dissabte, 7 de juliol del 2018

La visita, de l'EMT de Silla

El públic del Teatre Micalet de València s'ha trobat hui amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions sobre la moral i el poder dels diners com a corruptor dels poders fàctics i del poble pla, que encara valen com  a reflexió sobre l'actualitat. Es tracta, com ja us anunciàvem en la darrera entrada del blog, de La visita, un clàssic modern que potser encara no ha tingut el reconeixement merescut.


L'autor ha ideat l'obra com un conte cruel sobre les misèries de l’ésser humà. Aquesta farsa ens mostra el joc pervers entre manipulador i manipulats i l’enorme poder dels diners, capaços de comprar la moral, la justícia i la vida o la mort. Perquè, encara que molts ciutadans es neguen en principi a acceptar-ho, tot té un preu. Aquesta comèdia tràgica deshumanitza els personatges fins a l'extrem de transformar-los en massa a través, per exemple, d'actituds tan simples com l'adquisició hipotecada d'objectes personals -les sabates noves- o de propietats que assenyalen la millora d'un determinat estatus social -el cotxe o la campana nova de la catedral. 

Entre els encerts de la representació, podem destacar la il·luminació en alguns quadres de gran bellesa plàstica com el que es produeix en obrir el teló amb les figures quietes, el dels arbres del bosc, el dels ciutadans armats o el de l'ajusticiament del botiguer. Aquests elements artístics tan especials -com quadres- estan sempre presents amb molt d'encert en el teatre de Ramon Moreno i d'Amparo Pedregal.

És també significatiu el reforç musical per al moviment de les masses; així com la gestualitat dels personatges corals que, en ocasions, esdevenen una al·legoria de la manipulació i la falta de personalitat.



Aquesta història de venjança, rancúnia i justícia poètica està escrita amb cinisme i, per això, és representada com una caricatura malvada de la societat moderna. El to exagerat, que resulta difícil de mantenir, n'és una prova. L'altra, l'audàcia per donar per satisfetes les ambicions de tot un poble que vivia en la misèria. La tercera, la progressió de les diferents escenes que en formen el conjunt de l'obra per remoure les entranyes del públic en veure com el botiguer, a qui volien fer alcalde, va adquirint consciència del mal que va fer en el passat i de l'abús dels seus conciutadans, que, en primer lloc, semblaven voler protegir-lo a canvi de la seua renúncia als diners i, després, manifesten el contrari amb la seua acceptació que els inclou dins de la massa que el podria executar. 



Paula Santana (la rica Clara Zachanassian), Claudi Ferrer (l'amant casat amb la botiguera) i Emili Chaqués (alcalde) fan un treball interpretatiu impecable en un registre gens còmode pel seu poc realisme i la seua difícil aproximació al que podríem denominar com a farsa expressionista. Però no són només aquests personatges els que destaquen per la seua presència en escena i pel pes dins del relat; també hi ha els secundaris, actors i actrius, que han construït el seu personatge sobre la farsa (la dona de l'alcalde -Enri Sánchez-, la metgessa -Carme Aguado-, el sargent -Rosa Navarro-, la mestra -Paula Úbeda-, el fill dels botiguers -Pau Cerdán- o els múltiples marits de Clara representats per Josep Vicent "Moro" que tenen una gran dificultat que no sempre es pot mantenir al llarg d'una hora i mitja d'espectacle. La resta dels personatges tenen la gràcia i la virtut de funcionar com a grup comparsa en diverses ocasions i mantenir la gestualitat a la manera dels personatges d'una pintura i el moviment harmònic com en una coreografia en la qual no falta detall. El contrapunt, el sentit de l'humor dins de la farsa, el donen elements cridaners com per exemple els dels presos -Robert Alberola i Enric Muñoz- que fan de criats servils de l'estrambòtica, venjativa, minusvàlida, capriciosa i rica Clara.


En definitiva, un espectacle que cal veure per la crítica que conté, per la interpretació, per la direcció artística, per la funcionalitat del decorat i pel lirisme del text. Això sí, s'ha de veure en clau de farsa, com Friedrich Dürrenmatt, l'autor de La visita de la bella damael text en què s'ha basat La visita, el va concebre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.