Pau Blanco i Xavo Giménez, de Purna Teatre, estrenaren ahir al Teatre Micalet de València la seua darrera obra, "De fora vindrem", en al·lusió a la dita popular "De fora vindran que de casa ens tiraran". En clau de comèdia àcida ens parlen de l'apropiació de la propietat a través de la compra (el poder dels diners) o de les invasions (la força). La venda d'una casa, l'espoli d'un poble i, fins i tot, l'ocupació del territori seran tractats de manera aparentment esbojarrada en un discurs hilarant, basat en els diàlegs dels dos actors que interpreten diversos personatges i demostren una vegada més la bona química que es produeix entre els dos en escena. I ho fan amb intel·ligència i molt d'humor a partir d'esquetxos entrellaçats que van repassant aspectes com l'herència dels pares; les dificultats en la vida dels progenitors i els esforços per llegar alguna cosa als fills; l'amistat, la germanor i les relacions familiars; la decisió d'emigrar hipotecant la pròpia vida; el tracte i acceptació que reben les persones que migren; la importància de la pròpia llengua...
L'obra es representa en un escenari on les referències teatrals estan presents a través de les cintes que marquen al terra el lloc on es disposaran alguns objectes al llarg de la representació. Un grapat d'utensilis de la professió de pintor o de paleta recorden a l'espectador el moment previ a la venda d'una casa en obres, en aquest cas la que fou dels pares dels protagonistes. Són objectes que, aparentment, remeten a un trasllat o reforma i als pocs records familiars que els hi queden. Amb ells es construiran edificis o vehicles, es transformarà el propi vestuari dels personatges o es reproduiran efectes de so de manera molt encertada. La reutilització i el reciclatge imprimirà riquesa a cadascun dels objectes i la pobresa aparent esdevindrà enginy permanent quan eixos elements senzills adquiriran significats ben distints en cada esquetx.
El mateix que ens passa amb el decorats, a través del text també trobem multitud de referències al llenguatge teatral i al treball dels tècnics, es tracta d'un subtext que afegeix riquesa a la pròpia història dels protagonistes (el que veiem és teatre de proximitat, entreteniment, res a veure amb la quotidianitat). Xavo Giménez i Toni García han creat un text ric en matisos que conformen un tot, una unitat amb diferents discursos paral·lels on es van desvetllant les entreteles del viatge i el llenguatge i els recursos del propi teatre a través d'un diàleg que va més enllà dels dos actors i que involucra també els tècnics i els espectadors.
Purna Teatre retorna amb el seu humor corrosiu amb una peça divertida que conté un llenguatge en ocasions absurd però carregat de mala llet i una crítica social que mostra un retrat de la fi d'un món que va més enllà de la pròpia família.
FITXA TÈCNICA:
Textos.
Xavo Giménez i Toni García.
Assessoria de dramatúrgia.
María Cárdenas.
Col·laboració.
Carlos Amador. / Toni Agustí.
Il·luminació.
Jose Martín Márquez.
Direcció i espai escènic.
Xavo Giménez.
Una producció de
Purna Teatre.
Duració: 75′
Del 28 d'octubre a l'1 de novembre
