Iguana Teatre celebra els 40 anys al Teatre Micalet

Iguana Teatre recupera Twist&Txékhov per a celebrar el seu 40é aniversari. La companyia mallorquina defensa com a mètode un teatre físic i compromés on el cos, el moviment i la paraula són instruments que generen emocions. 

Amb un decorat d'objectes que no sempre tenen el sentit literal (armari-amagatall-porta-balconada; butaca-seient; maleta-taula-amagatall, banyera-vehicle-llit, escala-talaia-balcó...) perquè es carreguen de sentit amb l'ús i simbolisme que se'n fa i una il·luminació encertada, s'hi recrea o tranforma el decorat que requereix cada conte. La caracterització dels diferents personatges es fa mitjançant un vestuari i atrezzo variats que transmeten a l'espectador el conjunt que completa la màscara del personatge en cadascun dels 9 contes, relats que serveixen de base per a l'adaptació de Pere Fullana i Carme Planells.

L'obra, que fou clau en la trajectòria del grup, es basa en els contes d'Anton Txèkhov adaptats amb llibertat i interpretats amb molta energia i bon ritme per a fer reflexionar a l'espectador sobre sentiments universals com són, entre d'altres, la solidaritat, la col·laboració, l'arrelament dels costums i les tradicions o l'estima mitjançant les actituds d'uns personatges que han passat a formar part del teatre i s'atreveixen, fins i tot, a parlar sobre el teatre des de dins del teatre recordant els canvis experimentats en les motivacions dels espectadors.

Una obra col·lectiva on els papers dels dos actors i l'actriu, a diferència de la presència en els contes, estan equilibrats. Per a la defensa de cada personatge, els tres es deixen la pell perquè lluesca i siga verosímil dins del gran ball -fantàstic- de desdoblaments constants on el control de la gestualitat és fa necessari. Sobta agradablement l'efecte còmic de la reproducció de les onomatopeies per a completar la descripció d'alguns escenaris, com per exemple, en el castell de focs artificials. L'actuació de conjunt ha estat brillant. Catalina Florit, lluny del que cabria esperar si atenem als contes on la dona jugava un paper ornamental, té un rol significatiu en cada escena; Xavier Frau, el seu cotrapunt en moltes ocasions, i l'actriu representen la nova fornada d'Iguana amb molta energia; i Carles Molinet, el més veterà, demostra les taules i saber fer al mateix temps que és el nexe amb els orígens del grup. 

L'espectacle, que representa situacions quotidianes amb una mirada crítica i propera, transforma la narrativa de Txèkhov en un joc teatral viu i enèrgic, amb una posada en escena dinàmica, plena de ritme i expressivitat. Un homenatge a l'escriptor rus revestit de modernitat; un teatre físic i visual fet amb bon humor i molta ironia per transmetre sentiments i actituds universals en la literatura: l'estima, el paper davant la mort, la col·laboració...

Una bona ocasió per assistir al Teatre Micalet de València i gaudir amb el grup mallorquí.

Fotografies: Iguana Teatre

SINOPSI

Twist & Txékhov es va estrenar l’any 1995, poc després que la companyia completàs la seva formació a l’Escola Lecoq. La proposta parteix de nou contes d’Anton Txékhov adaptats amb llibertat, i presenta una galeria diversa de personatges, situacions i atmosferes que permeten explorar emocions universals des d’un llenguatge escènic proper i contemporani.

L’espectacle transforma la narrativa txekhoviana en un joc teatral viu i enèrgic, aprofitant al màxim la seva naturalesa dramàtica per construir una posada en escena dinàmica, plena de ritme i expressivitat. D’aquesta manera, la companyia ret homenatge a la sensibilitat literària de Txèkhov alhora que aposta per un teatre modern, físic i visual.

L’estrena de Twist & Txékhov va coincidir amb una etapa de profunds canvis socials, culturals i polítics a Espanya, especialment a Catalunya. Aquesta adaptació, que combina el clàssic amb el contemporani i connecta l’universal amb allò local, va saber llegir el moment i captar l’interès d’un públic ampli. Amb el seu estil propi i original, l’espectacle es consolidà com una de les peces més representatives del teatre català dels anys noranta.

FITXA ARTÍSTICA

Intèrprets: Catalina Florit, Xavier Frau i Carles Molinet
Dramatúrgia i direcció: Pere Fullana
Adaptació: Pere Fullana i Carme Planells
il·luminació: Toni Gómez
Escenografia: Jordi Banal
Construcció decortats: Didac Roig
Vestuari: Maria Torres i Iguana Teatre
Tècnic de llums y so: Juanro Campos
Fotografia: Naiara Yerobi
Promoció i comunicació: Alícia Simón
Producció executiva: Jordi Banal
Disseny de producció: Carles Molinet

AMPLIEU LA INFORMACIÓ:

UEP Mallorca

'Z/B', una actuació brillant per a un text excepcional

    

 Ahir dijous,16 d'octubre, s'estrenà al Teatre Micalet de València l'obra Z|B (Zweig-Bernanos) del manacorí Jaume Capó Frau; un text molt interessant que reflexiona sobre la cultura, la religió, el paper de l'intel·lectual i les dificicultats de l'exili. Una història fascinant que, tot i l'aparença de pensaments i fets que ens són llunyans, ens fan retrobar-nos amb l'actualitat més rabiosa sobre les coseqüències de les guerres i els genocidis: sobre el comportament de la humanitat.

    Dos personatges exiliats al Brasil, l'austríac Stefan Zweig i el francés Georges Bernanos, s'hi troben per a conversar, tot i que no es coneixien personalment. Durant la conversa, l'espectador assisteix a l'acostament de dos personalitats antagòniques que comparteixen l’humanisme i l'honradesa d'expressar-se en llibertat durant una trobada que dura una hora.

    Óscar Intente i Joan Gomila defensen de forma magistral el cansament dels dos personatges, dos escriptors, dos intel·lectuals amb actituds vitals ben diferents, però amb platejaments humanístics semblants. Dos personatges d'estractes socials distints i de religions confrontades, un jueu i l'altre ultracatòlic, amb diferent consciència sobre el que suposen els seus escrits, dos perdedors esperançats, s'apropen en el pitjor moment que travessa Europa durant la dècada dels anys '40 del segle passat. Ambdós es troben ocasionalment una sola vegada durant el seu exili al Brasil i, ara, durant l'hora que dura l'espectacle, els veiem dialogar sobre la desesperança i la dignitat, la pròpia i del qualsevol ser humà davant les desfetes que ocasionà el nazisme i el contuberni de l'església catòlicala amb la dictadura franquista. Un element a tenir en compte en el procés de recuperació de la memòria històrica a Mallorca perquè ambdós personatges, un austríac i l'altre francés, passaren per l'illa de Mallorca i, especialment Bernanos, visqueren de primera mà eixe període i l'auge del nazisme a Europa.

La il·luminació i el decorat ens remeten a un ambient vespertí, un espai íntim i de tranquil·litat que conté representa l'exhuberancia vegetal d'un pati i l'escriptori de la casa de Bernanos. 

En un moment en que l'espectador vol entreteniment, no està de més que ens desperten i ens traguen 'els vels'. Per això, agraïm a la La Fornal d'espectacles (un segell de garantia com podeu trobar en altres entrades del blog) l'atreviment de muntar un espectacle de risc on les paraules i el diàleg tenen una gran importància; on la intenció de cada frase no ens deixa indiferents; on el geni i la llibertat de pensament estan presents i no defugen l'autocrítica dels personatges sobre els propis escrits publicats i els comportaments manifestats anteriorment (per exemple, el silenci de Zweig davant el nazisme o el suport a Falange per part de Bernanos en l'alçament de Mallorca). I haver-ho fet des del coneixement dels personatges amb sensibilitat i respecte per cada biografia. 

L'obra estarà en cartell fins al diumenge 19 i és una bona ocasió per tornar a veure el bon teatre que es fa a Mallorca.

FOTOGRAFIES DE L'ESPECTACLE DURANT L'ESTRENA

Fotografies cedides per Anna Gascón 

PER AMPLIAR LA INFORMACIÓ:

Podcast d'À Punt on s'entrevista a Joan Gomila.

Sobre Stefan Zweig: I si només fos una paràbola de Tomàs Llopis

'Només les flors', un musical sobre l'estima per la terra i per les persones

 

Aquesta nit s'ha estrenat al Teatre Micalet de València l'espectacle musical Només les flors de la companyia De paper (Núria Lozano i Joan Alfred Mengual sota la direcció de Víctor Borràs), que estarà en cartell fins al diumenge, dia 5. Es tracta d'un treball fet amb gust on es nota l'estima per la música, per la cançó, per la poesia i per l'art; uns elements que estan molt presents al llarg de l’espectacle mostrats amb sensibilitat a l'hora de la posada en escena i motor de la narració que es va construint al temps que contemplem les transformacions que ens portaran al cor d’una casa amb un taronger 1.

Amb senzillesa es presenten actor i actriu, vestits de negre i rodejats de peces, en les quals no repararíem si no fora perquè les paraules i els objectes s'expliquen (una fanecada, una faneca...), les fan servir i les transformen per construir un decorat que, en ocasions, ens recorda al de les il·lustracions dels contes: un hort, un taronger, un magatzem, un poble, l’horta i les séquies... Però no deixa de ser un espai oníric, el dels records que remeten a les persones que ens precediren, a l’ofici de llaurador, a l’evolució que ha experimentat la societat deixant enrere algunes coses significatives. Detalls, aparentment mínims (com per exemple les tan característiques espardenyes de careta que llueixen els dos actors), aporten claror als sacrificis, al treball dels avantpassats, a la professionalitat pel conreu de la terra, a l’estima per la família i per les persones, generalment dones, que tenen cura dels seus. Un decorat senzill, però que requereix una gran dosi d'organització i mim, un gran puzle de peces de fusta que permeten entendre visualment molts detalls de l'espai i del temps passat d’on naix la narració: el camp, el poble, el magatzem, la casa i el seu cor..., que en el fons acaben sent l'estima per les paraules, per la terra, pel conreu acurat dels camps de tarongers i la cura de les persones. 

  

La il·luminació de l'espectacle, juga un paper important en algunes escenes que remeten als records i al pas del temps; en especial, alguns jocs d'ombres interessants fetes amb una simple llanterna de mà que, per exemple, observem durant la transformació de l’arbre o de la casa. Un element plàstic, que ens remet a emocions, i ens desperta la llum que dibuixa ombres.

    A partir de l’expressió “S’ha quedat com un vegetal”, l’espectador percep que hi ha alguna cosa més que parlar de l’organització de la terra i de la taronja. S'hi observa ja el paral·lelisme que s'estableix entre cultivar el taronger (privar-lo de plagues, aportar-li l’adob i l’aigua apropiats) i l’afecte i dedicació que cal per portar endavant la cura dels majors i dels malalts. Si en el primer cas veiem que és l’home el qui treballa, generalment, la taronja, procés on també intervé la dona per a la comercialització del fruit des dels magatzems; en el segon cas s'evidencia que, tradicionalment a casa, són les dones les qui se n’ocupen només d'atendre l'esmentada cura. 

 

    Les cançons populars i les creades per a l'espectacle, que conformen part del relat poètic, marquen un ritme tranquil però vital alhora, com requereix el conreu de la terra o la cura, ja siga per edat o per malaltia, de les persones estimades. Qualsevol cura és lenta i requerix paciència.

    No és fàcil controlar la sequera ni les malalties dels horts que et donen de menjar; tampoc no ho és controlar els records que tenen les pèrdues. En ambdós casos es passa un cert dol, un temps assossegat que remet a la paciència i la cura que cal tenir perquè les emocions no t’ofeguen. Un tempo, en l’obra, que es mesura molt bé; un temps necessari per poder gaudir de la construcció de l'estima per la terra i per les persones que, com Ovidi ‘fan vacances’. I De paper ho aconsegueix amb la mesura de les emocions i del relat i l'alegria de les cançons, la música, els testimonis orals i una dosi gran de sensibilitat.

Les sis fotografies anteriors m'han estat cedides per la bona amiga Anna Gascon

No us perdeu l'obra; és un espectacle que cal contemplar com s'atenen els contes o les històries reals; un espectacle al que cal acudir com ho fem amb un bon concert; un espectacle que ens convida a reflexionar sobre l'estima, sobre el temps present i passat, sobre les paraules que encara estem a temps de recuperar perquè no es perden, sobre les formes de vida...; una performance sobre el muntage d'un puzle d'emocions i atmosferes particulars i úniques... mentre gaudim de bona música i de cançons en directe (el disc de l'espectacle va ser nominat i premiat com aMillor disc de Música Familiar als Premis Ovidi).  

I tampoc no em perdria el col·loqui posterior (en tot cas, perdria la vergonya de parlar en públic entre amics i amigues que compartixen l'afició pel teatre!). 

Mireu qui s'anuncia que hi estarà cada dia al propi teatre.

Us proposem d’acompanyar l’experiència de l’obra amb un col·loqui de 20-30 minuts després de la funció per tractar aquests temes amb els assistents que ho vulguen:

Dijous: Ritxi Fonseca, llaurador i activista

 
Divendres: Josep Pérez, Activista de Per l'Horta;
i Santos Ruiz, enginyer agrònom

Dissabte: Vicent Martí, llaurador

Diumenge: Empar Puchades, llauradora, activista i afectada per la DANA