dimarts, 28 de gener del 2020

Un goig poder veure 'El jardí dels cirerers' de mans de la Companyia de Teatre Micalet

TORNA  al Teatre MICALET de València entre el 29 de gener i el 23 de febrer. La reestrena ens torna a demostrar que l'energia d'aquests actors i actrius és tan extraordinària com el text que representen. 


Gran ovació del públic en l'estrena de 'El jardí dels cirerers'. En l'apunt anterior ja ho intuïa; hui, després de comprovar l'energia que circula per l'escena i la força i estima amb què defensen els personatges tots els actors i actrius de la Companyia de Teatre Micalet, us recomane que organitzeu la vostra agenda i reserveu les entrades perquè no se us passe la visió d'aquesta obra.

El jardí dels cirerers és l'última de les grans obres escrites per Txèkhov i té tota la vigència actual pels seus valors literaris i de crítica social. Està ambientada en el descens econòmic de l'aristocràcia russa a finals del segle XIX. Durant aquest període, els fills dels que havien sigut els seus esclaus s'enriquien i tenia lloc una inversió de papers que posà en tela de judici la forma de vida portada pels rics aristòcrates.

Tots els actors i actrius, tant els que representen els papers principals com els secundaris, tenen moments de lluïment durant la representació que ens permeten entendre tan bé els motius d'aquest intercanvi de papers socials entre esclaus obedients, aristòcrates malbaratadors i fills d'esclaus amb expectatives de medrar. Sense anar més lluny, per entendre la situació que s'esdevé al final de l'obra, només heu de fixar-vos, per exemple, en la presència i fidelitat del vell criat Firs, o en la pròpia protagonista que es desprén amb tanta facilitat dels seus diners per mantenir una forma de vida que els ha portats a la ruïna, o en Ermolai que, malgrat que intenta aconsellar a la família a qui serviren els seus familiars, acabarà adquirint i transformant la seua propietat en benefici propi. Aquests valors i formes d'actuar de finals del segle XIX les tornem a veure hui en dia com a conseqüència de l'especulació i de la interpretació i profit personal que alguns poderosos n'han fet de la crisi econòmica; ara, però, els més perjudicats ha estat els proletariat.



Però, centrant-nos en la representació de la Companyia de Teatre Micalet, he de destacar la interpretació magistral de Pilar Almeria en el paper de Liubov Andrèievna, la noble dama que està a punt de perdre tota la seua fortuna per la seua pròpia deixadesa i la del seu germà; la mesura i eficiència de la Vària, la filla adoptiva, que en fa Cristina García; i l'encert de Josep Manel Casany que interpreta un Ermolai Lopakhin ferm i segur a l'hora de defensar els seus negocis i ajustat a mesura quan es tracta de jutjar els amos a qui van servir els seus familiars. La importància dels seus personatges en el desenvolupament de la trama i la major presència en escena els permet lluir les seues dots interpretatives de forma sublim i amb goig. Es nota que tots tres viuen amb intensitat el seu personatge i això es transmet al públic.

La resta de personatges són defensats encertadament per Ximo Solano (Leònid Gàiev), Laura Romero (Ània), Berna Llobell (Firs) i Guille Zavala Lloret (Pètia Trofimov); encara que no tinguen tanta presència escènica, la seua importància és gran perquè l'espectador es faça el retrat complet d'una època i unes actituds que ja estan en extinció quan Txèkhov escriu l'obra.

Cal dir que la supressió de personatges respecte al text de Txèkhov no es nota perquè la prosa encertada de Manolo Molins contribueix a que no es perda l'essència dramàtica de l'obra original.

Per acabar, vull destacar un parell d'aspectes encertats en la representació: el primer, la direcció ajustada de Joan Peris i l'atreviment que observareu només entrar al teatre i haver de passar a un gran saló senyorial com si d'una de les persones convidades a la casa es tractara. Aquest fet, rebre convidats, era molt habitual per als senyors durant el segle XIX; les visites eren ateses als salons de les seues cases senyorials com una forma d'entreteniment per a uns i per als altres. Aquesta elecció genera una distribució de les butaques i de l'espai diferent al que sol ser habitual al Teatre Micalet que no us deixarà indiferents com a espectadors i que comporta una gran dificultat a l'hora de concretar el moviment escènic.

Contribueix també al lluïment de l'obra, el segon aspecte:  la il·luminació d'un espai tan ampli, dissenyada per Jorge F. López, i el vestuari dissenyat per Isabel Requena.

I, si voleu saber-ne més, acudiu al Teatre Micalet, no hi ha res com gaudir del bon teatre. Però no us confieu, només teniu fins al 2 de desembre. Si hi aneu, segur que no us penedireu.

Publicat anteriorment el 08/11/2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.