dimecres, 25 de desembre de 2019

Extraordinari text, destacada interpretació i estètica excel·lent: Tirant

Reposició de l'espectacle al Teatre Rialto: 

del 27 de desembre de 2019 al 26 de gener 2020


 
   
TEA3, núm. 26 (febrer, març 2019)


Amb una magnífica adaptació teatral de la novel·la Tirant lo Blanc, feta per Paula Llorens, s'ha presentat en escena, entre el 13 de febrer i el 10 de març al Teatre Rialto de València, l'obra Tirant. L'adaptació, feta amb molt d'encert, respecta la cronologia d'alguns passatges guerrers i amorosos que corresponen a la tercera i la cinquena parts de la novel·la, especialment la història de Tirant i Carmesina. Paula selecciona passatges que demostren la modernitat de la novel·la i que estan més en la línia del tractament modern que exigeix una representació en el segle XXI. Per això, en la tria, està clar el paper d'alliberament sexual de les dones en la cort de la princesa (es burlen de les exigències de la moral cristiana i del seu propi llinatge), el sentit de l'humor amb que es narra el trencament de la cama de Tirant, la rivalitat i la gelosia de la Vídua Reposada, el desig carnal de Plaerdemavida o la fragilitat de l'heroi que mor d'un mal al costat quan retornava de la guerra on havia triomfat en totes les batalles.

El muntatge, sota la direcció encertada d'Eva Zapico, aposta per la paraula i el teatre físic, al temps que dialoga plenament amb la modernitat quan presenta un treball amb tantes cares com gèneres se li han atribuït a la novel·la de Martorell: la bellesa de la dansa (el moviment escènic tramat per Charo Gil-Mascarell), la música de beatbox en directe, la narració dirigida a l'auditori a través d'un micròfon (a diferència dels fragments més teatrals) per recordar com seria l'acte de la lectura en públic allà pel segle XV, la corporeïtat com a element de comunicació... Tots aspectes que enriqueixen aquesta història d'amor i de dolor (el de la guerra i el de la dificultat d'estimar-se). I tot això en un escenari (Los Reyes del Mambo) pràcticament nu on destaquen els cortinatges daurats del fons per donar sensació d'esplendor a la cort, els quatre bancs amb què juguen constantment actors i actrius per construir diferents espais i mobiliari, i les teles o plàstics amb què simulen, fins i tot, els cavalls.

 

Amb el disseny d'il·luminació de Ximo Olcina i el vestuari de Maria Poquet, es destaca de manera especial la càrrega de la bellesa d'uns quadres que conformen imatges plàstiques de gran valor: la força i brutalitat que comporta la guerra amb el Gran Turc, la sensualitat que exigeixen les escenes amoroses, la sensibilitat i preciosisme estètics amb què es mostra el comiat de Tirant o el sentit de l'humor i la festa amb què la música de Kike Gasu completa la banda sonora de la història

 


I tot això no seria possible sense el treball de Maribel Bayona, Raúl Ferrando, Sergio Ibáñez, Antonio Lafuente, Mar Mandli, Raquel Piera, Lucia Poveda i Kike Gasu que han estat els responsables de defensar dignament aquest espectacle coral produït per l'Institut Valencià de Cultura i la Compañía Nacional de Teatro Clásico.


Seria bo que un espectacle tan ben concebut, un muntatge tan valent i modern, es poguera tornar a veure en la propera temporada. Encara més, si la gira passa per Madrid amb la versió en castellà, també estaria bé que la versió en valencià es vera més enllà de València on molts espectadors i estudiants poden gaudir i entendre millor algunes parts de la novel·la de Joanot Martorell, la més coneguda d'entre les dels clàssics de la literatura catalana.

Si encara no l'heu l'obra i teniu ocasió, no us la perdeu!



Publicat anteriorment en aquest mateix blog el 10 de març de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.