Win win

Per celebrar el DIA DEL TEATRE es representa Win win al Teatre Micalet de València amb la qualitat i l'encert del treball de La Negra Teatre, amb l'energia i saber fer de Mireia Pérez com a Carla i de Carlos Amador Aparicio com a Mario. 

Es tracta d'una comèdia sobre aquells moments en que es barregen les relacions comercials amb les personals i afloren les dificultats de comunicació. 

L'obra està centrada en la conversa entre la propietària d'un pis i el seu inquil·li, antic company de classe, en el moment de replantejar les condicions d'un nou contracte. Aquest plantejament dona lloc a la reflexió sobre l'habitatge (funcionament del mercat, l'oferta i la demanda, abusos de preus, incompliments de contractes...) per comprovar com la hipocresia entre les persones és un element molt recurrent en eixes situacions límit. 

Amb la intel·ligència i el sentit de l'humor amb què Juli Disla acostuma a crear els seus personatges, el text planteja a l'espectador moments del conscient i del subconscient, entre el que es pensa i allò que es diu, entre la cortesia i la franquesa... i es fa emfasi en el contrast i la comicitat, fet que s'hi nota en escena gràcies al excel·lent treball de Mireia Pérez i de Carlos Amador.

Sovint l'equívoc es potencia en la comèdia; i la direcció de Carles Sanjaime, molt ben resolta, el potencia i resol senzillament perquè l'espectador entenga el codi entre el que es diu i el que es pensa a través d'un cert histrionisme que representa la ràbia, la hipocresia o la prudència de callar allò que cal, uns moments que ens remeten al pensament enfront de la correcció amb què s'esdevenen els diàlegs inicials i la cortesia aparent durant la conversa. Un treball que no és senzill perquè manté l'actriu i l'actor en dos codis que es bes canvien en qüestió de segons.

 

On s'hi arribarà? Quina de les dues facetes triomfarà al llarg de l'obra? Com acabarà la relació d'amistat? Quins trucs empraran per convéncer l'altra part? Quina estratègia i argumentació serà la més efectiva? La resposta a eixes qüestions i a d'altres, els detalls que fan atractiva la comèdia, requereix de la vostra presència com a espectadors. Carla i Mario, per tots els camins possibles, faran que res no us resulte indiferent ni avorrit. 

Win win, diversió assegurada. No us la perdeu!

_____________________________

FITXA ARTÍSTICA

Repartiment: Mireia Pérez i Carlos Amador 

Autoria: Juli Disla. 

Direcció: Carles Sanjaime. 

Ajudant de Direcció: Yrene Sanjaime. 

Escenografia i vestuari: Jaume Pérez. 

Il·luminació: Mingo Albir. 

Cançó original: Neus Ferri + Júlia. 

Identitat gràfica: Mar Vicens, Inés Muñoz. 

Producció executiva: Mayte Barbazán. 

Distribució: a+ Soluciones Culturales. 

SINOPSI 

"UNA COMÈDIA SOBRE EL DRAMA D’ARRIBAR A UN ACORD" 

     Mario viu de lloguer en el pis de Carla. El contracte venç i la propietària convoca a l’inquilí per a negociar un contracte nou. El temps ha passat i les condicions econòmiques no poden ser les mateixes. Com és natural, Mario ni pot ni vol pagar més. Com és natural, Carla vol traure major benefici. 

     D’altra banda la relació entre ells no és simplement contractual ja que es coneixen des de la infància. Això contamina la situació. La vida els ha portat per camins diferents i han acabat fent el contracte d’habitatge que, en teoria, els beneficia als dos. 

     En el fons no es coneixen, però creuen conèixer-se: pel seu passat comú, per la família o per la idea que ens fem d’altres persones sense tindre massa informació. Amb algunes persones hem d’aparentar que ens importen o, com a mínim, que no les odiem. Per interès propi, per egoisme o per necessitat. Si sabera l’altra persona el que estic pensant d’ella mentre em parla!