Dissolució d'un cos. 230

Divendres 13, a les 20h., i dissabte 14, a les 19h, a local Companyia Teatre Micalet, representació de DISSOLUCIÓ D’UN COS. 230 amb Ximo Solano i Cristian Lavernier. 

L'obra parteix d’un fet molt concret: després d’una catàstrofe,arriba un moment en què la informació ja no serveix per explicar res més. Les dades continuen, els discursos també, però el dolor va per un altre camí. Queda en el cos, en la memòria, en una olor, en una imatge que torna, en una frase que no se’n va. 

 El número 230 remet a una xifra oficial de morts. Però una xifra no diu una vida. No diu una veu, una casa, una manera de caminar, una família, una última vesprada. L’espectacle treballa precisament amb eixa tensió: què passa quan una persona acaba convertida en part d’un nombre? 

 En escena, Ximo Solano dibuixa un quadrat al terra i entra dins. Al costat, Christian Lavernier toca La Soñada, un instrument únic al món. La peça posa davant del públic dues realitats oposades: moltes vides reduïdes a una xifra i un instrument del qual només n’existeix un exemplar. 

La funció no vol explicar-ho tot. Vol crear un lloc on escoltar allò que queda. La paraula, la música, l’aigua, el metall, el fang, la imatge i el silenci apareixen com a materials d’una mateixa experiència.

Fotografies: Societat Sardina Toné-Franché

  FITXA ARTÍSTICA Una producció de SOCIETAT SARDINA / TONÉ-FRANCHÉ / Creació, text, direcció i interpretació: Ximo Solano / Composició musical i interpretació: Christian Lavernier / Instrument: La Soñada / Creació multimèdia i sistema de memòria: Ioanes Demetrius i Pixxienjink

DISSOLUCIÓ va néixer arran de les inundacions de la DANA del 29 d'octubre de 2024 a València i les comarques del voltant, i dels canvis que van deixar en la vida de les persones: morts, absències, la transformació dels llocs i la necessitat de continuar vivint amb una realitat que ja no és la mateixa.

A l'escenari, Ximo Solano interpreta un text que ell mateix va escriure, mentre que Christian Lavernier toca música que va compondre per a l'obra LA SOÑADA, un instrument singular del qual només n'existeix un al món. La seva singularitat fa tangible la possibilitat de perdre alguna cosa irreemplaçable.

Juntament amb l'actuació en directe, el públic està convidat a participar de forma anònima enviant dues paraules: la primera abans que comenci l'actuació, abans que s'hagi produït la transformació; la segona, sol·licitada per Ximo des de l'escenari després d'un dels moments emocionalment més intensos. Ambdues paraules tindran el mateix pes en el "futur", canviant el text i creant llacunes i, per tant, incomprensió quan desapareguin del text interpretat després de ser repetides 230 vegades pel públic en diferents actuacions. El procés és acumulatiu: les decisions preses per alguns s'afegeixen a les dels altres, en qualsevol país i qualsevol idioma. Aquestes "llacunes de comprensió" esdevenen una part inseparable del dol. Les llacunes també canvien l'estructura musical de la peça. Les absències alteren el significat del que sentim.

L'obra s'interpreta en valencià, francès, anglès, italià i castellà, depenent de la ubicació de la representació.