'Els Villalonga', excel·lent interpretació

                       

Escenografia de Los Reyes del Mambo

L’HORTA TEATRE ens torna a sorprendre gratament amb un nou espectacle, intel·ligent i ben resolt (i en van quasi quaranta produïts des de la seua fundació fa 45 anys). Hem d'agrair el paper que la companyia també juga en la difusió del teatre per a escolars, un sector que permet atendre les famílies amb menuts i adolescents i que ajuda a la formació d'espectadors a futur. 

L'estrena al Teatre Rialto de València de Els Villalonga ha tingut lloc hui dijous (31 de març) a les 19.00 h. dins del Cicle de Companyies Valencianes. Es tracta d'un nou encert en la selecció d'espectacles feta per l'IVC per al Teatre Rialto.

Els Villalonga és el segon text de Ramon Madaula que la companyia L'Horta porta a escena. Durant la passada temporada, Alfred Picó i Josep Manel Casany, dirigits també per Carles Sanjaime i amb adaptació del text feta per Juli Disla, representaren amb molt d'èxit L'electe, que plantejava el tema de l'ànsia de poder dins del món de la política.  En el muntatge d'enguany, tornen a retratar en clau de comèdia l'ànsia de poder, però dins d'un altre context: una família burgesa que porta més de cinc generacions explotant recursos i persones de manera poc exemplar des del món de l'empresa. El muntatge, repartit en tres actes, també deixa al descobert les contradiccions entre el que es diu i el que es fa, la hipocresia de les persones quan es tracta d'aconseguir l'ascens en l'escala social, comoditats i, sovint, diners.

L'adaptació de Els Brugarol estrenada a Catalunya, ara Els Villalonga a València, ha patit lleus canvis sense que es perda el sentit de l'original, encerts que Juli Disla empra per contextualitzar els acudits amb la finalitat d'aconseguir una major complicitat amb el públic valencià. Aquesta comèdia sobre el món de la família conté dosis importants d'humor àcid i intel·ligent que mostra les contradiccions importants entre dues generacions i llur particular manera d'entendre el món. Un i l'altre es creuen el paradigma d'actuar amb coherència, però qui serà capaç de mantenir-se coherent més temps i no descobrir a temps les pròpies contradiccions? Com es diu al programa de mà, en paraules de Grouxo Marx: "Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc d'altres".

L'obra compta amb l'encertada direcció de Carles Sanjaime i la magnífica actuació d'Alfred Picó i de Bruno Tamarit que, en clau de comèdia, provoquen la rialla de l'espectador i el conviden a reflexionar sobre la fermesa de les conviccions i els elements que generen alguns canvis d'actitud significatius en les persones. El tàndem Picó  i Tamarit funciona, i molt bé. Alfred, en ocasions, es mostra seré i natural i, en altres, tan histriònic com correspon a un personatge que està jugant la seua pròpia partida d'escacs, amanyada des del començament de l'obra, i que no vol amostrar-li les seues 'armes' al gendre; aquest replica al sogre generalment de manera educada però amb senyals gestuals tan ben col·locades que mostra la veritable intenció de la relació que mantenen l'un i amb l'altre. Qui guanyarà la partida i com? això haureu d'anar a veure-ho al teatre on hi descobrireu també l'encertada actuació de Lucía Poveda. Un treball excel·lent el d'aquests dos actors i actriu.

Els Villalonga només estarà en cartell al Rialto fins al proper diumenge 3 d'abril; després confiem que la gira seguirà amb èxit per altres indrets del País Valencià; el treball bé s'ho mereix. 

Així que, si teniu ganes de divertir-vos i ocasió de fer de públic en alguna representació, no us ho perdeu. Conèixer als Villalonga, una família que se la juga per conservar el pedigrí de la família a tota costa, potser no té preu!

Altres informacions i comentaris:

- El Temps de les Arts

- Tràiler 

El teatre d'autor i el petit format, una proposta fantàstica: 'Germans'

Molt bon començament per al "cicle de companyies valencianes" que portarà al Rialto deu propostes, des de març fins a juny, de teatre, dansa i circ. El programa de l'IVC comença en alt: un regal amb Esclafit Teatre en la producció; Paqual Alapont responsable d'un text on ens demostra novament la seua professionalitat i gran coneixement del teatre; Alberto Baño i Morgan Blasco donant formidablement cos i veu a uns personatges que tenen alhora moltes coses agres i tendres dins seu i que no s'havien dit mai abans; i l'encertada direcció d'Iván Jiménez en clau de comèdia. Un muntatge aparentment senzill però molt efectiu on, a través de la música, la il·luminació i d'algun flashback, un personatge absent, el del pare, va prenent forma en l'ideari de l'espectador pel pes que representa en la vida dels dos germans.

Fotos del programa de l'IVC

És interessant veure que les obres de petit format de moltes companyies valencianes donen eixida a textos intel·ligents i a obres amb què atrauen nous espectadors. Per a moltes companyies teatrals ha estat una solució per a la pervivència del grup des de començaments de les crisis patides al llarg del s. XXI i, en especial, la del Covid. Calia ja una iniciativa com la de l'IVC per donar visibilitat a alguns dels seus nous treballs. Només amb iniciatives com aquesta (¡I en calen moltes més!) per part de les institucions, companyies com Esclafit Teatre poden salvar un poc els mobles fent un gran esforç de producció i mobilitat que els permet mantenir en cartell, al mateix temps, diversos espectacles. Aquest fet: pocs actors o actrius, decorats senzills i algun tècnic amb qui puguen rodar l'obra, requereix de textos amb interés i d'actors i actrius molt solvents professionalment, com és el cas d'aquest espectacle. És probablement per això que en Germans Esclafit Teatre ha optat novament per un text molt intel·ligent i redó (segona col·laboració de la companyia d'Elx amb Pasqual Alapont) i dos actors molt encertats que fan una magnífica representació: Morgan Blasco i Alberto Baño.

Paco i Gaspar són dos germans que feia més de vint anys que no es veien. El repartiment de l'herència familiar els torna a ajuntar i decideixen passar una jornada de pesca per recordar el lloc on son pare els portava de menuts. Al llarg del dia, no veurem cap peix, però hi afloraran tots els sentiments que tenien amagats i apareixeran històries, que creien soterrades, on els ressentiments i la tendresa entre els dos germans trauran a la llum també les formes d'un pare autoritari i castrador amb qui mantenien una relació d'amor-odi. Els personatges van traient de forma anecdòtica molts dels temes, que aparentment s'abandonen, per anar aprofundint sobre ells i passar de l'anècdota a la catarsi. En això té molt a veure el text de Pasqual Alapont que va deixant algunes "perles", retrets que generen la comèdia, com si foren masclets de retard que més tard esclafiran. I, com l'autor no pega puntada sense fil, al final de l'obra tot quadra i no queda res per aclarir perquè els dos personatges han despullat la seua ànima davant l'espectador que ha rigut i ha patit quan tocava, amb un tema tant universal com són les relacions humanes, gràcies a l'encert d'actors, direcció i producció.

Enhorabona, ahir va ser una manera molt apropiada de celebrar el Dia Mundial del Teatre i la funció fluïa amb màgia. Us mereixeu que l'obra rode pel nostre territori i que els programadors no li traguen la mirada per poder incloure-la en els seus projectes.

Tràiler de Germans 

Altres informacions sobre l'autor i l'obra: MAKMA

Visquen 'Els nuvis'

Amb l'aval del Premi Micalet de Teatre 2019 i el Premi Teatre Autor Exprés 2019 de la Fundació SGAE es presenta el muntatge Els nuvis, molt ben defensat per Bullanga Compañía Teatral. L'obra, estrenada el 2020, lamentablement no tingué un llarg recorregut als escenaris valencians a causa de les restriccions que ocasionà la pandèmia; és per això que ens hem d'alegrar perquè aquest bon muntatge haja arribat ara al Teatre Micalet de València. 

L'argument, aparentment senzill, se centra en un viatge llarg, a jutjar per la quantitat de maletes que han hagut d'emprar els personatges al llarg de la seua vida després del casament, o també abans potser. Un xic i una xica, vestits de casament, rememoran el dia quan tot va començar... 

Sobre un escenari quasi nu, quasi eteri, les maletes van adquirint sentit no tan sols com a contenidors d'objectes per a l'atrezzo sinó també com a contenidor de la memòria dels protagonistes; amb elles es va creant, de forma magistral, el moviment en escena i la simulació dels diferents espais (casa, església, aeroport...)  per donar vida amb molta vitalitat als records d'un nuvi i d'una núvia que es casen (o no?).  

El relat creix amb alegria, efusió, nervis, dubtes, silencis i rectificacions de diàlegs i accions allà on la memòria no acaba de ser tan precisa com aparentava en principi. I l'acció es converteix en un repàs a tota una vida que conté la reflexió sobre com algunes decisions poden determinar la forma de viure el futur de les parelles. Les decisions preses a començament dels anys '80 (elements com les cançons de Julio Iglesias, la referència a Raphael, el model del vestit de casament de Lady Di o al mundial de futbol van configurant eixe context) porten conseqüències. Quines? Això haureu de comprovar-ho al Teatre Micalet. Teniu només fins al dia 3 d'abril.

No us perdeu l'actuació encertada, divertida i sensible, quan cal, d'Ariana Higón i Adrian Novella (autor de l'excel·lent text) que formen un tàndem encertat per representar el matrimoni "quasi perfecte" amb moments d'ironia i sarcasme i moments tendres i emotius.  Ni tampoc les cançons (veu prodigiosa la d'Ariana cantant la cançó de Leonard Cohen) i les paròdies d'Adrià. Dos bons actors molt ben dirigits per Vicente Genovés.

Vídeo del tràiler

Altres comentaris sobre l'obra:

- Castellónplaza

- ¡Que se besen!

Fràgil, un luxe per als sentits

Anit Maria Andrés va estrenar, al Teatre Micalet de València, l'obra Fràgil, un espectacle en petit format, deliciós, on l'actriu demostra el seu domini del gest i de la paraula. A través del llenguatge del clown, aquesta pallassa eixerida ens conta una història senzilla mentre espera una cita que no acaba d'arribar. La sensibilitat i les sorpreses, previsibles com només els clowns saben fer, et porten a la ment en alguns moments al Charlie Rivel més tendre.

I és que, sovint, la poesia es troba en les coses més quotidianes; de vegades, la paraula no necessita de lletres, s'alimenta de gestos i de sons; en ocasions, les coses més senzilles es fan complicades; excepcionalment, les sorpreses venen en envàs de cartró i sense llaçada perquè són tremendament fràgils, extremadament sensibles... I portar sensacions a un espectacle per despertar el somriure no és gens fàcil i Maria Andrés ho fa amb sensibilitat, professionalitat i imaginació només amb el suport d'unes caixes de cartró, una corda d'estendre, un micro, un toc de música i una bona il·luminació.

No us perdeu la funció, eixireu del Teatre Micalet amb bon sabor de boca. Això sí, recordeu que és en clau de clown i molt Fràgil; per tant, no us deixeu a casa  la xiqueta o el xiquet que porteu encara dins.

Estarà en cartell fins al diumenge, 13 de març. Al Teatre Micalet.

Mestre Tàrrega (Andantino vivace a poc a poc)

Avui, al Teatre Micalet de València, s'ha estrenat l'obra Mestre Tàrrega (Andantino vivace a poc a poc) on  Raül Torrent, en clau de comèdia, homenatja al mestre Tàrrega a partir d'algunes anècdotes i detalls biogràfics que conviden l'espectador a descobrir l'ànima del gran músic Vila-realenc. 70 minuts d'entreteniment amb una interpretació encertada, una il·luminació apropiada i uns decorats senzills i ajustats al context d'una història a la qual se'n trau bon partit.

Raül Torrent es mou molt bé en escena, fins i tot quan toca a la guitarra alguns breus fragments de la música del mestre Tàrrega, i fa creïble el seu personatge des de la senzillesa, l'ús de la primera persona i les referències al caràcter emprenedor, confiat i aventurer, a les amistats que fa sempre que se'n va de casa i a la gran estima que té per la música i per la dona. 

Si teniu ocasió d'assitir a alguna de les representacions, passareu una estona ben agradable.

'El perdón' de Chevi Muraday

Una obra molt interessant, basada en les emocions, on tornem a veure actuar i ballar amb passió i força a la colombiana Juana Acosta, dirigida i recolzada per Chevi Muraday. Un espectacle brillant on destaca el moviment escènic, la il·luminació i la música especialment, junt a la paraula de Juan Carlos Rubio. Un luxe representat al Teatre Principal de València entre el 25 i 27 de febrer.

No us el perdeu.

 

Títol: El perdón

Gènere: Dansa 

Idioma:  Castellà 

Intèrprets: LOSDEDAE COMPANYIA DE DANZA (Juana Acosta i Chevi Muraday)

Direcció i coreografia: Chevi Muraday

Direcció d'escena: David Picazo i Chevi Muraday

Textos:  Juan Carlos Rubio

Ajudant de direcció i repetidora: Paloma Sáinz-Aja 

Direcció musical i música original: Mariano Marín 

Disseny d'il·luminació: Nicolás Fischtel (AAI) 

Espai escènic: Chevi Muraday 

Vestuari: LOSDEDAE 

Fotografies: Félix Valiente 

Direcció de producció: Gachi Pisani- GP Management y Distribución de Espectáculos S.L.

Sinopsi: Un savi va dir que el rancor és un verí que prenem per a matar un altre, una paradoxa absurda i inqüestionable. Tot el contrari és el perdó, aqueix acte difícil però absolutament necessari. La màgica trobada amb Juana Acosta i Chevi Muraday em porta a replantejar-me els meus límits (potser es poden separar totes dues circumstàncies?) ja que tots dos artistes em regalen un univers complex respecte a aquest tema i em llancen a un territori fèrtil i poderós. Fins a on és capaç d’arribar el perdó? [Juan Carlos Rubio] 

Durada: 60 min aproximadament

Edat recomanada: + 14 anys 

 Crítiques i comentaris sobre l'obra: 

- ABC Cultura

- Cinema GAVIA

- Confidències amb Juana Acosta i Chevi Muraday

'Yonkis del dinero' de Pot de Plom. Xavi Castillo en plena forma!

Torna XAVI CASTILLO amb l'espectacle Yonquis del dinero. 

10 personatges sota la mirada àcida de l'actor. 

Un espectacle on no falta la crítica ni tampoc el divertiment. 

Del 29 de setembre al 9 d'octubre al Teatre Micalet. 

___________________________________

Publicat al blog el 10 de febrer de 2022

Des del 9 al 27 de febrer Pot de plom representa al Teatre Micalet de València la seua última producció, ‘Yonquis del dinero’, versió lliure basada en el llibre del periodista Sergi Castillo Prats. 

En l'espectacle, Xavi Castillo repassa de nou, amb bon humor, la sorna i sàtira que li són habituals i un bon grapat de fotografies de personatges implicats en trames corruptes des del poder, els anys d'una política nefasta que esquilava les arques públiques i el territori valencià. Els temes que tracta són molt seriosos, però Xavi Castillo és capaç d'arrancar-nos un somriure amb les seues disfresses i paròdies mentre en fa la crítica de la gestió d'uns personatges que només buscaren el benefici personal.

Pot de plom i Yonkis del dinero són molt més que pur entreteniment. L'espectacle fa un repàs dels darrers 30 anys de la companyia i sintetitza un part de la història més negra de la política valenciana, que hem conegut gràcies al treball de periodistes que investigaven i informaven els lectors de forma objectiva, malgrat que es tractava de polítics amb molt de poder. I Xavi Castillo, al llarg dels 30 anys que ara celebra, s'ha fet ressò, en gran part de les seus obres, de repassar l'actualitat i mostrat eixes notícies de premsa que ara i adés provocaven tanta ràbia i indignació en el lector, des de la vessant més còmica i digerible.

 

L'objectiu de X. Castillo és passar revista a 10 dels personatges que jugaren un paper important en la corrupció sistèmica esmentada abans. Però l'àlbum fotogràfic, que té preparat per a cadascun dels casos, és tan gran que, com ell comentava, necessitaria una obra per a cadascun d'ells. Pot de plom, amb aquest muntatge, té entre mans més d'un espectacle on esplaiar-se. Deu personatges, un per capítol de Yonkis del dinero, donen per a molt!

Anit s'esplaià principalment en els quatre primers "yonkis". Per poder veure amb detall el total restant (l'extensa documentació que li dona el llibre i el seu guió) caldria assistir dos o tres vegades durant aquestes setmanes de febrer al Teatre Micalet. N'estic segur que moltes persones hi repetirien i participarien en la tria abans de començar la funció. Es podria fer una selecció aleatòria dels personatges a representar per l'actor: una mà innocent que trau de la peixera el cromo del "yonki" (recordeu, per exemple, l'espectacle Imprevis de L'om teatre) o la ruleta russa (a l'estil de El Show de Joan Monleón) amb les fotos dels personatges que haurien de coure a foc lent en presó. Amb tres per funció i, si dona temps, un bis com els de la Caballé, de cine.

Amb una senzilla i efectista escenografia i una selecció musical molt interessant, Xavi remata la història de cada personatge amb una cançó i recupera algunes de les paròdies més divertides que li hem vist fer en espectacles anteriors.

 

  

Els seus incondicionals, n'estic segur que en gaudireu del muntatge, de les improvisacions i de la complicitat (a mode de confidències o confiances) que manifesta amb el públic. Els qui encara no ho sou, atreviu-vos a passar dues hores d'entreteniment amb aquest crac de l'escenari. Ara, aneu en compte amb els comentaris, que l'actor té molt bona oïda!

No us el perdeu, després dels 30 anys, Xavi Castillo continua en plena forma!

NOTA.- Em consta que, a partir del segon dia, els deu "yonkis dels diners" que té en cartera passaren a diari per l'escenari. 

COMENTARIS SOBRE L'OBRA: culturplaza