Com els interessos creats poden acabar minimitzant la consciència dels creadors, dels polítics i, potser, dels espectadors
El dijous, 6 de març, Purna Teatre (Pau Blanco i Xavo Giménez) estrenà la divertida Blanc i negre (Una comèdia censurada) al Teatre Micalet de València. El títol "Blanc i Negre" podria ser una referència al cinema, a un entrepà de botifarra i llonganissa, a un granissat de café amb gelat de llet merengada, al to de la pell d'algunes persones, però potser va més enllà. Les paraules 'blanc' i 'negre' adquireixen sentit en el context en què les pronunciem (només heu de consultar el diccionari per veure la quantitat d'accepcions que tenen les respectives entrades) i és això el que interessa a Purna Teatre: explotar l'equívoc, el doble sentit de les paraules sota les quals es pot disfressar la censura. És amb aquest recurs i el domini de l'escenari que, Pau i Xavo, generen el bon humor que en aquesta comèdia domina.
El subtítol, "Una comèdia censurada", fa referència a la intenció de la companyia: "Fem humor blanc perquè el futur està molt negre". El lema ja ens adverteix de per on aniran els trets, ens indica com s'exerceix també la censura al País Valencià actual i com determinades situacions, conscientment o inconscient, ens porten a l'autocensura en la vida quotidiana i/o professional.
D'aquesta magnífica parella, que s'enten tan bé com ja hem vist en obres anteriors, no es pot esperar silenci; la paraula i el bon humor són l'instrument més propici de la seua crítica social i política!
En el text, unes paraules porten a d'altres a través d'un joc d'eufemismes i disfemismes, d'expressions, de frases ("un café negre" o "un café, negre") o tirallongues hilarants amb doble sentit, de jocs antitètics entre els exabruptes i el llenguatge políticament correcte..., uns elements amb què denuncien la censura, el puritanisme, la hipocresia, l'abús de correcció... per recordar-nos què es pot dir, què no es deu fer ni tocar, què és convenient, què ha deixat de ser pertinent a la manera de l'expressió "roba estesa" per indicar una inconveniència davant dels menuts; en aquest cas davant la societat.
Ahir, el domini de la paraula i de l'escenari de Xavo i Pau brillaren; el públic rigué les ocurrències d'un text interpretat amb intensitat i professionalitat per l'august i el clown en els esquetxs en que es representen arguments i personatges diferents.
La ironia, la sàtira i la paròdia estan ben presents en tot l'espectacle, carregat d'una crítica, com hem dit, amb referències a l'actualitat que genera en l'espectador rialles, mai no exemptes de reflexió.
El tema central, la censura social, religiosa, artística o creativa està present en les diferents escenes. Les prohibicions que s'imposen als ciutadans i l'autocensura, que tan bé funciona quan la por o els interessos personals intervenen, s'obri pas en la creació intel·lectual, confessió feta en públic o en privat quan es refereix a la seua pròpia obra i la seua difusió televisiva o als mitjans de comunicació.
Un fart de riu-re que no us podeu perdre!
SINOPSI
Són temps foscos per a la lírica. Purna teatre torna quan més es necessita. Quan torna la censura, Purna afila la baioneta per a treure els colors a aquests temps de puritanisme i correcció. Els colors per dir alguna cosa ja que parlem d’uns temps en Blanc i Negre. Pau Blanc i Xavo Negre, presenten la seua obra censurada, la seua darrera comèdia prohibida.
Viatgem als baixos fons de l’Oficina Nacional de Censura del Ministeri de Turisme i Propaganda. Dos homes grisos marquen en roig tot allò que el manual assenyala com a inadequat. La cultura és un fusell carregat i la heroica missió d’aquests dos rectes homes és la de revisar i corregir qualsevol indici de llibertinatge. D’aquesta obra no quedarà ni el títol.
FITXA ARTÍSTICA
Autor i director: Xavo Giménez.
Actors: Xavo Giménez i Pau Blanco.
Garantia de diversió!
