dimecres, 16 de setembre del 2020
35 anys fent teatre a Silla: EMT
dijous, 3 de setembre del 2020
Maria del Mar Bonet amb Borja Panalba en concert
El Teatre Micalet torna a obrir les portes amb un concert molt esperat. Durant quatre dies (dimecres 9, dijous 10, dissabte 12 i diumenge 13 de setembre) podrem gaudir de la veu de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet, acompanyada per Borja Penalba. Es tracta d'un concert íntim i especial perquè, tot aprofitant la celebració dels 25 anys de la Companyia Micalet, Maria del Mar hi gravarà un disc.
A més a més, l'estrena ens permetrà retornar al teatre després de la pausa generada com a conseqüència de la Covid-19 a meitat de la passada temporada. Des de l'organització s'han posat a l'abast totes les mesures de seguretat i higiene necessàries que podeu trobar al seu web, on també us podreu descarregar la programació de l'actual temporada.
Crec que val la pena donar suport a la Cultura i a la Companyia de Teatre Micalet que fa un esforç molt important perquè, a la ciutat de València, puguem gaudir de bon teatre i espectacles de qualitat.
No us ho perdeu!
dijous, 9 de juliol del 2020
"#La pira 3, La incertidumbre" en streaming pel CDN
# La pira 3, La incertidumbre, és el darrer muntatge que s'emetrà aquesta estranya temporada des del Teatro Maria Guerrero de Madrid en streaming. El CDN (Centro Dramático Nacional) l'ofereix demà divendres 10 de juliol, a les 20,00 h. en directe a través dels seus canals de Youtube, Facebook i, també, a través de La Ventana del CDN.
Dels muntatges anteriors encara es pot veure el vídeo complet:
- #Lapira 1, La conmoción, dirigida per Alfredo Sanzol.
- #La pira 2, La distancia, dirigida per Andrea Jiménez i Noemí Rodríguez.
El tercer i últim dels muntatges de LA PIRA, versarà sobre el futur incert en què ha deixat la pandèmia la nostra societat.
La gravació estarà disponible en el web del CDN i en xarxes socials fins al 16 de juliol.
divendres, 27 de març del 2020
Celebrem el "Dia Mundial del Teatre"
En el Dia Mundial del Teatre 2020, us deixe un resum del text de Shahid Mahmood Nadeem (periodista, dramaturg, guionista i director de televisió, fundador i director d'Ajoka Theatre, i activista de drets humans) que conté el missatge institucional amb un significat especial pel context en el qual es produeix.El teatre com a santuari
Institut Internacional de Teatre ETI.
Organització Mundial per a les Arts de l'Escena.
Si voleu conéixer el text complet cliqueu l'enllaç en català, en anglés i en castellà.
dijous, 5 de març del 2020
17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme', una faula satírica sobre la societat
La senzilla però efectista posada en escena està formada per un faristol des d'on parla un dels personatges, una estora roja on se centren algunes de les escenes, 4 pufs on s'amaguen alguns dels objectes que formen l'atrezzo i la pantalla on es projecten els testimonis de personatges internacionals. Això obliga les 4 protagonistes a omplir l'escenari pràcticament nu amb l'acció i la paraula i a defensar el seu paper amb energia i passió.
Animeu-vos a passar poc més d'una hora amb aquestes 4 'terroristes' de l'humor negre i l'absurd més provocador.
Fitxa artística
Dramatúrgia: Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez
Direcció: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos
Intèrprets: Rocío Manzano, Sara Sansuan, Anna Tamayo, Laura Vila Kremer
Veus: Sara Loscos, Lola Sans.
Dobladors: Montse Barcón, Xavi Bundó, Òscar Dalmau, Alba Forés, Jordi Graupera, Lídia Heredia, Mònica Roca, Montse Llussà
Escenografia i il·luminació: Alberto Merino i Gerard OrobitgAudiovisuals: Ramón Frías (Lapso Films)
Vestuari: Cinta Moreno
Himne: Modesto Lai i Laura García
Construcció d’escenografia: Nacho Ullua
Assessoria de moviment: Marta Filella
Fotografia: Jara Diotima i Quim Garcia Turon
Vídeos promocionals: Adrián Erre i Gerardo del Castillo
divendres, 28 de febrer del 2020
'Un fill del nostre temps', 3 dies al Teatre Micalet
Hui s'ha estrenat a València l'obra 'Un fill del nostre temps' on un soldat repassa com ha anat la seua vida al temps que va descobrint a l'espectador un procés de transformació en que un estat totalitari posa en marxa la maquinària de publicitat que anul·la l'individu i el substitueix per un concepte particular de "la pàtria". El ben curiós és que la "pàtria" només és la d'uns quants i no la de tots. Sempre s'elimina la possibilitat que la idea de pàtria és molt plural i unes altres persones poden no compartir la seua imposició de via única, les seues idees; especialment quan formen part d'un estat menut que pot ser aniquilats, si cal, per un estat totalitari que els envaeix.
diumenge, 16 de febrer del 2020
'Godot', un muntatge atrevit al Teatre Rialto
Què passa si els personatges creuen la quarta paret i se situen en la platea? Què ocorre si es transgredeixen les normes del teatre clàssic i el públic i els actors conviuen en un mateix espai? Quan comença una obra, quan s'obri el teló? Què pensaríeu si, a l'escenari, l'acció més trepidant foren els diferents canvis de decorats? Què ocorre si el públic se sent arrossegat per una situació teatral un tant inusual? Què passa si l'espectador experimenta la comoditat o incomoditat del temps a través d'un segon que pot esdevenir etern o d'una eternitat que és un no res?
Juli Disla ens proporciona un text intel·ligent que ens remet a una realitat ben particular on ens mostra comentaris i accions quotidianes que es poden produir mentre s'espera que comence una funció de teatre. Aquest fet donarà pas, en algun moment, al coneixement d'aspectes parcials sobre Godot, com s'esdevé a l'obra de Samuel Beckett. Un i altre autors posen en marxa la maquinària d'un temps que sembla no acaba d'arrancar mai i que pot moure al tedi o a la diversió a l'espectador més impacient o més calmat.
Els actors i les actrius tenen un hàndicap molt interessant: han de saber jugar bé el seu paper fer de públic i conviure amb ell de tu a tu mentre naveguen per fragments del text de Samuel Beckett i la seua obra Tot esperant Godot. Especialment perquè, confosos entre els espectadors i sense il·luminació, el públic té la dificultat que no sap de cert quina és la posició global dels personatges que escolta, encara que en tinga alguns ben a prop. Aquesta dificultat desapareix mentre va transcorrent la funció i, especialment, cap al final quan alguns dels parlaments se situen sota el focus i la llum.
Us recomane la visió de Godot, un text que segueix la dinàmica del teatre de l'absurd i que ens mostra la importància i diversitat de muntatges que ens poden fer reviure la ficció o una quotidianitat aspectant... Absurda? No, més aviat aventurera, exploradora, contemplativa, observadora, sensorial, enigmàtica, participativa... i entretinguda.
Recordeu que l'obra estarà en cartell al Teatre Rialto fins al 22 de març.




