Amb l'aval del Premi Micalet de Teatre 2019 i el Premi Teatre Autor Exprés 2019 de la Fundació SGAE es presenta el muntatge Els nuvis, molt ben defensat per Bullanga Compañía Teatral. L'obra, estrenada el 2020, lamentablement no tingué un llarg recorregut als escenaris valencians a causa de les restriccions que ocasionà la pandèmia; és per això que ens hem d'alegrar perquè aquest bon muntatge haja arribat ara al Teatre Micalet de València.
L'argument, aparentment senzill, se centra en un viatge llarg, a jutjar per la quantitat de maletes que han hagut d'emprar els personatges al llarg de la seua vida després del casament, o també abans potser. Un xic i una xica, vestits de casament, rememoran el dia quan tot va començar...
Sobre un escenari quasi nu, quasi eteri, les maletes van adquirint sentit no tan sols com a contenidors d'objectes per a l'atrezzo sinó també com a contenidor de la memòria dels protagonistes; amb elles es va creant, de forma magistral, el moviment en escena i la simulació dels diferents espais (casa, església, aeroport...) per donar vida amb molta vitalitat als records d'un nuvi i d'una núvia que es casen (o no?).
El relat creix amb alegria, efusió, nervis, dubtes, silencis i rectificacions de diàlegs i accions allà on la memòria no acaba de ser tan precisa com aparentava en principi. I l'acció es converteix en un repàs a tota una vida que conté la reflexió sobre com algunes decisions poden determinar la forma de viure el futur de les parelles. Les decisions preses a començament dels anys '80 (elements com les cançons de Julio Iglesias, la referència a Raphael, el model del vestit de casament de Lady Di o al mundial de futbol van configurant eixe context) porten conseqüències. Quines? Això haureu de comprovar-ho al Teatre Micalet. Teniu només fins al dia 3 d'abril.
No us perdeu l'actuació encertada, divertida i sensible, quan cal, d'Ariana Higón i Adrian Novella (autor de l'excel·lent text) que formen un tàndem encertat per representar el matrimoni "quasi perfecte" amb moments d'ironia i sarcasme i moments tendres i emotius. Ni tampoc les cançons (veu prodigiosa la d'Ariana cantant la cançó de Leonard Cohen) i les paròdies d'Adrià. Dos bons actors molt ben dirigits per Vicente Genovés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.