NO SOM NINGÚ conta la història de la propagació d’una pandèmia arran d’una intoxicació alimentària. La falta de mesures per part de l’administració pública i el fet de col·locar els interessos econòmics per sobre de la salut pública i el benestar social, provocaran una crisi difícil de controlar.
No som ningú, una comèdia àcida per passar una bona estona, amb un treball interessant que posa sobre l'escenari un seguit d'estereotips esperpèntics i histriònics. Un treball de Els Indecents que no vos deixarà indiferents.
___________________
La propera setmana:
Ricard 3
Del 27 al 29 de gener de 2017
3 ÚNIQUES FUNCIONS!
Iguana Teatre torna als escenaris amb RICARD 3, una versió lliure del text de William Shakespeare.
Pere Fullana dirigeix una posada en escena que pretén anar més enllà de la tragèdia històrica i esquivar els llocs comuns. Tres actors seran els encarregats de donar vida a tots els personatges de l’obra incorporant, a més, elements com el teatre d’objectes, les màscares, el teatre d’ombres, els elements circenses o la ventrilòquia.
El resultat és un cabaret escènic que reflecteix les conseqüències de la set de poder, un tema de màxima actualitat a la realitat contemporània.
De nou tenim la sort de comptar a València amb una obra divertida i brillant on Noèlia Pérez i Josep Zapater s'ho passen la mar de bé i fan que la pròpia diversió traspasse la barrera de l'escenari i arribe al públic. Aquests dos actors, amb la seua comèdia gamberra i unes veus prodigioses, creuen sovint el terreny del que es considera masculí o femení i ens dibuixen dos personatges interessants del món del musical de la nit valenciana.
La música i les cançons són interpretades en directe per Noèlia i Josep que, amb les lletres i la presentació de cada número musical, de forma irònica o tendra, despullen les seues emocions i mostren les entranyes de dos éssers ben particulars que podrien ser capaços de sacrificar-ho tot l'un per l'altre.
En Two Ladies or Not Two Ladies, a la manera del millor cabaret de Bertol Brecht, el món interior de la diva i del músic que l'acompanya cada dia aniran aflorant davant el públic, des del més reprimit silenci, per descobrir a l'espectador l'ànima, els desigs i les emocions més callades.
L'espectacle estarà al Teatre Micalet de València des del 22 de desembre al 8 de gener. No us el perdeu i repetiu si ja l'heu vista perquè en aquesta ocasió, a més, presenta novetats gràcies també a la col·laboració de Rodolf Sirera i de Carles Alfaro.
Amb un muntatge intel·ligent i senzill en què uns plàstics es transformen en el velam d'un vaixell, en les cortines d'un palau o en el refugi d'un fugitiu, el muntatge cobra interés per veure com es planteja el problema dels refugiats i l'èxode d'unes persones que fugen d'una guerra i busquen asil en terres més tranquil·les.
Sovint, com és el cas que planteja l'obra, algun membre de la família comença l'itinerari i la resta de la família roman a prop de la frontera per poder ser rescatats més tard, quan el primer consolide el seu destí, el seu estat de refugiat. El valor que destaca el muntatge és el suport que no deuen negar els déus (llegiu els europeus) a qui demana ajuda en arribar a les seues terres. Qualsevol foraster té dret a ser tractat com a hoste.
Aquest relat, que obre i tanca l'obra amb lluïment per part de l'actor Jordi Ballester, es veu més apagat quan el refugiat narra a l'espectador un resum apressat de l'Odissea. El personatge fa gala de l'ofici a què es dedicava, però el treball de l'actor, malgrat la força amb què representa algunes accions de la pròpia Odissea, sembla quedar un tant apagat en aquest procés, com si es tractara d'un monòleg aprés, d'un treball rutinari que ha repetit milers de vegades davant dels turistes.
Potser aquest passatge de la representació arrossega el pes didàctic o escolar amb què va nàixer l'obra: mostrar qui era Odisseu i quines van ser les seues desventures des de la fugida de Troia fins al retorn a la seua llar. És en aquesta part on, al meu parer, queda pobra la defensa d'un actor que narra més que interpreta. Per sort, l'obra torna a cobrar verisme quan aquest aspecte se sobreposa i el pes de la història torna a enllaçar la idea d'una mar comuna, d'una història relacionada, d'un camí ple d'entrebancs que hui veu com milers de persones es juguen la vida de manera semblant a com ho feren els hòmens que acompanyaven Odisseu per aconseguir el gran desig de llibertat, encara que siga a força de cobrar-se vides mentre creix la indiferència i l'estat policial europeu.
Un text per recobrar el debat sobre la hipocresia europea quan no es tracta tant de parlar de refugiats com d'aplicar la solidaritat necessària a persones innocents.
Sota la direcció de Sergio Villanueva, dimecres 7 de desembre s'estrena al Teatre Micalet l'obra Odisseu, representada per Jordi Ballester i la Companyia La Manflota.
L'obra, que ja va ser representada els darrers 23 i 24 de novembre dins de la Campanya de teatre escolar, presenta un monòleg, basat en l’Odissea.
El text va acompanyat de projeccions sobre el llarg viatge dels refugiats per la Mediterrània Occidental i ens mostra la proximitat d'un i d'altre èxodes.
El monòleg dit per Jordi Ballester ens fa comprendre l'actualitat de l'obra d'Homer i les contrarietats que s'esdevenen hui en dia a la nostra mar.
Funcions:
Dimecres 7, dijous 8 i divendres 9 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 10 de desembre i diumenge 11 no hi haurà funció.
Dijous 15 i divendres 16 de desembre a les 20.30h.
Dissabte 17 i diumenge 18 de desembre a les 19h.
Cicle de cinema Barcelona Escenari: Cerca de tu casa, d'Eduard Cortés
Entrada lliure Lloc: a la sala d'actes de l'Octubre CCC Data: dimecres, 30 de novembre Hora: 19.00h Projecció presentada per Loris Omedes (productor).
Sinopsi: Pel·lícula musical sobre els desnonaments a Espanya amb motiu de la crisi econòmica. Després de perdre sa casa per no poder pagar-la, un jove matrimoni, amb una filla de 10 anys, es muda a casa dels pares d’ella, però aquest pis també es veurà amenaçat pel banc, ja que havia servit com aval de la hipoteca de la filla.
Títol: Cerca de tu casa Premi a la millor banda sonora en el Festival de Màlaga de 2016 Direcció: Eduard Cortés (2016) Guió: Eduard Cortés i Piti Español Música: Sílvia Pérez Cruz Fotografia: David Omedes Repartiment: Sílvia Pérez Cruz, Oriol Vila, Lluís Homar, Adriana Ozores, Ivan Massagué, Iván Benet, Manuel Morón Producció: Bausan Films / Televisió de Catalunya (TV3) / Televisión Española (TVE) Durada: 93’
________________________
Cicle organitzat per l'Octubre Centre de Cultura Contemporània amb el patrocini de l'Institut de Cultura de Barcelona Direcció del cicle: Antonio Llorens
Novament l'equip que forma l'editorial Bromera ha fet gala d'organització i saber fer en l'acte de lliurament dels premis que s'atorguen cada tardor i ens ha brindat una nit d'emocions. Enguany, a més, s'han respectat els temps i la celebració acabà a una hora prudent, cosa sempre d'agrair.
Eugeni i Las Reinas Magas han sigut els encarregats d'aportar un espectacle entretingut basat en acudits i en versions de cançons, interpretades amb una forta càrrega irònica, picardiosa i humorística. Un moment especial va ser quan, en format vídeo, l'humorista de Sueca va fer una paròdia representant Joan Fuster des d'allà on està ara, 'més enllà de Cullera'...
Amb els amics d'1entretants, durant la vetllada, hem compartit comentaris i twitts, hem fet travesses sobre qui podrien ser el premiats o quins títols ens cridaven més l'atenció. Entre conversa i conversa, els tres primers premis lliurats ja es coneixien perquè, com cada any, s'havien fet públics anteriorment. Així, abans de començar el sopar, rebien els guardons Marta Buchaca, la guardonada amb l’XI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira, per Una família normal; Silvestre Vilaplana, que enguany ha merescut el XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, per Els colors de l’arc de Sant Martí, i Carles Cano, guardonat amb el XXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, per El desbaratat conte dels fesols màgics.
Després del sopar es lliuraren la resta de premis. Com ja s'acostuma, el darrer va ser elPremi de Novel·la Ciutat d'Alzira, atorgat a Lluís-Anton Baulenas per l'obra Amics per sempre, on el personatge principal torna a la Barcelona olímpica (d'ací l'eslògan solidari que dóna títol a la novel·la) i en fa una denúncia de la passivitat dels governs i de les institucions internacionals davant de la guerra de l’antiga Iugoslàvia.
Anteriorment s'havien lliurat el XXII Premi Europeu de Divulgació
Científica Estudi General a Andreu Escrivà per Encara no és tard,
una anàlisi sobre les claus per entendre i aturar el canvi climàtic; el XVIII
Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta a Jaume Subirana
per Cafarnaüm, un calaix de sastre amb relats que ens demostren que es pot fer bona literatura amb l'assaig; l’XI Premi de Poesia Ibn Jafadja a Eva Baltasar per
Neutre. El I Premi Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat
Consorci Ribera i Valldigna, en reconeixement de la tasca dels il·lustradors i del treball d'Enric Solbes, el rebé Toni Cabo per Nanuq.
L'il·lustrador valencià guanyà el premi amb un àlbum infantil que promou el gust per la lectura i l’adquisició de valors ètics i socials, amb un èmfasi especial en el respecte al medi ambient.
Estarem atents a l'aparició de la nova fornada de llibres on la solidaritat, el respecte a les diferències, la crítica, la defensa de la natura... estan ben presents a jutjar pels parlaments dels guardonats.
