Ligeros de equipaje. Crónica de la retirada es presenta al Teatre Micalet de València fins al diumenge 3 de juny. L'obra, avalada sobrerament amb les nominacions i premis obtinguts des de 2014, se centra en el relat entre un avi i un nét sobre l'experiència viscuda, camí de la frontera pirenenca, durant la retirada del front i el posterior exili en els camps de concentració francesos que patiren milers d'espanyols que havien lluitat a favor de la segona República.
Amb un vestuari senzill i humil al que els actors en trauen molt de partit i un decorat aparentment casolà (una estora i uns baguls que fan les vegades de llit, taula...), la Companyia Producciones Teatrales Viridiana aconsegueix una posada en escena impecable on el reforç de l'audiovisual, que es projecta sobre diferents objectes (llençols, maletes, baguls, teló de fons), aconsegueix recrear espais i persones en eixe continu joc entre el passat i el present, entre la memòria i el present dels qui patiren la Guerra Civil.
L'actuació brillant de Javier García i Pedro Rebollo dóna vida al magnífic text de Jesús Arbués, creat a partir de retalls de la memòria de tantes persones com visqueren en circumstàncies similars la despossessió absoluta de béns i llibertats tant ací a Espanya com posteriorment a França en camps de concentració com el d'Argelès. El mateix Arbués dirigeix l'obra i genera, en ocasions, el clima de tensió angoixant de les presons, el control policial o la fugida lluny de casa i de la família.
L'encert de començar l'obra en l'espai on viu l'avi, l'actualitat, i el desig del nét de conéixer les batalles del iaio, el passat, permet un joc que s'alterna i ens fa conscients de la necessitat de recuperar la paraula de tanta gent callada durant anys, la necessitat de seguir reivindicant la memòria històrica per aclarir el context en què es produí la guerra i les actuacions posteriors durant la postguerra: la necessitat de fer justícia sobre els qui van ser silenciats.
A poc a poc la conversa esdevé l'element de la recuperació dels espais de la memòria del personatge, tan comuns a d'altra gent que ho perdé tot, i l'espectador contempla la realitat d'escenes ben distintes, però molt comunes, que han anat sent contades pels propis testimonis amb qui degué parlar l'autor i a partir dels quals degué crear l'obra: l'enfrontament entre germans, la fam i la misèria, la pèrdua de la identitat... Cada vegada van quedant menys persones vives que puguen explicar aquells horrors que patiren en primera persona i és per això que també l'obra esdevé el seu testimoni, el record necessari per no repetir els errors.
Un element extern a l'obra adquireix un gran sentit en aquesta ocasió: el web de la Companyia on, a més de fotografies i informació sobre el grup teatral, us trobareu un quadern pedagògic que permet treballar amb els més joves el context a què referència aquesta magnífica producció.
No us la perdeu; només estan quatre dies.
PREMIS:
- Premi Millor Espectacle de Sala. Fira de Teatre de Castella i Lleó. 2014
- Candidat a la Millor Direcció. Premis MAX 2015
- Espectacle recomanat per Red Española de Teatros Públicos 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.