. Cal destacar l'actuació d'una jove Maria Caballero que és capaç de traslladar a l'espectador les emocions i les tensions per les quals ha de passar el seu personatge. Margarida és l'amor pur, la víctima de Faust i el paradigma de la violència que es comet contra els dèbils. La resta d'actors i actrius demostren un domini tècnic en la manipulació dels titelles i una correcció en la defensa dels personatges secundaris.

Una excel·lent il·luminació, un vestuari encertat i uns telons i escenografia suggerents juguen un paper destacat per completar eixe univers fantàstic i, sovint oníric, que es construeix amb els titelles, l'alter ego de molts dels personatges que mostren així els seus pensaments, la seua ànima nua. 


 

 Els espais reals, però imprecisos, i els imaginaris o fantàstics que remeten a la ment humana es recreen en la mesura que avança l'obra de forma intemporal. L'abstracció i la modernitat d'un núvol de cables va prenent forma en moviment per recrear, per exemple, el laboratori del científic o el sostre del palau de l'emperador. Un espai on les cordes i els fils estan també presents perquè l'espectador perceba la idea de manipulació no sols quan són els titelles els qui s'han de moure, sinó també quan són actors i actrius els qui defensen els personatges. La idea que se'ns queda com a espectadors és que el ser humà és com un titella gegant que es deixa manipular per sentir-se viu i poder-se alliberar, amb tota la complexitat del pensament que això comporta, de tots els prejudicis. 

 Estem davant d'un Faust on està ben present la tradició teatral de Jaume Policarpo i la seua experiència en muntatges on es barregen titelles i actors amb gran sentit de l'estètica i del moviment escènic.

Felicitem la companyia i l'IVC per realitzar un muntatge atrevit d'una de les obres complicades del teatre universal i defensar-lo de manera tan encertada.

Text publicat anteriorment el 8/12/2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.