divendres, 8 de gener del 2021

'T'estimo si he begut' per Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre

 

T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005) és una antologia de 13 contes de la qual n'és autora Empar Moliner. La pròpia autora ha adaptat els relats per al teatre i, amb la col·laboració de Dagoll DagomLa Brutal i T de Teatre, sota la direcció eixerida de David Selvas i la interpretació convincent de l'elenc d'actrius i actors, les històries i els personatges han cobrat corporeïtat i s'ha aconseguit un espectacle dinàmic, àcid, entretingut, en alguns moments brillant i amb referències a l'actualitat.

 L'obra de teatre T'estimo si he begut respecta el clímax de les històries d'Empar Moliner i ens conta aspectes de la vida moderna de personatges singulars, poc agraciats i, sovint, contradictoris per crear una comicitat que li trau ferro als problemes que planteja la dificultat de la vida en parella, la lactància materna, la gelosia, l'assetjament escolar, la pèrdua de l'autoestima o, entre d'altres, la superficialitat de les relacions en el món actual. Es tracta d'un espectacle coral on actors i actrius es van repartint el protagonisme en cadascun dels diferents esquetxos.

 La companyia ha aconseguit un treball amb coreografies animades i el cinisme i l'acidesa de l'autora que ha mantingut els retrats, entre còmics i amargs, de gent corrent, d'uns personatges que se la juguen com qui participa en un joc d'atzar per tirar endavant (amb coherència o no) el dia a dia. Les històries esbojarrades i contradictòries que formen part de l'espectacle, hui, s'han representat al Teatre Principal de València amb èxit de públic, bones veus, bon ritme i molta professionalitat per part dels intèrprets: David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Rosa Gàmiz i Ernest Villegas. 


 

 La interessant proposta d'escenografia d'Alejandro Andújar reprodueix inicialment una sala de bingo, espai on treballen les actrius que s'han quedat sense faena i tampoc poden 'teletreballar' com a conseqüència de la pandèmia. El vestuari de Maria Armengol, encertat i colorista, reprodueix un uniforme, ajustat i cenyit al cos, de treballadors de bingo i permet la caracterització dels clients tal com en trobaríem tants passejant pel carrer hui en dia. L'equilibri entre històries i les cançons basades en els contes de l'Empar Moliner i la música de l'Andreu Gallén requerien també d'una il·luminació (Jaume Ventura) i un so (Roger Àvalos) brillants i apropiats perquè l'actuació fora reeixida. I, en pràcticament totes les escenes, ho han aconseguit.

 En resum, en els moments de desavinences i crítiques desmesurades que patim, val la pena contemplar un espectacle que ens mostra algunes misèries menors de la gent i ens demostra el talent de l'autora, del director i d'un grup extraordinari d'actors i actrius amb molta bis còmica que ens expliquen històries amb un punt de realisme fantàstic i amb crítiques velades al racisme, al masclisme i a la hipocresia d'un món políticament correcte però buit de sentiments. 

Tres sessions amb entreteniment i diversió assegurades. 

 Enhorabona!



Enllaços a vídeos de promoció: Empar Moliner, Spot 50, David Selvas i Carme Pla


Fitxa artística

Autoria Empar Moliner 
Direcció David Selvas 
Música original Andreu Gallén 
Intèrprets David Bagés, Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Rosa Gàmiz i Ernest Villegas 
Escenografia Alejandro Andújar 
Vestuari Maria Armengol 
Il·luminació Jaume Ventura 
So Roger Àvalos 
Coreografia Pere Faura 
Ajudant de direcció Daniel Meyer 
Producció executiva Anna Rosa Cisquella i Daniel López-Orós

 Una coproducció de Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre amb el suport de l'Institut Català d'Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.